-
El Gran Duc
-
Arnau Nin
- 16-04-2007 07:45
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Les enquestes, sondejos i estudis d’opinió ja comentats en els dos anteriors articles posen de manifest que, amb tota probabilitat, ni el PSC ni CiU obtindran la majoria absoluta a les properes eleccions municipals que se celebraran diumenge 27 de maig. Una vegada més, doncs, els pactes postelectorals decidiran qui serà el proper alcalde de Vilanova i la Geltrú i, sobretot, en quines condicions i termes, perquè la clau de la governabilitat caldrà buscar-la a la part baixa de la classificació, és a dir, en el PP, ERC i ICV, els quals, en funció dels seus resultats, establiran unes noves majories.
Dit això, cal fer un petit resum de les tendències i resultats que apunten les tres enquestes electorals elaborades per dos partits polítics i un mitjà de comunicació i que en cap cas han estat dissenyades per a a la seva publicació. Per tant, són estudis fets i pensats per definir estratègies electorals i disposar d’informació de primera mà. Doncs bé, aquestes enquestes asseguren, amb tota la prudència pel que fa al cas, que hi ha un empat tècnic entre PSC i CiU amb un lleuger avantatge per part de la federació nacionalista, que el Partit Popular obtindrà sense problemes el tercer regidor, que ERC s’estanca i que Inicativa apunta a la baixa fins al punt de poder perdre un dels seus dos representants municipals. Amb aquest nou panorama polític s’obre un ventall de fins a tres possibilitats de pactes, que són aquests:
1.Reedició del govern d’esquerres. El canvi o pèrdua d’un sol regidor/regidora pot modificar ostensiblement l’actual correlació de forces, que és de 10 regidors per al PSC i, empatats a dos cadascun, Esquerra i Iniciativa. Una petita variació, doncs, pot suposar, per al tripartit, perdre la majoria absoluta, a Vilanova situada en els tretze regidors, i deixar les mans lliures a Esquerra per a repensar els seus pactes. I és que no és el mateix que el PSC obtingui 11 regidors que no pas es quedi en els deu actuals, com tampoc és el mateix que els republicans aconsegueixin el desitjat tercer representant municipal i que l’actual alcalde i cap de llista socialista, Joan Ignasi Elena, baixi fins als nou regidors, els mateixos que va obtenir Sixte Moral el 1999. En totes aquestes eqüacions sempre hi és present ERC, no pas Iniciativa. Els ecosocialistes no entren en cap altre joc que no sigui pactar amb el PSC per reeditar el govern d’esquerres. En aquest cas, els actuals dirigents d’Iniciativa sempre han exposat clarament la voluntat de pactar amb els socialistes, tant a nivell local com de país, un fet que els honora davant l’opinió pública. Per tant, Joan Ignasi Elena sap que compta amb la cap de llista d’Iniciativa, Iolanda Sánchez, com a aliada fidel en el seu projecte municipalista. La clau de tot plegat, doncs, la té ERC, sempre i quan obtingui tres o més regidors. En cas contrari, si PSC i ICV sumen majoria, Josep Tomàs Àlvaro perdria tota capacitat de maniobra. Probablement se’l convidaria a formar part del nou govern, però amb unes regidories de menys pes dins l’organigrama municipal. No s’ha d’oblidar que el recent dinar entre Àlvaro i el cap de llista de CiU, Esteve Orriols, ha caigut com un gerro d’aigua freda a les files socialistes, i Elena ja ha advertit que en política “res és gratuït”. Ara bé, una més que improbable pujada dels republicans permetria a Àlvaro decidir el futur govern municipal i, fins i tot, l’alcaldia. Amb tot, aquesta possibilitat sembla difícil, ja que a ERC li ha sortit molta competència. A banda del tradicional traspàs de vots cap a CiU a les eleccions municipals, aquesta vegada cal afegir-hi la CUP, que disputarà a ERC el seu electorat més jove.
