-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 08-01-2007 07:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Regeneració, relleu i, sobretot, canvis. Les seccions locals dels principals partits polítics amb representació al consistori vilanoví es troben immerses de ple en un procés de regeneració interna per afrontar amb garanties d’èxit la convocatòria electoral del proper mes de maig. L’objectiu és guanyar les eleccions municipals amb el màxim nombre de regidors i així evitar hipoteques en forma de pacte postelectoral que sovint paralitza la gestió i converteix els diferents departaments en regnes de taifes.
Els primers en encetar el procés de renovació han estat, òbviament, els socialistes. La consigna és mantenir-se en el poder a qualsevol preu, d’aquí que els del carrer Nicaragua s´hagin convertit en uns experts en l’art de la defenestració, la ganivetada a l’esquena i els relleus a dit, una singular manera de fer política que també ha patit Pasqual Maragall, el primer president català apartat del govern pel seu propi partit. A Vilanova, per no ser menys, també hi ha hagut relleu generacional: s’ha substituït de manera sanguinària el durant sis anys alcalde Sixte Moral pel regidor Joan Ignasi Elena. Perquè és de sanguinari substituir un alcalde a mitja legislatura pel númeo quatre de la llista. La pregunta que qualsevol votant s’hauria de fer és: així, doncs, per a què serveix ser el número dos, al PSc? La resposta és: de res. I si no, que li ho preguntin a Teresa Llorens i a Joan Benet. La democràcia interna, al PSc, funciona en base a uns altres paràmetres difícils d’entendre per a la resta de mortals. En tot cas, si hi ha algú que vulgui aprofundir en aquesta qüestió li suggereixo la lectura d’un article sobre el PSc que vaig publicar en aquesta mateixa secció i que encara està penjat a l’apartat “altres col•laboracions”.
Amb tot, queda clar que Elena encapçalarà la llista i que amb tota probabilitat serà el nou alcalde de Vilanova i la Geltrú. Si ell no hi arriba ja l’ajudaran des d’Iniciativa i Esquerra. Difícilment Tomàs Àlvaro pot jugar a la carta de l’equidistància, bàsicament perquè a hores d’ara ja no hi ha ningú que s’ho cregui, això de l’equidistància, i segon, perquè les relacions personals i polítiques entre el cap de llista republicà i Esteve Orriols es poden qualificar, essent benevolents, d’inexistents. Així, doncs, Elena parteix amb l’avantatge de tenir uns socis completament sumisos a la seva voluntat i, per tant, incapaços d’afrontar noves aventures, reptes i majories si això afecta als seus càrrecs i sous. El PSc, doncs, ho té fàcil per tornar a governar, encara que perdi vots i regidors. Si s’han atrevit a fer-ho a la Generalitat, per què no a Vilanova?
A tot això, l’actual alcalde Joan Ignasi Elena comptarà amb una llista renovada i jove. Juan Luís Ruiz i Míriam Espinàs pugen, Mercè Foradada deixa el càrrec, i Joan Benet marxa a Sitges. D’aquesta manera la renovació haurà quedat completada i només una forta davallada a les municipals i la consegüent pèrdua del poder pot obrir la caixa dels trons. Però per a això, caldrà esperar els resultats que, com sovint obliden els polítics, provenen dels vots dels ciutadans.
Iniciativa
A la secció local d’ICV-EUA també hi ha hagut canvis. Finalment, i sortosament, s’ha decidit substituir el fins ara dues vegades cap de llista Jordi Valls per l’actual regidora de Joventut i Esports Iolanda Sànchez. A diferència del PSc, els ecosocialistes han optat per unes primàries en les quals hi ha concorregut la vençedora Sánchez i Alba Garcia. Encara que sigui de cara a la galeria, a Iniciativa les coses es fan d’una manera, més democràtica i participativa, i els militants tenen l’opció de votar diferents propostes i alternatives. Això sí, el canvi de Valls per Sánchez és, a totes totes, un gran pas per al partit, ja que finalment es tanca una etapa desastrosa encapçalada per un polític que passarà a la història, entre altres disbarats, per haver utilitzat un tribunal d’oposicions per a revenges personals i acusar els promotors urbanístics vilanovins de corruptes. Sánchez té ara l’oportunitat de passar pàgina a una etapa marcada per declaracions i actituds que poc han beneficiat al partit que l’any 1995, i després d’haver governat amb CiU, obté tres regidors, 3.699 vots (16,04%) i manté la tercera posició. L’herència que deixa Valls són 2.193 vots (8,04%), dos regidors i la cinquena posició, ja que Iniciativa, a les darreres eleccions municipals de 2003, és superada fins i tot pel Partit Popular.
