-
Actes reflexos
-
Francesc Murgadas
- Les Cabanyes
- 15-12-2024 18:55
Oriol Junqueras i Elisenda Alamany al darrer acte de Militància Decidim. ACN / Gemma Sánchez
Potser hauríem d’enlairar una mica més el vol i intentar extreure d’aquesta experiència alguna cosa més que les habilitats dialèctiques dels contendents i la candidesa dels ciutadans
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
No voldria que el títol es prengués com una al·lusió a l’aspecte corporal dels dos candidats que, finalment, sembla que han obert el camí a la solució del problema del lideratge d’Esquerra Republicana de Catalunya, després de la votació dels vuit mil i escaig militants que ja ho havien fet quinze dies abans.
La referència és al nombre de vots que les dues formacions contendents ha aconseguit aplegar en la segona votació, vista la impossibilitat de construir un nou front comú que busqués el millor per un partit que no sembla passar pels seus millors moments. Una segona votació que ha vist incrementat el nombre de votants en 52. Una relativa alegria si tenim en compte que, tot i ser una votació a “blanc o negre”, hi han hagut 371 vots en blanc que ara tothom llegeix com un vot incondicional per qui ha acabat sortint, però que fa quatre dies atribuíem a la desafecció de part de la militància cap a la manera de fer les coses per part dels, aleshores, tres candidats.
I és que, en un procés tan complicat com aquest, i amb unes diferències de vots tan ajustades, és normal que ara, jugant amb les matemàtiques, tothom vulgui donar la sensació de guanyador per intentar fer callar les veus discordants. Perquè, anant a les “macroxifres”, podem comprovar com la “Militància Decidim” d’Oriol Junqueras destaca el seu 52,2% de vots amb que ha superat el 50% que el va castigar a anar a la segona volta. Però també com la “Nova Esquerra Nacional” de Xavier Godàs destaca el seu creixement (del 35,5% al 42,2%) entre la primera i segona volta, tot insinuant que és qüestió de temps que arribi a ser el corrent dominant en el si d’Esquerra Republicana, amb permís d’un “Foc Nou” de Helena Solà que no sembla voler tirar la tovallola.
Per tant, potser hauríem d’enlairar una mica més el vol i intentar extreure d’aquesta experiència alguna cosa més que les habilitats dialèctiques dels contendents i la candidesa dels ciutadans que ens conformem amb un sistema que molts considerem “manifestament millorable”.
Perquè el procés seguit per ERC fa que molts ens plantegem si aquest sistema electrònic de votació no suposaria una millora metodològica important en ser els resultats pràcticament coincidents en el temps amb les votacions. Naturalment, sense llençar-nos irreflexivament en braços d’aquesta Intel·ligència Artificial que ja comença a mostrar les seves possibilitats diabòliques en altres camps de les nostres activitats. La curiosa eclosió en els mitjans de comunicació d’espais destinats a discernir si una noticia difosa és vertadera o falsa, son una mostra de la necessitat de dotar-nos de mecanismes seriosos i fiables per garantir la veracitat dels resultats d’una votació.
Però si obrim, com deia, el ventall de possibilitats de frau o biaix, sembla clar que caldria endurir els controls i càstigs als qui practiquin intencionadament l’engalipat de la ciutadania amb arguments o tècniques poc honestes. I també -això per part de les administracions- millorar i potenciar els mecanismes de detecció. No sembla massa exemplar que apareguin tants casos de corrupció i altres delictes, un cop passats anys i panys des que es varen cometre.
Un darrer aspecte que ja he comentat algun cop i que ara ve a tomb, és el de la proporció de la ciutadania que s’implica en els processos democràtics. Que un partit de govern com ERC, a l’hora de votar internament les seves decisions, reculli només 8032 vots, fa pujar ràpidament la mosca al nas. Perquè, que en una comunitat o estat com Catalunya, que té 8067454 habitants el 2024, segons l’institut d’estadística de Catalunya, hi hagi actualment 374442 funcionaris de les administracions públiques entre la Generalitat, les Administracions Locals, les Universitats i els ens parlamentaris i administracions independents, fa pensar en que les xifres de votants potser haurien d’anar acompanyades de la seva categoria laboral. Per esvair aquell dubte generalitzat del clientelisme polític d’un funcionariat que hauria de dedicar-se al que el seu nom anuncia. A fer funcionar el país. Que decidir, ja ho podem fer els ciutadans a través del nostre vot.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!