Arran de la sèrie “Adolescència”

En un correu electrònic que em va arribar a joanr.educadorsocial@gmail.com, un lector em comentava que aprofundís sobre el concepte de “celibat involuntari” que apareixia en "Adolescència", un thriller de quatre episodis que ha generat molt de debat per la seva història impactant.

Així doncs, he aprofitat el cap de setmana per visualitzar la sèrie i poder parlar amb més coneixement sobre aquest tema, relacionat amb aquesta història, que dona per molts debats i que és clar, remou moltes sensibilitats.

En aquest cas "Adolescència" ens mostra la història d’un adolescent de tretze anys anomenat Jamie Miller que és acusat de l'assassinat de la seva companya de classe, Katie Leonard.

Aquesta sèrie aprofundeix en les repercussions que tindrà aquest fet en la família, per la comunitat i pel sistema judicial, referint-se a temes com la violència juvenil, la salut mental i les dinàmiques familiars davant de situacions de crisi.

Ens toca, doncs, aprofundir sobre alguns conceptes clau, la paraula “incel” ve de l'anglès, derivada de l'acrònim “involuntary celibate”. Els cèlibes involuntaris són aquells homes que es reconeixen tenint una incapacitat per establir relacions sexuals amb dones.

Si consultem a alguns professionals experts, podem llegir que es tracta d'un grup format majoritàriament per homes joves, que s’agrupa entorn d'un fort sentiment de ràbia i rebuig cap al sexe oposat, les dones.

Curiosament en els seus inicis sorgeix per una dona del col·lectiu LGTB que volia parlar de totes aquelles persones que, a causa del seu aspecte físic, no resulten sexualment atractives i no aconsegueixen mantenir relacions sexuals.

Aleshores va etiquetar-les en un grup, les va integrar per aconseguir que no haguessin de sentir-se tan isolades i també per a aquelles persones que no aconseguien sortir de la seva soledat.

I és que aquest col·lectiu ha esdevingut una de les comunitats a internet que criden l'atenció pel seu masclisme. Aquests cèlibes involuntaris, anomenats incel per la seva abreviatura en anglès, són els responsables de la major difusió en les xarxes socials de missatges d'odi cap al sexe femení.

Són grups que es caracteritzen per guardar un fort ressentiment vers les dones que rebutgen sostenir relacions sexoafectives amb ells.

La majoria de les persones que pertanyen a aquesta comunitat tenen en comú alguns trets psicològics que hom pot considerar importants. Principalment és que el motiu pel qual aquests grups s'amaguen a internet, és per una sensació de protecció, donada la baixa autoestima, les seves inseguretats, els seus greus problemes d'afectivitat i de la baixa tolerància a la frustració que tenen en comú.

No podem parlar d’un prototip d'home incel. Cal tenir en consideració que el comú denominador que podem establir entre ells és la gran dificultat que tenen per establir relacions igualitàries o interaccions. Aquest és, doncs, el motiu pel qual aquests homes opten per aquest celibat "voluntari", se senten protegits d'un possible rebuig, tant sexual com sentimental.

Ara m’haurà de perdonar l’amable lector, que faci un incís en el meu relat, cal que esmentem que existeix un binomi entre “abstinència sexual” i “celibat voluntari” a les xarxes socials. A voltes podem trobarem molts vídeos de caràcter religiós i de grups conservadors que ens conviden d'una forma o una altra a evitar la masturbació i les relacions sexuals fora de la seva funció reproductiva.

I, per altra banda, també trobarem una gran quantitat de vídeos d'homes i dones que, sense tenir una clara motivació religiosa, volen compartir les raons i les seves experiències que els han conduït d’una manera conscient al fet de no tenir relacions sexuals.

Cal aclarir, doncs, que l'abstinència o continència sexual és un comportament que consisteix a privar-se d'alguns o tots els aspectes de l'activitat sexual per voluntat pròpia. Aquests poden tenir diverses explicacions religioses, morals, filosòfiques, anticonceptives o psicològiques i a voltes esdevenen d’una manera aliena, per qüestions mèdiques, socials, causes legals o econòmiques.

Podem afirmar, doncs, que els incel són homes heterosexuals, frustrats que culpen al gènere femení de la seva manca d'èxit. Són persones convençudes que les dones són les responsables i culpables de la seva inactivitat sexual.