CiU i PP
Del Partit Popular i Convergència i Unió en parlarem detingudament més endavant. Com a tast, dir-vos que la llista nacionalista manté Esteve Orriols i Josep Lluís Vidal com a número u i dos, respectivament, però a partir d’aquí res serà igual. Sembla que ha arribat l’hora de la regeneració, de fer baixar la mitjana d’edat i d’apostar per cares noves. De moment, l’escassa informació que arriba de la seu convergent indica que Dídac Santos no continua, José Antonio Gargallo tampoc, i que el futur polític de Montserrat Albà és enlaire. En canvi, guanya pes Neus Lloveras, Gerard Martí Figueres i els noms de dos periodistes locals, que potser podrien entrar a la llista. Es tracta de dos personatges que comprenen sectors i edats molt diferents. Un d’ells, tot un veterà del periodisme i fins ara proper a partits d’esquerres, i l’altre, un jove periodista que no arriba a la trentena. També sembla que hi haurà un fixatge provinent del PSc. Però d’això ja en parlarem més endavant.
Dir, per acabar, que els populars també es mouen. Santi Rodríguez, per a molts considerat el millor polític del consistori vilanoví, tornarà a encapçalar la llista del Partit Popular, però no és tan clar que Oscar Carretero repeteixi com a número dos. Enmig de totes les travesses sempre hi surt el nom d’un important i conegut restaurador vilanoví que molt situaven fins fa poc a l’òrbita convergent i que finalment s’hauria decantat pels populars gràcies a la seva amistat amb Rodríguez. Aquest mateix personatge ha assegurat que té l’oferta damunt la taula, però que la decisió depèn encara de molts factors, i un d’ells, i el més important, és el futur del seu negoci, en plena expansió cap a nous barris marítims.
ERC, com sempre
En definitiva, canvis i més canvis. La política local es mou... excepte Esquerra Republicana, que tornaran a presentar el candidat de sempre, Josep-Tomàs Àlvaro, precedit per Adolf Montoliu i una jove vilanovina que durant uns anys també vinculada al periodisme i que ara forma part de l’organigrama republicà vilanoví. Però d’això els ben prometo que en parlarem en el proper article, del futur del partit, de la manca de visió dels seus governants, de la competència de la Candidatura d’Unitat Popular que farà forat entre els joves republicans (la CUP ja ha anunciat que es presentaran a les eleccions) i de la passivitat dels seus militants, bona part dels quals crítics amb Josep-Tomàs Àlvaro però incapaços de construir una alternativa real. En parlarem...
Els primers en encetar el procés de renovació han estat, òbviament, els socialistes. La consigna és mantenir-se en el poder a qualsevol preu, d’aquí que els del carrer Nicaragua s´hagin convertit en uns experts en l’art de la defenestració, la ganivetada a l’esquena i els relleus a dit, una singular manera de fer política que també ha patit Pasqual Maragall, el primer president català apartat del govern pel seu propi partit. A Vilanova, per no ser menys, també hi ha hagut relleu generacional: s’ha substituït de manera sanguinària el durant sis anys alcalde Sixte Moral pel regidor Joan Ignasi Elena. Perquè és de sanguinari substituir un alcalde a mitja legislatura pel númeo quatre de la llista. La pregunta que qualsevol votant s’hauria de fer és: així, doncs, per a què serveix ser el número dos, al PSc? La resposta és: de res. I si no, que li ho preguntin a Teresa Llorens i a Joan Benet. La democràcia interna, al PSc, funciona en base a uns altres paràmetres difícils d’entendre per a la resta de mortals. En tot cas, si hi ha algú que vulgui aprofundir en aquesta qüestió li suggereixo la lectura d’un article sobre el PSc que vaig publicar en aquesta mateixa secció i que encara està penjat a l’apartat “altres col•laboracions”.
Amb tot, queda clar que Elena encapçalarà la llista i que amb tota probabilitat serà el nou alcalde de Vilanova i la Geltrú. Si ell no hi arriba ja l’ajudaran des d’Iniciativa i Esquerra. Difícilment Tomàs Àlvaro pot jugar a la carta de l’equidistància, bàsicament perquè a hores d’ara ja no hi ha ningú que s’ho cregui, això de l’equidistància, i segon, perquè les relacions personals i polítiques entre el cap de llista republicà i Esteve Orriols es poden qualificar, essent benevolents, d’inexistents. Així, doncs, Elena parteix amb l’avantatge de tenir uns socis completament sumisos a la seva voluntat i, per tant, incapaços d’afrontar noves aventures, reptes i majories si això afecta als seus càrrecs i sous. El PSc, doncs, ho té fàcil per tornar a governar, encara que perdi vots i regidors. Si s’han atrevit a fer-ho a la Generalitat, per què no a Vilanova?