2.Govern de CiU en minoria o pacte amb Esquerra Republicana. El recent dinar entre els caps de llista de CiU i ERC, Esteve Orriols i Josep Tomàs Àlvaro, respectivament, indica que s’ha obert una porta al diàleg i que, tot depenent dels resultats, podria haver-hi un pacte si entre les dues formacions arriben als 13 regidors i el tripartit no suma majoria. Amb tot, Orriols ha manifestat recentment que el seu objectiu és governar en minoria perquè recela, i molt, del candidat republicà, ja que està convençut que, si Àlvaro pot, tornarà a reeditar el pacte d’esquerres. El cap de llista nacionalista no oblida que ERC ha enviat dues vegades CiU a l’oposició, i que si els republicans ara estan oberts al diàleg és perquè veuen seriosament amenaçada la seva continuïtat al capdavant de l’equip de govern. Si fos així, si CiU pogués manar en minoria i ERC fos desplaçada a l’oposició, s’obriria la caixa de pandora i esclataria la crisi al partit liderat per Àlvaro. Les desercions d’alguns destacats militants de l’actual llista municipal i el col·lectiu Miquel Guansé demostren que alguna cosa s’està covant dins la secció local d’ERC. Per tant, Àlvaro ha de governar per poder mantenir el partit unit i fer callar les veus crítiques i dissidents. En el cas d’Orriols, però, tot és més fàcil. Si guanya per golejada governa en solitari, i d’això el candidat convergent ja en té prou experiència perquè ha estat quatre anys al capadavant d’un govern en minoria. En cas contrari, és a dir, si necessita d’un pacte, pot escollir entre ERC i PP.
3.Pacte CiU i PP. Esteve Orriols ja ha anunciat que difícilment pactarà amb el Partit Popular. La seva trajectòria nacionalista avala la tesi, i encara més des de que els populars practiquen unes constants i dures polítiques “de acoso y derribo” contra Catalunya que els ha deixat sense cap suport parlamentari. En aquest context, és molt difícil que Orriols vulgui acabar la seva trajectòria política municipalista pactant amb un partit que critica obertament la immersió lingüística i s’oposa a la reforma de l’Estatut català. Amb tot, i si el tripartit volgués tornar a governar tot i no tenir la majoria, sembla que ja hi ha un preacord en el que el candidat popular Santi Rodríguez donaria suport a CiU en el ple d’investidura. Aquest suport es repetiria en el debat dels pressupostos, el més important de la política municipal, i a canvi, el govern de CiU aprovaria algunes mocions presentades pels populars, en especial aquelles que fan referència al Peri Cap de Creu. Amb tot, serien sempre acords puntuals que en cap cas inclourien l’entrada del PP al govern, tot i les bones relacions personals entre Orriols i Rodríguez.
Una vegada més, doncs, tot apunta a què el futur govern municipal vilanoví dependrà dels pactes. Amb tot, que ningú oblidi que la decisió final la tenen els ciutadans i ciutadanes i que, per tant, són aquests els que decideixen els governs i alcaldies, tot i que l’abstenció i els partits petits (CUP i Ciudadanos) i clubs d’amics (e-VNG) poden modificar un panorama ja per si mateix prou complicat.
Dit això, cal fer un petit resum de les tendències i resultats que apunten les tres enquestes electorals elaborades per dos partits polítics i un mitjà de comunicació i que en cap cas han estat dissenyades per a a la seva publicació. Per tant, són estudis fets i pensats per definir estratègies electorals i disposar d’informació de primera mà. Doncs bé, aquestes enquestes asseguren, amb tota la prudència pel que fa al cas, que hi ha un empat tècnic entre PSC i CiU amb un lleuger avantatge per part de la federació nacionalista, que el Partit Popular obtindrà sense problemes el tercer regidor, que ERC s’estanca i que Inicativa apunta a la baixa fins al punt de poder perdre un dels seus dos representants municipals. Amb aquest nou panorama polític s’obre un ventall de fins a tres possibilitats de pactes, que són aquests:
1.Reedició del govern d’esquerres. El canvi o pèrdua d’un sol regidor/regidora pot modificar ostensiblement l’actual correlació de forces, que és de 10 regidors per al PSC i, empatats a dos cadascun, Esquerra i Iniciativa. Una petita variació, doncs, pot suposar, per al tripartit, perdre la majoria absoluta, a Vilanova situada en els tretze regidors, i deixar les mans lliures a Esquerra per a repensar els seus pactes. I és que no és el mateix que el PSC obtingui 11 regidors que no pas es quedi en els deu actuals, com tampoc és el mateix que els republicans aconsegueixin el desitjat tercer representant municipal i que l’actual alcalde i cap de llista socialista, Joan Ignasi Elena, baixi fins als nou regidors, els mateixos que va obtenir Sixte Moral el 1999. En totes aquestes eqüacions sempre hi és present ERC, no pas Iniciativa. Els ecosocialistes no entren en cap altre joc que no sigui pactar amb el PSC per reeditar el govern d’esquerres. En aquest cas, els actuals dirigents d’Iniciativa sempre han exposat clarament la voluntat de pactar amb els socialistes, tant a nivell local com de país, un fet que els honora davant l’opinió pública. Per tant, Joan Ignasi Elena sap que compta amb la cap de llista d’Iniciativa, Iolanda Sánchez, com a aliada fidel en el seu projecte municipalista. La clau de tot plegat, doncs, la té ERC, sempre i quan obtingui tres o més regidors. En cas contrari, si PSC i ICV sumen majoria, Josep Tomàs Àlvaro perdria tota capacitat de maniobra. Probablement se’l convidaria a formar part del nou govern, però amb unes regidories de menys pes dins l’organigrama municipal. No s’ha d’oblidar que el recent dinar entre Àlvaro i el cap de llista de CiU, Esteve Orriols, ha caigut com un gerro d’aigua freda a les files socialistes, i Elena ja ha advertit que en política “res és gratuït”. Ara bé, una més que improbable pujada dels republicans permetria a Àlvaro decidir el futur govern municipal i, fins i tot, l’alcaldia. Amb tot, aquesta possibilitat sembla difícil, ja que a ERC li ha sortit molta competència. A banda del tradicional traspàs de vots cap a CiU a les eleccions municipals, aquesta vegada cal afegir-hi la CUP, que disputarà a ERC el seu electorat més jove.
