-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 29-03-2007 11:02
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Les mentires, el vot ocult, el pensament únic, la dictadura del políticament correcte, la doble lectura i intencionalitat dels mitjans de comunicació i les contínues errades en la metodologia -volgudes o inconscients- són algunes de les causes apuntades a la primera part d’aquest article per tal d’entendre la dificultat en què es troben els elaboradors d’estudis sociològics a l’hora de descriure la complexa realitat social del nostre entorn. En el cas de les enquestes electorals, el descrèdit i manca de credibilitat s’accentua, ja que sovint la coincidència entre els resultats de l’estudi i els oficials és pura casualitat. I és que “una cosa és el que la gent pensa, l’altra la que fa, l’altra la que diu que pensa i l’altra la que diu que fa”, respon un amable lector a l’anterior escrit. Quanta raó, Joan...
Així, doncs, era oportú i necessari apuntar aquestes qüestions abans d’entrar directament en matèria i comentar els resultats de les tres enquestes que circulen per Vilanova sobre intenció de vot de cara a les eleccions municipals del mes de maig. El lector, però, haurà d’agafar els resultats amb pinces i, per tant, evitar fer judicis de valor agosarats i treure conclusions precipitades, perquè aquestes enquestes han estat elaborades per les seus nacionals de dos partits polítics i per un mitjà de comunicació. Així, doncs, màxima discreció entre els impulsors d’aquestes enquestes perquè es tracta d’estudis interns que no han estat concebuts per ser publicats, sinó com a estratègia de partit o, senzillament, per disposar d’informació i poder afinar la punteria.
Tot plegat, però, té un aspecte positiu, i és que les enquestes marquen pautes i tendències, més enllà d’encertar el número d’escons (o regidors, com és el cas). Per a intuir els canvis només cal tenir les orelles obertes, l’olfacte afinat i els ulls escrutadors, i els sondejos i estudis d’opinió sí tenen en compte aquestes tres premises. Tot i així, és tan fàcil palpar els canvis i endevinar la tendència com equivocar-se en el repartiment dels escons i les coalicions de govern.
Els resultats
Dit això, la tendència que marquen aquests tres estudis és un empat tècnic entre els dos principals partits, PSC i CiU, un augment considerable del Partit Popular, un estancament a la baixa d’ERC i una forta davallada d’ICV que, fins i tot, podria perdre la seva actual representació municipal. Aquesta és la tendència global dels estudis, però cal afinar una mica més, perquè són els petits moviments els que poden fer trontollar fonaments. Per exemple, sembla poc probable que el tripartit sumi de nou majoria absoluta, actualment situada en els 13 regidors. Els tres partits d’esquerres acumulen ara un total de 14 regidors repartits en 10 per al PSC i, a parts iguals, ERC i ICV, que en tenen dos cadascú. La possibilitat que entre tots perdin dos regidors és més que probable, sobretot per la forta baixada d’Iniciativa i un lleuger descens dels socialistes. En canvi, el partit encapçalat per Esteve Orriols, Convergència i Unió, tendeix a l’alça. La pitjor de les enquestes situa la coalició nacionalista en els nou regidors actuals, i en el millor dels casos arriba als onze. Orriols, a més, té una tendència de vot en augment gràcies a un poder de convocatòria intacte. Aquet fet hauria de servir per a què alguns suposats analistes revisin els seus clixés. Per exemple: Qui diu que els nous vilanovins i vilanovines voten el PSC? Segur? Com és, doncs, que CiU, a Vilanova, va ser la força més votada a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya? Ni en els darrers anys de Jordi Pujol la federació nacionalista va superar el PSC a la capital del Garraf. Compte, doncs, amb els clixés, i més atenció als comentaris de fons de la ciutadania que indiquen un clar cansament després de vuit anys de govern tripartit i un poder de seducció d’Orriols encara molt elevat que a les eleccions municipals es manifesta en un clar traspàs de vots d’ERC cap a CiU.
