-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 22-02-2007 23:31
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Que el Carnaval de Vilanova pateix una greu i profunda crisi és un fet. Més enllà de proclames oficialistes que asseguren que tot va bé i que tenim festa per a 200 anys, el cert és que l’acte central del calendari festiu vilanoví pateix una greu desorientació que no és només estructural, sinó de fons i, per tant, de contingut. En definitiva, estem davant una crisi d’identitat. En els dos primers articles dedicats al futur del Carnaval ja alertava d’algunes incoherències, com pot ser l’atracció que generen les comparses i, en canvi, l’escàs ressò mediàtic que obtenen. Aquest any hem tingut un exemple molt clar: amb Francesc Escribano al balcó de l’Ajuntament les comparses no van merèixer ni l’atenció dels informatius que dirigeix el mateix periodista vilanoví. Un exemple que aquí hi ha alguna cosa que falla. Però anem a pams, no sigui cas que algun comentarista que comet centenars d’errades en poques línies ens acusi de desordenats.
Dijous gras. La merengada
O la Fac creu en la merengada infantil o ho deixem córrer d’una vegada, però a mitges tintes no, d’acord? No s’hi val a fer veure que no tens ganes d’organitzar una festa que molts ja voldrien tenir i, després, quan es produeixen incidents, dir: “clar, és que hem de reflexionar sobre la conveniència de continuar celebrant la merengada”. Si es vol mantenir aquesta festa adreçada als nens i nenes, per què no es fa d’una vegada un recorregut tancat al qual no hi pugui accedir ningú més que els participants i monitors? O per què no fer un final de festa en una plaça allunyada dels comerços? Per què no s’inverteix en un espectacle adreçat als nens als quals, he de dir per experiència personal, els encanta empastifar-se de blanc? I una altra cosa: quan la Policia Local es prendrà seriosament la merengada? He vist brètols tirant ous als autobusos i als aparadors davant la passivitat dels agents mentre a l’endemà el pobre alcalde Joan Ignasi Elena s’oferia per parlar amb els pares. La idea ja és bona, ja, però a part de parlar també cal dissuadir i, si convé, aplicar les normes, un concepte que sembla que alguns policies del nostre poble només recorden en circumstàncies molt determinades, sobretot quan al darrera hi ha adscripcions polítiques properes a l’independentisme. D’aquest tema, però, ja en parlarem en un proper article, de la xuleria i grolleria que apliquen alguns agents, de la manca de professionalitat i mà esquerra en situacions adverses i de la incapacitat d’atendre en català qualsevol trucada telefònica feta a partir de les deu del vespre. Per acabar el Dijous gras, les xatonades de les entitats van funcionar majoritàriament bé i la batalla de la plaça de les Cols cada any és més concorreguda gràcies al bon humor dels participants i a les ganes que tenen de passar-s’ho bé. Un deu per a tots els que la féu possible!
Divendres. Arrivo de Sa Majestat Carnestoltes
Només la professionalitat d’un actor com Dafnis Balduz va evitar el naufragi total d’un Arrivo per oblidar. Els temes tractats per les entitats van ser més o menys encertats, i aquí sí que no faré com aquells puristes que se’n foten d’un matrimoni vilanoví senzillament perquè no els cau bé i, en canvi, es consideren amb l’autoritat moral de menysprear aquells que han apostat per una altra manera d’entendre la festa. La veritat, potser sí que les coreografies del Manuel Tienda cansen per repetitives, però també cansa -i molt!