2.Govern de CiU en minoria o pacte amb Esquerra Republicana. El recent dinar entre els caps de llista de CiU i ERC, Esteve Orriols i Josep Tomàs Àlvaro, respectivament, indica que s’ha obert una porta al diàleg i que, tot depenent dels resultats, podria haver-hi un pacte si entre les dues formacions arriben als 13 regidors i el tripartit no suma majoria. Amb tot, Orriols ha manifestat recentment que el seu objectiu és governar en minoria perquè recela, i molt, del candidat republicà, ja que està convençut que, si Àlvaro pot, tornarà a reeditar el pacte d’esquerres. El cap de llista nacionalista no oblida que ERC ha enviat dues vegades CiU a l’oposició, i que si els republicans ara estan oberts al diàleg és perquè veuen seriosament amenaçada la seva continuïtat al capdavant de l’equip de govern. Si fos així, si CiU pogués manar en minoria i ERC fos desplaçada a l’oposició, s’obriria la caixa de pandora i esclataria la crisi al partit liderat per Àlvaro. Les desercions d’alguns destacats militants de l’actual llista municipal i el col·lectiu Miquel Guansé demostren que alguna cosa s’està covant dins la secció local d’ERC. Per tant, Àlvaro ha de governar per poder mantenir el partit unit i fer callar les veus crítiques i dissidents. En el cas d’Orriols, però, tot és més fàcil. Si guanya per golejada governa en solitari, i d’això el candidat convergent ja en té prou experiència perquè ha estat quatre anys al capadavant d’un govern en minoria. En cas contrari, és a dir, si necessita d’un pacte, pot escollir entre ERC i PP.
3.Pacte CiU i PP. Esteve Orriols ja ha anunciat que difícilment pactarà amb el Partit Popular. La seva trajectòria nacionalista avala la tesi, i encara més des de que els populars practiquen unes constants i dures polítiques “de acoso y derribo” contra Catalunya que els ha deixat sense cap suport parlamentari. En aquest context, és molt difícil que Orriols vulgui acabar la seva trajectòria política municipalista pactant amb un partit que critica obertament la immersió lingüística i s’oposa a la reforma de l’Estatut català. Amb tot, i si el tripartit volgués tornar a governar tot i no tenir la majoria, sembla que ja hi ha un preacord en el que el candidat popular Santi Rodríguez donaria suport a CiU en el ple d’investidura. Aquest suport es repetiria en el debat dels pressupostos, el més important de la política municipal, i a canvi, el govern de CiU aprovaria algunes mocions presentades pels populars, en especial aquelles que fan referència al Peri Cap de Creu. Amb tot, serien sempre acords puntuals que en cap cas inclourien l’entrada del PP al govern, tot i les bones relacions personals entre Orriols i Rodríguez.
Una vegada més, doncs, tot apunta a què el futur govern municipal vilanoví dependrà dels pactes. Amb tot, que ningú oblidi que la decisió final la tenen els ciutadans i ciutadanes i que, per tant, són aquests els que decideixen els governs i alcaldies, tot i que l’abstenció i els partits petits (CUP i Ciudadanos) i clubs d’amics (e-VNG) poden modificar un panorama ja per si mateix prou complicat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