El PSC, en canvi, manté un empat tècnic amb CiU al capdamunt de la llista, però amb una tendència a la baixa. Tal i com ja s’apuntava en articles anteriors, Joan Ignasi Elena sembla no poder retenir el vot de Sixte Moral, i cal distingir entre el vot socialista i el vot a l’exalcalde, que sovint té poc a veure. No cal estendre’s gaire en aquest aspecte, ja que ha estat a bastament explicat en ocasions anteriors; sí dir, però, que aquest vot “extra” és qui dóna la clau de la governabilitat, i pel que indiquen les enquestes, el vot a Sixte Moral es dispersa en altres opcions polítiques. Així, doncs, l’actual alcalde es mou entre els nou i els deu regidors, és a dir, entre mantenir l’actual resultat o perdre un regidor, la qual cosa complica la reedició del tripartit. Amb tot, i inidferentment del resultat final del número de regidors, tot apunt aa què els socialistes perden vots, molts dels quals opten per l’abstenció i d’altres per canviar d’aires.
A la part baixa de la classificació és on s’observen més canvis. El Partit Popular obté un dels millors resultats d’aquestes eleccions municipals, fins al punt que pot doblar la seva representació i situar-se en quatre regidors. Ja a les anteriors eleccions municipals els populars es van quedar a tan sols una vintena de vots d’obtenir un tercer regidor. Aquesta vegada, però, els vents bufen a favor del PP; la incorporació d’activistes del Peri Cap de Creu i el carisma del cap de llista, Santi Rodríguez, indica que aquesta vegada el tercer regidor no s’escapa i, fins i tot, un quart d’inesperat, que es convertiria en la gran sorpresa de les eleccions municipals 2007. I és que la crispació en què s’ha instal·lat la política espanyola juga a favor dels populars, i no oblidem que molts vilanovins i vilanovines viuen aquestes eleccions com unes primàries de les generals. Aquí, doncs, també atenció aquí als clixés, perquè les enquestes indiquen clarament que Santi Rodríguez no resta vots a CiU, sinó que la baixada del PSC és directament proporcional a l’augment del PP. A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Esquerra Republicana torna a estar encapçalada per Josep-Tomàs Àlvaro, l’últim supervivent del tripartit de 1999. Com ja és tradició a les eleccions municipals, ERC perdrà una bona bossa de vots en favor de CiU. Aquesta vegada, però, també se li escaparan per la banda més jove i radical, que es desplacen cap a la CUP, partit format, precisament, per part de les exjoventuts republicanes. Tot això allunya Àlvaro del tercer regidor, però no sembla que faci perillar el segon. Tal i com també li va passar als populars, ERC es va quedar a només una quarenena de vots d’obtenir l’anhelat tercer regidor a les darreres eleccions municipals. Ara, però, tot i la fuga de vots a dreta i esquerra, difícilment el segon de la llista, Adolf Montoliu, es quedarà fora del consistori; en cas contrari, la desfeta seria total, perquè això suposaria haver perdut més d’un miler de vots. I ja que apuntem desfetes, sembla que Iniciativa per Catalunya és, per ara, qui té més mala peça al teler. Totes les enquestes situen ICV amb un sol regidor. Per què Iolanda Sánchez pot perdre el segon regidor? L’anàlisi i estudi dels resultats electorals de fa quatre anys dóna la resposta: així com PP i ERC es queden a pocs vots d’obtenir un tercer regidor, a ICV li va pels pèls perdre el segon. Ara, quatre anys més tard, el desgast que suposa governar, els estirabots de Jordi Valls (no oblidem, el polític pitjor valorat per la ciutadania en tots i cadascun dels sondejos) i la crisi interna pot fer perdre als ecosocialistes un dels seus regidors i, en el pitjor dels casos, quedar-se sense representació municipal. En aquest cas, ICV acompanyaria a la CUP com a força extramunicipal, ja que els independentistes no obtenen prou vots per entrar al saló de plens de l’Ajuntament vilanoví. Finalment, cal dir que la formació e-VNG no està contemplada en cap de les enquestes arran de la seva recent aparició a la llum pública. Amb tot, sembla molt difícil que aconsegueixin representació municipal.