- la crítica constant al regidor Albert Sanabra, per posar dos exemples antagònics. Finalment, i abans d’entrar a parlar del sermó, el recorregut de l’Arrivo va ser interminable i caòtic, i només entitats com la Medusa i la Unió van estar encertats en les seves crítiques i paròdies. Una vegada més, els joves de la Medusa són qui millor han sabut captar la transformació del Carnaval: crítica i contingut sense prepotència, insolència i mal gust. Dit això, el sermó d’aquest any no té desperdici. Després d’hores d’espera, els organitzadors no van preveure que la cançó i la broma del Carnaval X Collons podia provocar una deserció col•lectiva. A ningú se li va ocórrer fer un petit numeret per distreure el personal i evitar que aquest marxés en massa? Encara que hagués estat posar una mica de música variada, però ni això... Per rematar la jugada, el sermó es va vendre abans d’hora, i repassat el seu contingut per matar el temps, el millor que es podia fer era marxar, com va fer la majoria. Repeteixo: sort de l’actor que interpretava al personatge del rei Carnestoltes que va salvar pels pèls la funció que tenia més de teatret de pati d’escola que no pas d’Arrivo. Concubines i secretaris que no sabien ni on posar-se, ni una sola graderia on poder seure (qui va tenir la brillant idea d’eliminar-les?), un so desastrós on de tant en tant s’escoltava “Vota al rei...” que tapava la veu d’un pobre Dafnis Balduz que maldava per fer-se escoltar. I per acabar d’arrodonir aquest cúmul de despropòsits, el text del sermó contenia perles insuperables, per grolleres i lamentables: “Bienve, què collons fas a l’Ajuntament, a part de tocar-te el bigoti? Tens mitja Vilanova intrigada... tot un any per quatre dies de programació de Trapezi”. O bé: “Pel president dels trenets d’allà Ribes Roges, un sociata acabat, un d’aquells que surt a les llistes! El senyor Francesc Tobal. Ves-te’n a prendre pel sac!”. Sí senyor, visca la ironia fina i l’humor intel•ligent. Aquest és el sermó que ha escrit una comissió? Mare de Déu...
Dissabte passat per aigua
Bé per les entitats que celebren els actes esportius tot i l’amenaça de pluja. Molt bé també per als de l’Agrupa i el seu ball de malcasats, un excel•lent per a l’Orfeó i el seu Moixó Foguer, i un aprovat pelat per als organitzadors i el seu ball de la plaça de la Vila. Això ja comença a cansar, sobretot si els grups convidats són del tipus El frenillo de Gauguin. Quin nivell... En canvi, molt bé per a aquelles entitats que continuen apostant pels asaltos, o els Amics Voramar i el seu envelat de la plaça del Mercat i el Foment amb el ball d’un grup de joves que interpretaven cançons de música disco. Un fet poc habitual en aquesta entitat que aquest any lluïen una decoració que només ells entenien...
Diumenge amb comparses pletòriques
Sense dubte, les comparses justifiquen el Carnaval vilanoví. De com funciona i de l’atractiu visual que representen no cal parlar-ne perquè ho sap tothom. Només tres apunts que haurien de servir per millorar les properes edicions:
1.Quin dia algun periodista trucarà a les entitats per saber quantes parelles s’han inscrit i així poder fer un càlcul aproximat de participació? Fa pena que els del Diari de Vilanova diguin que a les comparses hi participen 8.200 parelles i Canal Blau al voltant de les 5.000. Entre nosaltres: algú creu que 16.000 persones participen a la comparsa? Que fotem conya? Si 16.000 vilanovins i vilanovines sortissin al carrer diumenge al matí la ciutat quedaria completament col•lapsada i desbordada.
2.Lluís Noguera (secretari general de Cultura), Dolors Rius (secretària general d’Educació), Camil Fortuny (director dels serveis territorials d’Educació), Núria Buenaventura (diputada), Josep Oriol (comissionat de la delegació de comerç de la Diputació), Pilar Valluguera (regidora de l’Ajuntament de Barcelona), Maria Rosa Collell (regidora de Cultura de Manlleu)... Continuem? El balcó de l’Ajuntament s’ha convertit en un club d’amics. No m’estranya que els mitjans de comunicació ja no vinguin a Vilanova... A part dels actors Juan Echanove, Joan Pera i Mingo Ràfols, el balcó de l’Ajuntament fotia pena. Qui és el responsable d’aquest disbarat? És així com volem vendre la festa, convidant a un secretari de la Diputació de Barcelona?
3.Canal Blau. La retransmissió de l’Arrivo molt correcta, perquè cal ser un bon professional per aguantar tantes hores al peu del canó. En canvi, durant la celebració de les comparses s’agrairia una mica més de contenció verbal i, sobretot, menys entrevistes insubstancials.