A tot això, l’actual alcalde Joan Ignasi Elena comptarà amb una llista renovada i jove. Juan Luís Ruiz i Míriam Espinàs pugen, Mercè Foradada deixa el càrrec, i Joan Benet marxa a Sitges. D’aquesta manera la renovació haurà quedat completada i només una forta davallada a les municipals i la consegüent pèrdua del poder pot obrir la caixa dels trons. Però per a això, caldrà esperar els resultats que, com sovint obliden els polítics, provenen dels vots dels ciutadans.
Iniciativa
A la secció local d’ICV-EUA també hi ha hagut canvis. Finalment, i sortosament, s’ha decidit substituir el fins ara dues vegades cap de llista Jordi Valls per l’actual regidora de Joventut i Esports Iolanda Sànchez. A diferència del PSc, els ecosocialistes han optat per unes primàries en les quals hi ha concorregut la vençedora Sánchez i Alba Garcia. Encara que sigui de cara a la galeria, a Iniciativa les coses es fan d’una manera, més democràtica i participativa, i els militants tenen l’opció de votar diferents propostes i alternatives. Això sí, el canvi de Valls per Sánchez és, a totes totes, un gran pas per al partit, ja que finalment es tanca una etapa desastrosa encapçalada per un polític que passarà a la història, entre altres disbarats, per haver utilitzat un tribunal d’oposicions per a revenges personals i acusar els promotors urbanístics vilanovins de corruptes. Sánchez té ara l’oportunitat de passar pàgina a una etapa marcada per declaracions i actituds que poc han beneficiat al partit que l’any 1995, i després d’haver governat amb CiU, obté tres regidors, 3.699 vots (16,04%) i manté la tercera posició. L’herència que deixa Valls són 2.193 vots (8,04%), dos regidors i la cinquena posició, ja que Iniciativa, a les darreres eleccions municipals de 2003, és superada fins i tot pel Partit Popular.
CiU i PP
Del Partit Popular i Convergència i Unió en parlarem detingudament més endavant. Com a tast, dir-vos que la llista nacionalista manté Esteve Orriols i Josep Lluís Vidal com a número u i dos, respectivament, però a partir d’aquí res serà igual. Sembla que ha arribat l’hora de la regeneració, de fer baixar la mitjana d’edat i d’apostar per cares noves. De moment, l’escassa informació que arriba de la seu convergent indica que Dídac Santos no continua, José Antonio Gargallo tampoc, i que el futur polític de Montserrat Albà és enlaire. En canvi, guanya pes Neus Lloveras, Gerard Martí Figueres i els noms de dos periodistes locals, que potser podrien entrar a la llista. Es tracta de dos personatges que comprenen sectors i edats molt diferents. Un d’ells, tot un veterà del periodisme i fins ara proper a partits d’esquerres, i l’altre, un jove periodista que no arriba a la trentena. També sembla que hi haurà un fixatge provinent del PSc. Però d’això ja en parlarem més endavant.
Dir, per acabar, que els populars també es mouen. Santi Rodríguez, per a molts considerat el millor polític del consistori vilanoví, tornarà a encapçalar la llista del Partit Popular, però no és tan clar que Oscar Carretero repeteixi com a número dos. Enmig de totes les travesses sempre hi surt el nom d’un important i conegut restaurador vilanoví que molt situaven fins fa poc a l’òrbita convergent i que finalment s’hauria decantat pels populars gràcies a la seva amistat amb Rodríguez. Aquest mateix personatge ha assegurat que té l’oferta damunt la taula, però que la decisió depèn encara de molts factors, i un d’ells, i el més important, és el futur del seu negoci, en plena expansió cap a nous barris marítims.
ERC, com sempre
En definitiva, canvis i més canvis. La política local es mou... excepte Esquerra Republicana, que tornaran a presentar el candidat de sempre, Josep-Tomàs Àlvaro, precedit per Adolf Montoliu i una jove vilanovina que durant uns anys també vinculada al periodisme i que ara forma part de l’organigrama republicà vilanoví. Però d’això els ben prometo que en parlarem en el proper article, del futur del partit, de la manca de visió dels seus governants, de la competència de la Candidatura d’Unitat Popular que farà forat entre els joves republicans (la CUP ja ha anunciat que es presentaran a les eleccions) i de la passivitat dels seus militants, bona part dels quals crítics amb Josep-Tomàs Àlvaro però incapaços de construir una alternativa real. En parlarem...
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