Dit tot això, cal recordar el que s’ha apuntat més amunt: agafar els resultats amb pinces i, per tant, evitar fer judicis de valor agosarats i treure conclusions precipitades. No s’ha d’oblidar que en aquest país hi ha mentides, grans mentides i enquestes; per tant, l’última paraula, la de debò, la tenen els ciutadans i ciutadanes que vulguin exercir el seu dret a vot el proper 27 de maig, i no pas els estudis i sondejos.
Arnau Nin
Així, doncs, era oportú i necessari apuntar aquestes qüestions abans d’entrar directament en matèria i comentar els resultats de les tres enquestes que circulen per Vilanova sobre intenció de vot de cara a les eleccions municipals del mes de maig. El lector, però, haurà d’agafar els resultats amb pinces i, per tant, evitar fer judicis de valor agosarats i treure conclusions precipitades, perquè aquestes enquestes han estat elaborades per les seus nacionals de dos partits polítics i per un mitjà de comunicació. Així, doncs, màxima discreció entre els impulsors d’aquestes enquestes perquè es tracta d’estudis interns que no han estat concebuts per ser publicats, sinó com a estratègia de partit o, senzillament, per disposar d’informació i poder afinar la punteria.
Tot plegat, però, té un aspecte positiu, i és que les enquestes marquen pautes i tendències, més enllà d’encertar el número d’escons (o regidors, com és el cas). Per a intuir els canvis només cal tenir les orelles obertes, l’olfacte afinat i els ulls escrutadors, i els sondejos i estudis d’opinió sí tenen en compte aquestes tres premises. Tot i així, és tan fàcil palpar els canvis i endevinar la tendència com equivocar-se en el repartiment dels escons i les coalicions de govern.
Els resultats
Dit això, la tendència que marquen aquests tres estudis és un empat tècnic entre els dos principals partits, PSC i CiU, un augment considerable del Partit Popular, un estancament a la baixa d’ERC i una forta davallada d’ICV que, fins i tot, podria perdre la seva actual representació municipal. Aquesta és la tendència global dels estudis, però cal afinar una mica més, perquè són els petits moviments els que poden fer trontollar fonaments. Per exemple, sembla poc probable que el tripartit sumi de nou majoria absoluta, actualment situada en els 13 regidors. Els tres partits d’esquerres acumulen ara un total de 14 regidors repartits en 10 per al PSC i, a parts iguals, ERC i ICV, que en tenen dos cadascú. La possibilitat que entre tots perdin dos regidors és més que probable, sobretot per la forta baixada d’Iniciativa i un lleuger descens dels socialistes. En canvi, el partit encapçalat per Esteve Orriols, Convergència i Unió, tendeix a l’alça. La pitjor de les enquestes situa la coalició nacionalista en els nou regidors actuals, i en el millor dels casos arriba als onze. Orriols, a més, té una tendència de vot en augment gràcies a un poder de convocatòria intacte. Aquet fet hauria de servir per a què alguns suposats analistes revisin els seus clixés. Per exemple: Qui diu que els nous vilanovins i vilanovines voten el PSC? Segur? Com és, doncs, que CiU, a Vilanova, va ser la força més votada a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya? Ni en els darrers anys de Jordi Pujol la federació nacionalista va superar el PSC a la capital del Garraf. Compte, doncs, amb els clixés, i més atenció als comentaris de fons de la ciutadania que indiquen un clar cansament després de vuit anys de govern tripartit i un poder de seducció d’Orriols encara molt elevat que a les eleccions municipals es manifesta en un clar traspàs de vots d’ERC cap a CiU.
El PSC, en canvi, manté un empat tècnic amb CiU al capdamunt de la llista, però amb una tendència a la baixa. Tal i com ja s’apuntava en articles anteriors, Joan Ignasi Elena sembla no poder retenir el vot de Sixte Moral, i cal distingir entre el vot socialista i el vot a l’exalcalde, que sovint té poc a veure. No cal estendre’s gaire en aquest aspecte, ja que ha estat a bastament explicat en ocasions anteriors; sí dir, però, que aquest vot “extra” és qui dóna la clau de la governabilitat, i pel que indiquen les enquestes, el vot a Sixte Moral es dispersa en altres opcions polítiques. Així, doncs, l’actual alcalde es mou entre els nou i els deu regidors, és a dir, entre mantenir l’actual resultat o perdre un regidor, la qual cosa complica la reedició del tripartit. Amb tot, i inidferentment del resultat final del número de regidors, tot apunt aa què els socialistes perden vots, molts dels quals opten per l’abstenció i d’altres per canviar d’aires.
