Desconnectats

 Qui més qui menys s’hi ha trobat. Un bon dia, la caixeta de llumetes que et connecta virtualment amb el món mundial diu que prou, i l'ordinador és incapaç de navegar. Què fas? Truques la companyia, en espera que apliquin la pomada miraculosa que tot ho arranja. Allà, però, l’eixerida operadora perd progressivament les bones maneres quan s’adona que potser tens un problema, i comences un llarg viacrucis telefònic a números 902, en que expliques a soferts i mal pagats tècnics els teus mals, mentre ells, desmotivats, difícilment atinen a descriure el teu problema en informes destinats a altres tècnics, igualment mal pagats. Copses, també la facilitat que les companyies tenen per donar-se les culpes unes a les altres, a través d’ensinistrats operadors que exoneren sempre qui els paga. I al final del camí, quan portes un mes pidolant a un amable veí que et deixi la connexió mentre resolen el teu problema, t’adones horroritzat com t’has convertit en una nosa pel compte de resultats de l’empresa que t’ofereix, a preu de luxe, el preuat ADSL: els surt més car reparar-te l’avaria, que cobrar-te la penalització per la baixa. Així que, literalment, es creuen de braços i esperen, perquè la llei els ho permet.

Però a més, resulta que ets de Sitges, o de Vilanova, o de Ribes. I, parlant, descobreixes que un veí, la setmana passada es va quedar sense línia; i que un conegut va tenir tres dies assignat un número que no era el seu. I que a un altre li diuen que té la connexió feta un desastre, i que ha de triar entre tenir línia o ADSL. I recordes com els empresaris de la comarca es queixaven amargament no fa tant de la impossibilitat de gaudir d’una banda ampla en condicions per fer rutllar els seus negocis.

Aleshores, mires el calendari, i et sorprèn veure que estàs en ple 2008. Que, malgrat que ho maquillin donant gats per llebres, la connexió de banda ampla és aquí un 20 per cent més cara que la mitjana europea. I que ara hi ha eleccions. Tothom s’ha afanyat a desqualificar el contrari, a oferir subsidis i a destapar greuges, però ningú ha previst res, més enllà de buida retòrica, per acabar amb els abusos de les operadores d’un servei públic que ni és servei, ni és públic. I finalment, canvies d’empresa, pagant, és clar, i penses si val la pena que els amics t’envegin per viure a només 40 quilòmetres d’una de les suposades capitals logístiques d’Europa.