Els ensenyaments pràctics dins el model reglat

Una de les coses bones que aporta l’educació de molts països de l’Europa de l‘Est en les seves escoles és que als alumnes se’ls ensenya dins l’horari lectiu coses tan bàsiques com sanitat, higiene personal, cuina, cosir, manteniment i altres. Pot semblar una cosa anacrònica que no està ben vist dins el nostre sistema educatiu actual, però tal com està el panorama cada dia aquest tipus de formació és més útil en la nostra societat. Està molt bé aprendre, algoritmes, equacions, llistat de muntanyes i rius d’Austràlia, però ens deixem el dia a dia dins la cartera. No hem estat mai capaços d’incloure aquestes nocions bàsiques dins el dia a dia d’una escola normalitzada.

Aquests ensenyaments sempre s’havien reservat dins l’àmbit de la família perquè la filosofia de l’escola era un altre. Avui en dia amb moltes famílies desestructurades amb un pes molt important de la immigració que ve d’altres latituds és una aposta perquè les futurs adults tinguin una formació segura per complir el seu dia a dia. Potser hauran d’utilitzar el Google per saber on està l’Orinoco o la calculadora per intentar arribar quan li costarà el proper rebut de la llum quan l’Iva reduït ja sigui història, però estar preparats per al dia a dia i poder tenir uns coneixements que els permeti una vida autònoma sense haver de recaure ni els menjars preparats, ni els consells sanitaris que trobes a les xarxes, ni en qualsevol veïna pragmàtica que encara sap cosir un botó dels pantalons.

Avui en dia quan els nivells de les escoles i universitats estan de rebaixes, hem d’apostar per garantir el present i el futur a les noves generacions. Encara que això dels títols acadèmics cada dia són més assequibles. Aviat per un mòdic preu els podem comprar en alguna màquina a les parades de metro hem de dotar de coneixements pràctics a la gent que puja.

No ens cal que els joves tinguin dues carreres, dos masters, tres postgraus i un parell d’idiomes i acabi guanyant el salari mínim interprofessional treballant en una gran superfície. Aquests joves han de tenir els màxims recursos per poder fer la seva vida amb la màxima autonomia i de millor qualitat possible i les mínimes dependències.

Estem en un mon en què un paleta pot guanyar molt més que un advocat perquè hi ha coses a la vida que són necessàries i els bons professionals tot i l’intrusisme poden aconseguir uns nivells econòmics que fa uns anys eren impensables comparats amb altres professions lliberals. Potser aquest també és un camí perquè aquests joves puguin especialitzar-se en cuina, sanitat i altres ofertes que avui tenim tan esteses a la nostra societat, però no han estat mai les típiques i tòpiques carreres que els pares volen per a un futur somiat per als seus fills. Fa vint anys que un fill digués al seu pare: “vull ser cuiner” no acostumava a generar tant d’entusiasme com si volia apostar per ser advocat", però per sort tot això s’està redireccionant i l’oferta actual mostra un millor equilibri.

Un altre element  clau en la formació personal és la música. No vol dir que tothom acabi sent un virtuós del piano, però una de les moltes coses bones de la música és que t’ensenya a calcular els temps vitals i a distingir els diferents sons. A banda d’altres aportacions com la de treballar en equip i saber moure’s en allò abstracte. Aquest és un llenguatge universal que ens apropa a totes dels parts i potser també de l’univers, encara està per descobrir, però tota arribarà.

El món  viu a una velocitat de microones i ens hem d’adaptar tots a les noves necessitats. Canviar els nous habitats per una societat millor i hem de preparar a la gent amb el que realment necessita i deixar la resta per una mica després i per la intel·ligència artificial.