A la part baixa de la classificació és on s’observen més canvis. El Partit Popular obté un dels millors resultats d’aquestes eleccions municipals, fins al punt que pot doblar la seva representació i situar-se en quatre regidors. Ja a les anteriors eleccions municipals els populars es van quedar a tan sols una vintena de vots d’obtenir un tercer regidor. Aquesta vegada, però, els vents bufen a favor del PP; la incorporació d’activistes del Peri Cap de Creu i el carisma del cap de llista, Santi Rodríguez, indica que aquesta vegada el tercer regidor no s’escapa i, fins i tot, un quart d’inesperat, que es convertiria en la gran sorpresa de les eleccions municipals 2007. I és que la crispació en què s’ha instal·lat la política espanyola juga a favor dels populars, i no oblidem que molts vilanovins i vilanovines viuen aquestes eleccions com unes primàries de les generals. Aquí, doncs, també atenció aquí als clixés, perquè les enquestes indiquen clarament que Santi Rodríguez no resta vots a CiU, sinó que la baixada del PSC és directament proporcional a l’augment del PP. A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Esquerra Republicana torna a estar encapçalada per Josep-Tomàs Àlvaro, l’últim supervivent del tripartit de 1999. Com ja és tradició a les eleccions municipals, ERC perdrà una bona bossa de vots en favor de CiU. Aquesta vegada, però, també se li escaparan per la banda més jove i radical, que es desplacen cap a la CUP, partit format, precisament, per part de les exjoventuts republicanes. Tot això allunya Àlvaro del tercer regidor, però no sembla que faci perillar el segon. Tal i com també li va passar als populars, ERC es va quedar a només una quarenena de vots d’obtenir l’anhelat tercer regidor a les darreres eleccions municipals. Ara, però, tot i la fuga de vots a dreta i esquerra, difícilment el segon de la llista, Adolf Montoliu, es quedarà fora del consistori; en cas contrari, la desfeta seria total, perquè això suposaria haver perdut més d’un miler de vots. I ja que apuntem desfetes, sembla que Iniciativa per Catalunya és, per ara, qui té més mala peça al teler. Totes les enquestes situen ICV amb un sol regidor. Per què Iolanda Sánchez pot perdre el segon regidor? L’anàlisi i estudi dels resultats electorals de fa quatre anys dóna la resposta: així com PP i ERC es queden a pocs vots d’obtenir un tercer regidor, a ICV li va pels pèls perdre el segon. Ara, quatre anys més tard, el desgast que suposa governar, els estirabots de Jordi Valls (no oblidem, el polític pitjor valorat per la ciutadania en tots i cadascun dels sondejos) i la crisi interna pot fer perdre als ecosocialistes un dels seus regidors i, en el pitjor dels casos, quedar-se sense representació municipal. En aquest cas, ICV acompanyaria a la CUP com a força extramunicipal, ja que els independentistes no obtenen prou vots per entrar al saló de plens de l’Ajuntament vilanoví. Finalment, cal dir que la formació e-VNG no està contemplada en cap de les enquestes arran de la seva recent aparició a la llum pública. Amb tot, sembla molt difícil que aconsegueixin representació municipal.
Dit tot això, cal recordar el que s’ha apuntat més amunt: agafar els resultats amb pinces i, per tant, evitar fer judicis de valor agosarats i treure conclusions precipitades. No s’ha d’oblidar que en aquest país hi ha mentides, grans mentides i enquestes; per tant, l’última paraula, la de debò, la tenen els ciutadans i ciutadanes que vulguin exercir el seu dret a vot el proper 27 de maig, i no pas els estudis i sondejos.
Arnau Nin
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
