Selecció novetats discogràfiques (II)

Secció 33 RPM

Elton 60: Live at Madison Square Garden

El cantant, pianista i compositor Elton John és un referent de la música popular britànica dels darrers 40 anys. La màgia i senzillesa de les seves melodies ha atrapat milions de melòmans d’arreu del món. La crítica el respecta, el públic el venera, la premsa es mor per entrevistar-lo, els pianistes l’imiten i els compositors es trenquen les banyes per esbrinar com s’ho fa per treure genials melodies que d’alguna manera ja són patrimoni universal. Els fans d’Elton John són legió i traspassen barreres generacionals, fins i tot John Lennon va assegurar que les úniques cançons que encara l’emocionaven eren les que escrivia el seu amic Elton John, amb qui va compartir escenari en un parell d’ocasions. El nou doble dvd + cd titulat Elton 60 és una nova oportunitat per endinsar-se en l’univers musical de l’autor de Your Song. El primer dvd inclou íntegre el concert que va oferir el cantant britànic al Madison Square Garden de Nova York en motiu del seu 60è aniversari. Acompanyat d’una banda de luxe, Elton John interpreta 33 cançons (bisos inclosos) que formen part del seu recorregut musical vital. Inclou els èxits Take Me to the Pilot, Honkey Cat, Sad Songs, Daniel, I’m Still Standing i una llarga versió de Rocket Man insuperable. El segon dvd està format per cançons en directe, rareses i aparicions a la televisió. Es mostra la primera actuació coneguda d’Elton John a la televisió suïssa interpretant Border Song, les seves aparicions als programes Top of the Pops, Royal Variety Show i The Old Grey Whistle Test i, finalment, videoclips dels seus concerts a Edimburg (1976), Wembley (1984) i Madison Square Garden (1995 i 2005). El pack especial Elton 60 es completa amb un cd de cançons gravades en directe entre 1970 i 1973 que ben segur farà les delícies dels seus fans, que són milions.


Fitxa tècnica:

Elton 60: Live at Madison Square Garden
Pack Edició Especial. Inclou 2 DVD + 1 CD + 1 llibret biogràfic de 40 pàgines
Durada: + 300 minuts
Preu: uns 40 € aprox.
Valoració: ****

SECCIÓ 45 RPM

Accelerate (Rem). El veterà trio de rock nord-americà publica nou disc que segurament defraudarà als fans de la darrera etapa del grup però de ben segur farà les delícies dels de la primera època. Aquí els Rem recuperen el seu passat més llunyà en un disc ple de rock dur, distorsió, guitarres i, com diu el títol, un ritme “accelerat”. En aquest disc no hi ha ni rastre de les melodies que en els darrers anys ha catapultat Rem a les llistes d’èxits de mig món. Qui vulgui trobar a Accelerate cançons del tipus Man on the Moon, Everybody Hurts i Losing My Religion que ho deixi córrer. En canvi, aquells “puristes” que es van quedar a l’època de Murmur i Reckoning xalaran com camells. Tot i així, comercialment el nou disc no funciona bé; no fa ni un mes que és al mercat i ja n’ha sortit una nova edició que inclou, com a esquer, cançons en directe d’un concert recent del grup liderat pel cantant Michael Stipe. Valoració: ** 

 


Banda sonora Honeydripper (varis autors). Banda sonora de la pel•lícula Honeydripper recentment estrenada a les nostres pantalles. Dirigida per John Sayles i protagonitzada per Danny Glover (el company de Mel Gibson a Arma Letal), aquesta és una dura pel•lícula sobre el racisme i la depressió econòmica als Estats Units de final dels anys 50. El propietari d’un bar, Danny Glover, és obligat a tancar si no pot fer front al pagament dels seus deutes. L’última sortida que li queda és la de contractar una banda de música per intentar salvar el negoci. És així com entra en contacte amb un jove guitarrista que revoluciona l’ambient del local, el poble, els joves, el ball i la música. La banda sonora evidencia el trànsit del blues al rock & roll que es va produir als anys 50 i 60. La banda sonora de Honeydripper és també part de la història de la música del segle XX. Imprescindible. Valoració: ****

 

Days Like These (Michael Kaeshammer). Aquest pianista i cantant de jazz canadenc és un absolut desconegut a casa nostra, i és una llàstima perquè és un músic absolutament genial. Kaeshammer es mou com peix a l’aigua en una terra on conflueixen els ritmes jazzístics amb les melodies pop. Batejat com la Norah Jones del jazz en versió masculina, Kaeshammer ja ha publicat fins a cinc discos, però l’èxit li arriba en l’anterior, Strut (2004), on s’atreveix a cantar una cançó que porta per títol Comes Love i que el catapulta directament a l’èxit. El nou Days Like These és encara millor i inclou cançons de Peter Tosh, Nina Simone, Willie Dixon i una brutal versió del St. James Infirmary que supera les recents publicades per Dr. John i Joe Cocker. Valoració: **** 