Podem concloure que són persones incapaces de conviure i respectar l'altre sexe, a conseqüència del seu personal fracàs en la socialització i en l'amor.

Aquesta seria “Adolescència”, està inspirada en casos reals de violència comesos per adolescents i de la mateixa manera podem trobar elements clarament relacionats amb la masculinitat tòxica, la misogínia, la propaganda incel, i en la forma de com tot plegat pot afectar els adolescents i els joves.

Un concepte que fa referència directa aquells adolescents i joves que senten frustració per la seva manca d'experiència sexual, però també els educadors i educadores hem pogut observar quelcom més radical.

Creiem que, i això ho recullen alguns especialistes, ha portat algunes persones a cometre crims violents, com una manera de venjança vers els culpables o els que perceben causa i origen de les seves frustracions.

També hem de parlar del concepte femcel “female celibate”. Aquesta és la reacció feminista contra els incel. En podem parlar de comunitats virtuals de dones que mostren una incapacitat per tenir relacions sexuals a causa de la misogínia i d’uns malentesos estàndards de bellesa.

Hi ha una important diferència entre el moviment incel i el femcel. El moviment femení no s’ha mostrat mai violent contra la societat, ans al contrari, es consideren dones pacifistes.

Cal que parlem d’uns principis bàsics que trobem en aquests grups i que tenen una graduació en la seva intensitat.

Parlem d’un determinisme biològic, defensen que existeixen uns factors biològics immutables, relacionats amb l'aparença física, que determinaran l'èxit en les seves relacions amoroses i sexuals.

Que existeix un sistema conceptual que col·loca a les persones en esglaons segons la seva capacitat per atraure a les parelles sexuals i que es coneixen com a alphes, betes i omegues.

Existeix també una desesperança apresa, és aquella percepció que la situació personal no canvia, és permanent i immutable, que els provoca uns patrons de pensament fatalista.

La influència d’internet i una escola que ha perdut el rol de formació principal, és el que molts educadors i educadores socials reconeixem com una greu problemàtica compartida pels adolescents.

Seguint i relacionat amb les qüestions que he parlat en aquesta investigació trobem també la paraula 'volcel', referent a “voluntary celibate” o “celibat voluntari”.

Quan un home es defineix com a volcel és gairebé segur que el motiu d'aquest celibat rau en l'odi a les dones i, com a conseqüència, el seu discurs serà tan nociu com el dels incel.

També podem parlar del pensament 'blackpill', una forma de pensament alternativa al 'redpilling' dels pick-up-artist i els Men Right's Activist, que també diuen que el món va en contra dels homes.

En aquest cas, i a diferència del que passa amb el blackpill, ho plantegen com una oportunitat per manipular sexualment les dones.

El Blackpill és més radical, pensen que no hi ha una solució per un problema sistèmic, el món ha estat, està i estarà en contra dels homes genèticament inferiors.

Pensem, doncs, que és a l'adolescència on apareix una crisi relacionada amb el cicle vital, on s’aguditzen les contradiccions en la manera d’entendre les relacions. L’adolescència és un període de transició que va dels 10 als 19 anys. Esdevé una fase anomenada de pubertat fins als 20 anys, però també on es desenvolupen els trets biològics de l'adolescència a l’edat adulta.

Hi ha una qüestió important que no podem ignorar, unir-se a alguns dels fòrums que encara existeixen, llegir els comentaris d'altres usuaris i veure's identificats en l'odi aliè, són factors de risc on determinades persones autodenominades incels poden arribar a cometre un acte delictiu greu i ningú en pot quedar al marge.

La comunitat incel esdevé un més dels grups misògins que existeix dins de l'anomenada xarxa de fòrums i blocs en línia, amb un objectiu clar, la defensa dels drets dels homes.

Hi ha un denominador comú en els grups que la formen, basats en dues creences, l'antifeminisme i la creença que els homes i la masculinitat estan sota l'amenaça constant de les dones.

Una de les causes d’aquest fenomen és la desinhibició que aporta l’anonimat, la invisibilitat dels usuaris i l’asincronia. La gran majoria d’aquestes persones no serien capaços de llançar les seves opinions en públic, mirant cara a cara als altres que no pensessin com pensen ells.

Gabriel Garcia Márquez, 1927- 2014  escriptor, guionista i periodista colombià. Va escriure. “La pitjor manera d'estranyar algú és estar assegut al seu costat i saber que mai no el podràs tenir”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)