Dilluns de Carnaval
Les danses de diumenge correctes, com sempre, i els espectacles infantils, com el Caramel que es va haver de canviar de dia a causa de la forta tempesta de dissabte, també va anar bé. Pel que fa als Coros d’en Carnestoltes, doncs molt bé. Els de la Medusa divertits, l’Agrupa en la seva línia, els Bordegassos cada vegada amb més canalla, la república independent de la Nyora originals i el libretto dels del Foment-Pitonga el millor amb molta diferència. Cal llegir-lo amb lupa perquè tothom hi surt retratat. I ja que hi som, he de dir que molts esperàvem amb candeletes la guerra que es porten amb l’Eulàlia Sòria i que ja s’ha convertit en un clàssic del Carnaval. Em trec el barret davant la vostra valentia, companys!, però també us he de dir que els Borregos continuen sent els millors.
Dimarts. Vidalot mort i enterrat
Poca cosa a dir del Vidalot, si no és per cantar-li directament les absoltes. D’aquest tema ja en vam parlar en els anteriors articles; la joventut d’avui dia no és la mateixa de fa vint anys enrera, i les maneres d’entendre l’oci també. En canvi, un excel•lent per a les competències musicals i l’speaker Miquel González.
Dimecres de cendra
Acabo com he començat aquest llarg article: o ens ho creiem o no. Qui va fer el testament? I pitjor encara, qui el va llegir, que es va entrebancar diverses vegades? Clar que el text no hi ajudava gens, però tant costa agafar algú que sàpiga llegir? Durant anys el notari era un personatge de veu inconfusible, i els textos, originals i divertits. La Gavina feia uns bon espectacle, en canvi, aquest any, la Penya Barcelonista, encarregada de “l’enterro”, va accelerar el pas per acabar abans d’hora per poder veure un partit que el Barça va perdre per 1 a 2. En fi, poca cosa més es pot afegir a aquest llarg article. La crisi és preocupant, l’avantatge és que tothom vol salvar el Carnaval. Només es tracta que ho agafi gent amb empenta i il•lusió, i que entenguin que Vilanova ja no és la mateixa de la dècada dels 70, sinó que fa anys que hem entrat al segle XXI.
Arnau Nin
PD. Des d’aquí vull agrair profundament al col•lectiu Miquel Guansé el seu respectuós i interessantíssim article que m’han enviat sobre la secció local d’Esquerra Repúblicana de Catalunya. Certament comenteu coses que tindré molt en compte, com ara quan dieu que a la propera llista municipal cal “intentar trobar entre els deu primer candidats un treballador no vinculat a l'administració”.
PD2. Al company Òscar Hernàndez: quan vulguis em pots escriure les teves impressions sobre el Carnaval. Estic convençut, però, que no diferim gaire, només és qüestió de matisos...
Dijous gras. La merengada
O la Fac creu en la merengada infantil o ho deixem córrer d’una vegada, però a mitges tintes no, d’acord? No s’hi val a fer veure que no tens ganes d’organitzar una festa que molts ja voldrien tenir i, després, quan es produeixen incidents, dir: “clar, és que hem de reflexionar sobre la conveniència de continuar celebrant la merengada”. Si es vol mantenir aquesta festa adreçada als nens i nenes, per què no es fa d’una vegada un recorregut tancat al qual no hi pugui accedir ningú més que els participants i monitors? O per què no fer un final de festa en una plaça allunyada dels comerços? Per què no s’inverteix en un espectacle adreçat als nens als quals, he de dir per experiència personal, els encanta empastifar-se de blanc? I una altra cosa: quan la Policia Local es prendrà seriosament la merengada? He vist brètols tirant ous als autobusos i als aparadors davant la passivitat dels agents mentre a l’endemà el pobre alcalde Joan Ignasi Elena s’oferia per parlar amb els pares. La idea ja és bona, ja, però a part de parlar també cal dissuadir i, si convé, aplicar les normes, un concepte que sembla que alguns policies del nostre poble només recorden en circumstàncies molt determinades, sobretot quan al darrera hi ha adscripcions polítiques properes a l’independentisme. D’aquest tema, però, ja en parlarem en un proper article, de la xuleria i grolleria que apliquen alguns agents, de la manca de professionalitat i mà esquerra en situacions adverses i de la incapacitat d’atendre en català qualsevol trucada telefònica feta a partir de les deu del vespre. Per acabar el Dijous gras, les xatonades de les entitats van funcionar majoritàriament bé i la batalla de la plaça de les Cols cada any és més concorreguda gràcies al bon humor dels participants i a les ganes que tenen de passar-s’ho bé. Un deu per a tots els que la féu possible!
