Una dosis de civisme

Fa uns quants anys, quan era jove, la Marta Mercader em va recomanar un llibre que m’ha ajudat molt a trobar un nou camí de la vida perquè et mostra la realitat des d’un altre angle. Estic parlant ni més ni menys que del Petit Princep d’Antoine de Saint-Exupéry. Una història presumptament dirigida als més petits, però la seva filosofia apunta directament als seus pares i avis. Un conte universal i de tots els temps que hauria de ser de lectura obligatòria.

Els nous moments sembla que ens han fet uns viciosos de les dades. Perquè per explicar qualsevol cosa comencem a mostrar dades de qualsevol forma i mesura que ens porta per móns de fantasia i manipulació perversa. Fa uns 10 anys que la policia del Vendrell està formada per la xifra màgica de 100 agents, més o menys. Durant aquesta dècada ens han mostrat fotos de noves incorporacions i encara estem a la recerca de les tres xifres. No sé que ha passat perquè oficialment no ha marxat ningú. Si totes aquestes incorporacions s’anessin acumulant potser ja tindríem mil agents, però si seguim la crònica oficial estem aspirant als 100 de tota la vida. Una xifra que s’està convertint en un paràmetre inamovible com la superfície del municipi.

Una altra dada important és la poca presència de policia pels carrers. Trobar un escombraire i trobar un policia si no vius a la milla daurada és quasi impossible. Han d’haver-hi eleccions municipals o algun alt càrrec està fent campanya promocionant la vila neta. En la resta de casos és més fàcil que et toqui la Grossa de cap d’any, que curiosament, molts cops ni s’han venut la majoria números guanyadors. Aquest tema però ja toca a la Vegueria i més enllà. 

Tot i aquesta minsa presència policial pels carrers del Vendrell, entrem a la tercera fase. Un lloc ja una mica fosc. Molts cops quan veus els agents de l’autoritat, els veus dins del seu vehicle passant per carrers i places. Trobar-los a peu, doncs fora de la zona xic, és tot un miratge. Evidentment quantes persones ha vist aturar-se algun d’aquests vehicles en moviment per amonestar o sancionar a una persona que estigui cometent alguna infracció que no sigui algun delicte greu? Doncs això és clau perquè alguna cosa comenci a canviar. Fa uns anys va aparèixer que la policia municipal tenia una mena d’unitat de segways. Sembla que potser els han venut a l’empresa de neteja i ara van muntats en aquests aparells per tenir una vila centre neta. Hi havia uns quads, que han desaparegut. Teníem els drons que sembla que estiguin al servei de la televisió optimista. Misteris per resoldre.

Després del que s’ha vist a l’arbre de Nadal a la plaça Nova del Vendrell, el Vendrell necessita invertir en civisme i similar. Aquest és un exemple que demostra moltes altres situacions. No calen multes perquè un sector molt important de la població està adscrit a la llista d’espera de serveis socials i similars. S’ha de potenciar els treballs en favor de la comunitat perquè aquestes persones trobin el sentit a la societat i les seves virtuts. Potser no són molts però cada dia els seus estralls són més contundents. No cal mirar els canals oficials. La vida és veu a les cues de les grans superfícies que tenim i pel carrer. Cada dia els mitjans oficials són més minoritaris. Han venut la seva veritat artificial i molta gent ja no hi confia gens. Al Vendrell fa anys hi havia educadors de carrer i també agents cívics. Ara no tenim res de tot això i per això tenim el que tenim. A molta policia no se la veu al carrer i quan es veu va dins el cotxe. Així no anem enlloc. S’ha de fer alguna cosa. Potser no ens inundarem amb les obres faraòniques de la Riera de la Bisbal però ens està quedant un poble que dóna gust passar quan menys temps millor. Això és important per tots els sectors. No ens calen ordenances que no es compliran ni càmeres que quan arribi els agents, els presumptes dolents ja estaran a Matadepera. Una mica de civisme del de tota la vida, però clar això no suma ni fa estadístiques mediàtiques.