Rondinar no és suficient

El mes de novembre de 2021 es va acordar al Congrés de Diputats (llei 21/2021) que govern espanyol haurà d'auditar les despeses assumides per la Seguretat Social en els últims anys, tant de naturalesa contributiva com no contributiva, i la llei es va aprovar el 28 de desembre. A instàncies d’ERC, el govern espanyol haurà d’encarregar, en el termini d'un mes màxim des de l'aprovació definitiva de la reforma de les pensions, una auditoria dels ingressos de les cotitzacions socials i de les despeses anomenades "impròpies" que la Seguretat Social ha assumit entre els anys 1967 i 2019. L'informe haurà d'estar enllestit en el termini de sis mesos.

Les despeses impròpies són diners de les cotitzacions que es van fer servir per pagar la universalització de la sanitat, el complement de les pensions per arribar als mínims establerts, la bonificació de les quotes per a la creació d’ocupació, les ajudes pel naixement dels fills... Eren despeses necessàries, però que haurien d’haver-se comptabilitzat en els pressupostos de l’Estat i no en els de la Seguretat Social. Aquestes despeses impròpies van propiciar una mentida interessada: que el sistema de pensionista era insostenible. Això va provocar molta por i incertesa davant del suposat perill de no cobra pensions en un futur. Va abonar també les condicions que permetrien la pèrdua de drets personals, com l’allargament de l’edat de jubilació a seixanta-set anys i les miserables revaloracions del 0,25% anual que va aplicar Mariano Rajoy.

La llei 21/2021 obligava a presentar una auditoria del període 1967-2019 en un termini de sis mesos. S’ha presentat tard i no conté les dades des del 1967 fins al 1988, que farien augmentar la quantitat reflectida a l’informe. Subsanar l’existència de despeses impròpies i retornar els diners utilitzats indegudament (140.000M) va ser la primera recomanació del Pacte de Toledo, l’any 1995: diferenciar entre les contributives, finançades amb les cotitzacions, i les no contributives, que havien de ser finançades amb impostos. Malgrat aquesta recomanació, el pagament de despeses impròpies va mantenir-se i continuà produint dèficits a la Seguretat Social. Aquests dèficits no es van voler pagar amb transferències de l’Estat, perquè convenia transmetre la idea que les pensions eren insostenibles, i es va buidar el Fons de Reserva (la guardiola de les pensions) i amb préstecs de l’Estat.

L’any 2020 el Tribunal de Comptes va recomanar que es pagués aquest deute reconegut de 140.000M (en realitat seria molt major), perquè amb aquests diners sobrarien més de 30.000 milions, que haurien d’anar al Fons de Reserva (guardiola de les pensions). Es volia fer creure que el sistema de pensions no era viable, què tenia un problema estructural, però s’ha demostrat que sí que ho era i que els dèficits que hi puguin haver es podran cobrir amb els increments d’ingressos aprovats en l’actual reforma. Les pensions surten cares a l’Estat? Sense despeses impròpies, no. I per altra banda cal tenir present que Espanya gasta un 11,5% del PIB en pensions, Grècia un 16,4%, Itàlia 16,3%, Alemanya un 13,2%, França un 13,4%.

Estem finalitzant el mes de febrer de 2025 i l’auditoria no està encara feta ni, naturalment, ha arribat al Congrés de Diputats el seu resultat. És per això que s’està fent arribar una demanda reclamant el compliment del que estableix la llei 21/2021, de 28 de desembre, disposició addicional sisena sobre les pensions.                                                                                                                           

Seria important que demandes com la que adjunto (enllaç) arribessin a:

Dirección General de Gobernanza Pública                                                                          

Subdirección General de Transparencia y Atención al Ciudadano

Calle Manuel Cortina 2                                                                                                                   

28010 Madrid (Madrid)

Perquè rondinar no és suficient, cal actuar. És possible que no ens facin cas, però si no fem res, segur que no ens en faran, segur: com fins ara.