Els premis Nobel respecten els drets de les humanEs?

Avui, 10 de desembre, es commemora l’aniversari de la proclamació des Drets Humans (1948), i al mateix temps, s'atorguen els Premis Nobel, coincidint amb la data de la mort del seu fundador (1896).

El Premi Nobel és un guardó internacional que es dona anualment des de l’any 1901 en els àmbits de Física, Química, Fisiologia-Medicina, Literatura i Pau.

Consisteix en el lliurament d’una medalla i un diploma personal, i està dotat amb deu milions de corones sueques (més d’un milió d’euros).

Alfred Nobel, enriquit amb el petroli de l'Azerbaidjan, químic i inventor, entre altres coses, de la dinamita; en el seu testament donà gran part de la seva fortuna a premiar la tasca de persones que han excel·lit al llarg de la seva vida en alguna d’aquestes 5 categories.

El 1968, es va instituir també una 6^a categoria, el premi en Ciències Econòmiques, en memòria d’Alfred Nobel.

La coincidència de dates, ens porta a pensar en el respecte al DDHH, en totes els àmbits en general, però en els de les humanEs en particular.

Els DDHH diuen, en els seus primers articles:

Article 1- Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2 - Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe...

Anem a veure el compliment d´aquest drets en relació a la meitat de la humanitat, les dones, en la concessió d’ aquests premis.

En una anàlisi ràpida dels premis Nobel en les seves 5 categories i comptant també el premis en Economia, s’observa que només en 44 de les 123 convocatòries es va premiar almenys una dona, amb 66 premis donats a dones; com una dona, Marie Sklodowska-Curie, ha estat distingida en dues ocasions, amb el Premi Nobel de Física 1903 i el Premi Nobel de Química 1911, vol dir que 65 dones en total han obtingut un Premi Nobel.

Si ens centrem en els premis de Ciències, només 14 dones (6% del total) han rebut el de Fisiologia-Medicina, 8 dones (4,1%) el de Química i 6 dones (2,5%) el de Física, i 3 dones en Economia (2%,des del 1969).

Durant molts anys, també en els recents 2016 i 2017, no vam tenir cap dona guardonada (en cap categoria).

Què ha passat aquest any ???

Aquest any, 2024, s’ha donat una situació semblant; el balanç dels premis Nobel en Ciència és de set homes i cap dona, i en les altres disciplines, una única dona, la coreana Han Kang, que l’ ha obtingut en Literatura.

L’anècdota indignant ha estat que, en un missatge de la mateixa Acadèmia Sueca, en què es felicitava Víctor Ambros, guardonat en Medicina-Fisiologia, es reconeixia el paper de Rosalind Lee, la seva dona i col·laboradora, en la investigació i el treballs.

El destacable és que Rosalind Lee és coautora d’una proporció molt notable dels articles del marit, i el primer article sobre el tema el va publicar ella. És aquesta feina, aquesta autoria intel·lectual i experimental, la que es menysprea al no haver-la inclòs entre els premiats.

La manera actual de fer ciència i els avenços científics fa molt que no depenen només d’una sola persona o ment brillant, sinó que són producte d’un treball col·lectiu, en moltes ocasions de grups multidisciplinaris. Això no sembla tenir-se en compte a l’hora de donar un Nobel.

Són moltes les grans dones oblidades o menystingudes a l’hora d’aconseguir el Nobel.

En citem tres exemples:

- La física Lise Meitner (1878-1968), qui, juntament amb un col·lega, va descobrir la fissió nuclear. Ella mateixa va explicar a la revista científica Nature les seves troballes  però només ell es va emportar el Nobel. És més, al recollir-lo, ell ni si tan sols la va mencionar.

- Rosalind Franklin (1920 – 1958),  científica britànica que va tenir un paper destacat en el descobriment de l’estructura de l’ADN, obtenint-ne la primera evidència; malgrat això,el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina es va donar als seus col·legues d’ investigació el 1962, quan ella ja era morta, també sense ni esmentar-la.

- Fins i tot la Marie Sklodowska-Curie (1867-1934), pionera en el camp de la radioactivitat, primera dona en aconseguir un Nobel i primera persona en rebre dos premis en diferents especialitats (Física i Química), va estar a punt de quedar-se sense el primer guardó, ja que inicialment s’havia atorgat només al seu marit. Si Pierre Curie no s’hagués plantat davant l’Acadèmia dient que o els el donaven a tots dos o a ningú, potser no l’ haguera obtingut.

Veiem doncs, que tot i que la primera guardonada el va rebre ben aviat, el 1903, la història d’aquests guardons té un gran deute amb les dones i que hem tingut sempre un paper secundari en els Premis Nobel, un dels guardons científics més importants del món.

Potser s’ hauria de reconsiderar la pràctica d’atorgar premis individuals, quan la ciència és un esforç col·lectiu.

El cercle viciós que limita el desenvolupament de les dones i eixampla la visible esquerda de gènere comença amb la manca de referents femenins i la manca de confiança des de la infància i es va retroalimentant durant la resta de les etapes vitals.

Ho fa a base d’ingredients com ara els biaixos de gènere en la tria dels estudis en l’ edat juvenil, els sostres de vidre en l’edat adulta i l’escàs reconeixement que es concedeix a les dones amb experiència.

Actuar sobre cadascuna d’aquestes etapes és la clau per canviar aquesta situació.

Com a societat estem perdent un ampli ventall d’idees i de descobriments, una diversitat de treball i no ens podem permetre prescindir de la meitat del talent humà.

Neus Benavent i Vallès. Biòloga

Associació de dones feministes La Frontissa