Divendres. Arrivo de Sa Majestat Carnestoltes
Només la professionalitat d’un actor com Dafnis Balduz va evitar el naufragi total d’un Arrivo per oblidar. Els temes tractats per les entitats van ser més o menys encertats, i aquí sí que no faré com aquells puristes que se’n foten d’un matrimoni vilanoví senzillament perquè no els cau bé i, en canvi, es consideren amb l’autoritat moral de menysprear aquells que han apostat per una altra manera d’entendre la festa. La veritat, potser sí que les coreografies del Manuel Tienda cansen per repetitives, però també cansa -i molt!- la crítica constant al regidor Albert Sanabra, per posar dos exemples antagònics. Finalment, i abans d’entrar a parlar del sermó, el recorregut de l’Arrivo va ser interminable i caòtic, i només entitats com la Medusa i la Unió van estar encertats en les seves crítiques i paròdies. Una vegada més, els joves de la Medusa són qui millor han sabut captar la transformació del Carnaval: crítica i contingut sense prepotència, insolència i mal gust. Dit això, el sermó d’aquest any no té desperdici. Després d’hores d’espera, els organitzadors no van preveure que la cançó i la broma del Carnaval X Collons podia provocar una deserció col•lectiva. A ningú se li va ocórrer fer un petit numeret per distreure el personal i evitar que aquest marxés en massa? Encara que hagués estat posar una mica de música variada, però ni això... Per rematar la jugada, el sermó es va vendre abans d’hora, i repassat el seu contingut per matar el temps, el millor que es podia fer era marxar, com va fer la majoria. Repeteixo: sort de l’actor que interpretava al personatge del rei Carnestoltes que va salvar pels pèls la funció que tenia més de teatret de pati d’escola que no pas d’Arrivo. Concubines i secretaris que no sabien ni on posar-se, ni una sola graderia on poder seure (qui va tenir la brillant idea d’eliminar-les?), un so desastrós on de tant en tant s’escoltava “Vota al rei...” que tapava la veu d’un pobre Dafnis Balduz que maldava per fer-se escoltar. I per acabar d’arrodonir aquest cúmul de despropòsits, el text del sermó contenia perles insuperables, per grolleres i lamentables: “Bienve, què collons fas a l’Ajuntament, a part de tocar-te el bigoti? Tens mitja Vilanova intrigada... tot un any per quatre dies de programació de Trapezi”. O bé: “Pel president dels trenets d’allà Ribes Roges, un sociata acabat, un d’aquells que surt a les llistes! El senyor Francesc Tobal. Ves-te’n a prendre pel sac!”. Sí senyor, visca la ironia fina i l’humor intel•ligent. Aquest és el sermó que ha escrit una comissió? Mare de Déu...
Dissabte passat per aigua
Bé per les entitats que celebren els actes esportius tot i l’amenaça de pluja. Molt bé també per als de l’Agrupa i el seu ball de malcasats, un excel•lent per a l’Orfeó i el seu Moixó Foguer, i un aprovat pelat per als organitzadors i el seu ball de la plaça de la Vila. Això ja comença a cansar, sobretot si els grups convidats són del tipus El frenillo de Gauguin. Quin nivell... En canvi, molt bé per a aquelles entitats que continuen apostant pels asaltos, o els Amics Voramar i el seu envelat de la plaça del Mercat i el Foment amb el ball d’un grup de joves que interpretaven cançons de música disco. Un fet poc habitual en aquesta entitat que aquest any lluïen una decoració que només ells entenien...
Diumenge amb comparses pletòriques
Sense dubte, les comparses justifiquen el Carnaval vilanoví. De com funciona i de l’atractiu visual que representen no cal parlar-ne perquè ho sap tothom. Només tres apunts que haurien de servir per millorar les properes edicions:
1.Quin dia algun periodista trucarà a les entitats per saber quantes parelles s’han inscrit i així poder fer un càlcul aproximat de participació? Fa pena que els del Diari de Vilanova diguin que a les comparses hi participen 8.200 parelles i Canal Blau al voltant de les 5.000. Entre nosaltres: algú creu que 16.000 persones participen a la comparsa? Que fotem conya? Si 16.000 vilanovins i vilanovines sortissin al carrer diumenge al matí la ciutat quedaria completament col•lapsada i desbordada.