 

Dragon Songs (varis autors). Nou disc del pianista de moda, el xinès Lang Lang. Intèrpret dels més variats estils, Lang Lang destaca sobretot per la seva facilitat amb els compositors romàntics, com ara Robert Schumann, Frédérick Chopin i Sergei Rachmaninov. Això no obstant, la popularitat d’aquest pianista establert als Estats Units li arriba com a responsable de la banda sonora de la pel•lícula d’Edward Norton El velo pintado, on toca amb precisió cançons escrites per ell mateix i d’Eric Satie i Alexandre Desplat. En aquest Dragon Songs ret homenatge a cançons orientals d’una bellesa sorprenent i malauradament poc conegudes a occident. Es tracta de peces gairebé minimalistes, de to intimista, que potser pequen d’excessiva melangia i un excés de sucre. Valoració: ***

 

Quim Davis/Miles Serra (Companyia Elèctrica Dharma). Incombustibles, els germans Fortuny no només continuen actius sinó arriscant en cada nou disc que publiquen. I si no, escolteu aquest sorprenent Quim Davis/Miles Serra, on es barregen cançons del trompetista de jazz Miles Davis amb sardanes del compositor Joaquim Serra, del qual l’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement. Així defineixen ells mateixos aquesta sorprenent i original fusió d’estils: “el repte és lligar dues coses molt diferents per crear-ne una de nova: una excitant fusió entre el món sardanístic del gran compositor empordanès Joaquim Serra i el jazz-rock d'inspiració davisiana. Aquesta és, doncs, l'espurna que ha d'engegar el motor d'aquesta recerca, d'aquest viatge intercultural carregat de futur. I esperem obtenir la recompensa que mereixen aquells que s'arrisquen”. Resultat? El millor disc de la Dharma en anys! Valoració: ****


Rockferry (Duffy). El disc de moda gràcies a la cançó Mercy que, tot s’ha de dir, s’enganxa com una paparra. La cantant gal•lesa Duffy té molt bona veu, bona presència i un grup de grans músics acompanyants. El seu àlbum de debut es construeix a partir de cançons de tres minuts que beuen directament de l’herència Beatle, Animals i el pop anglosaxó de sempre. Com a mostra, un botó: els teclats de la cançó Mercy són exactament iguals que els que fa servir el pianista dels Animals Alan Price a la versió que van gravar el 1965 de la cançó de Ray Charles Hallelujah I Love Her. Queda clar, doncs, que ja està pràcticament tot inventat, per tant, l’èxit es basa en com adaptar-se als nous temps. Duffy, de moment, ho ha aconseguit. Caldrà veure, però, si té continuïtat... Valoració:***

Saldremos a la lluvia (Manolo García). L’excantant de El último de la fila torna amb nou disc sota el braç i una gira que el portarà a actuar a l’Estat Espanyol i al continent americà en els propers sis mesos. Gravat a Figueres i a Creta, Saldremos a la lluvia ha estat produït pel mateix cantant i Neil Dorfsman, el qual ha treballat, entre d’altres, amb Eric Clapton, Oasis i The Rolling Stones. El disc de Manolo Garcia compta amb el suport de la seva banda habitual i col•laboracions de músics anglesos, grecs (que li donen un toc mediterrani molt ben aconseguit) i alguns membres d’Ojos de brujo. El seu primer single, No estés triste, confirma que el nou disc de Garcia serà un èxit i, m’atreveixo a aventurar, que el de major ressò de la seva discografia en solitari. Valoració: ****

 

Songs & Trios (Dimitri Xostakóvitx). El LOM Piano Trio format pel pianista Daniel Ligorio, el violinista Joan Orpella i el violoncel•lista José Mor celebren el seus set anys de trajectòria artística amb la publicació d’un disc que inclou els dos trios escrits pel compositor rus Xostakóvitx i les seves Set romances per a veu i trio Op. 127 interpretades aquí amb la soprano Young-Hee Kim. Ja amb el seu primer treball discogràfic basat en obres de Granados, Gerhard i Borgunyó, el LOM Piano Trio va demostrar una bona tècnica i un sentit de la interpretació que els ha portat a ser, tot i la seva joventut, en un referent de la música clàssica del nostre país. És la constatació que aquí encara hi ha joves que creuen que es pot viure de la música i per a la música. Un exemple que no tot està perdut... Valoració: ****

Criteri de valoració

Obra mestra: *****

Notable: ****

Acceptable: ***

Té alguna peça bona: **

Millor deixar-ho córrer: *



Aquells que volgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure a bernatdeltell@hotmail.com L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.