2.Lluís Noguera (secretari general de Cultura), Dolors Rius (secretària general d’Educació), Camil Fortuny (director dels serveis territorials d’Educació), Núria Buenaventura (diputada), Josep Oriol (comissionat de la delegació de comerç de la Diputació), Pilar Valluguera (regidora de l’Ajuntament de Barcelona), Maria Rosa Collell (regidora de Cultura de Manlleu)... Continuem? El balcó de l’Ajuntament s’ha convertit en un club d’amics. No m’estranya que els mitjans de comunicació ja no vinguin a Vilanova... A part dels actors Juan Echanove, Joan Pera i Mingo Ràfols, el balcó de l’Ajuntament fotia pena. Qui és el responsable d’aquest disbarat? És així com volem vendre la festa, convidant a un secretari de la Diputació de Barcelona?
3.Canal Blau. La retransmissió de l’Arrivo molt correcta, perquè cal ser un bon professional per aguantar tantes hores al peu del canó. En canvi, durant la celebració de les comparses s’agrairia una mica més de contenció verbal i, sobretot, menys entrevistes insubstancials.
Dilluns de Carnaval
Les danses de diumenge correctes, com sempre, i els espectacles infantils, com el Caramel que es va haver de canviar de dia a causa de la forta tempesta de dissabte, també va anar bé. Pel que fa als Coros d’en Carnestoltes, doncs molt bé. Els de la Medusa divertits, l’Agrupa en la seva línia, els Bordegassos cada vegada amb més canalla, la república independent de la Nyora originals i el libretto dels del Foment-Pitonga el millor amb molta diferència. Cal llegir-lo amb lupa perquè tothom hi surt retratat. I ja que hi som, he de dir que molts esperàvem amb candeletes la guerra que es porten amb l’Eulàlia Sòria i que ja s’ha convertit en un clàssic del Carnaval. Em trec el barret davant la vostra valentia, companys!, però també us he de dir que els Borregos continuen sent els millors.
Dimarts. Vidalot mort i enterrat
Poca cosa a dir del Vidalot, si no és per cantar-li directament les absoltes. D’aquest tema ja en vam parlar en els anteriors articles; la joventut d’avui dia no és la mateixa de fa vint anys enrera, i les maneres d’entendre l’oci també. En canvi, un excel•lent per a les competències musicals i l’speaker Miquel González.
Dimecres de cendra
Acabo com he començat aquest llarg article: o ens ho creiem o no. Qui va fer el testament? I pitjor encara, qui el va llegir, que es va entrebancar diverses vegades? Clar que el text no hi ajudava gens, però tant costa agafar algú que sàpiga llegir? Durant anys el notari era un personatge de veu inconfusible, i els textos, originals i divertits. La Gavina feia uns bon espectacle, en canvi, aquest any, la Penya Barcelonista, encarregada de “l’enterro”, va accelerar el pas per acabar abans d’hora per poder veure un partit que el Barça va perdre per 1 a 2. En fi, poca cosa més es pot afegir a aquest llarg article. La crisi és preocupant, l’avantatge és que tothom vol salvar el Carnaval. Només es tracta que ho agafi gent amb empenta i il•lusió, i que entenguin que Vilanova ja no és la mateixa de la dècada dels 70, sinó que fa anys que hem entrat al segle XXI.
Arnau Nin
PD. Des d’aquí vull agrair profundament al col•lectiu Miquel Guansé el seu respectuós i interessantíssim article que m’han enviat sobre la secció local d’Esquerra Repúblicana de Catalunya. Certament comenteu coses que tindré molt en compte, com ara quan dieu que a la propera llista municipal cal “intentar trobar entre els deu primer candidats un treballador no vinculat a l'administració”.
PD2. Al company Òscar Hernàndez: quan vulguis em pots escriure les teves impressions sobre el Carnaval. Estic convençut, però, que no diferim gaire, només és qüestió de matisos...
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
