Novetats musicals amb accent català (i II)

Encara que siguin pocs dies, encara que no ens movem de casa, hem de poder aïllar-nos. I una de les millors maneres per fer-ho és a través de la música, una de les arts que té la capacitat de transportar-nos a altres móns imaginaris. Qualsevol d’aquests discos que tot seguit comento tenen aquesta capacitat de seducció, d’evasió, de fer-nos somniar (necessitem somniar per mantenir-nos desperts!). Amb aquestes Novetats musicals amb accent català (i II) es tanca també un cicle dedicat a la música feta al nostre país. Espero que la tria us agradi i sigui del vostre gust, que tingueu la curiositat d’escoltar aquells músics, intèrprets i compositors que desconeixeu, que mantingueu la ment oberta davant qualsevol estil, ritme i accent. Amb aquestes ressenyes l’única cosa que pretenc és acostar la música del nostre país (la coneguda i la menys coneguda) a tots els melòmans. Bon estiu a tothom!

Oh my love (Quimi Portet). El vuitè disc en solitari de Quimi Portet, guitarrista, compositor, cantant i excolíder de El último de la fila. Oh my love conté quinze cançons amb clares influències de rock i cançó, tot i algun toc disco. La producció és magnífica, plena de detalls, i la banda formada en base a baix-bateria-guitarra-piano sona compacta i precisa. Són també notables les col•laboracions d’Adrià Puntí (exUmpa-pah) i Albert Pla. El so és magnífic, i Quimi Portet sembla que realment s’ho passa bé, en aquest disc. Brillant i imaginatiu, pel meu gust un dels millors treballs d’aquest guitarrista definit a si mateix com a “astre intercomarcal”. Valoració: ***** 

Nit col•lectiva! (Companyia Elèctrica Dharma). El comiat de la banda dels germans Fortuny del barri de Sants. Aquest doble CD + DVD hauria de ser de compra obligada per a tots els amants de la Dharma i de la bona música. Al llarg de dues hores hi ha algunes de les millors cançons de la nostra recent història musical, cançons que han sobrepassat els seus autors i han esdevingut himnes intergeneracionals. És el cas d’Innana, o de la magnífica balada Si encara fossis aquí, dedicada al guitarrista Esteve Fortuny, a qui aquest concert es ret un emotiu homenatge en motiu del 25è aniversari de la seva mort. El concert de comiat de la Dharma va ser gravat íntegrament al Palau de la Música Catalana el 24 d’octubre de l’any passat. Hi col•laboren Roger Mas, Obrint Pas l El petit de cal Eril, entre d’altres. La caixa inclou dos discos, el DVD del concert i un segon DVD amb un documental sobre la trajectòria artística de la Dharma. Absolutament imprescindible. Valoració:***** 

11 de novembre (Sílvia Pérez Cruz). Una de les millors cantants actuals fa un salt endavant i publica el seu primer disc de cançons pròpies (lletra i música). De caire intimista i molt personal, aquest treball discogràfic entronca amb la llarga tradició de cantautors del nostre país. D’aquesta manera Sílvia Pérez Cruz n’esdevé una digna representant gràcies a aquest disc que conté arranjaments moderns que basteixen melodies de tota la vida. Molt bo. Valoració: ****

Raó de viure (Toti Soler). En el darrer disc del guitarrista Toti Soler hi trobareu barrejades catorze velles i noves cançons i, també, alguna versió. Això sí, totes aquestes cançons han estat readaptades pel mateix Soler donant un nou aire a conegudes composicions que han estat peces cabdals en la seva trajectòria artística. És el cas de la coneguda Sardana flamenca i Aurora; però brilla amb llum pròpia l’adaptació de La samarreta, d’Ovidi Montllor, potser la millor peça del disc. Toti Soler també canta en algunes cançons, però no ho fa sol, perquè també l’acompanyen la seva filla Laia Soler així com Sílvia Pérez Cruz, Luisa Oswaldo Cruz, Gemma Humet i Montse Vellvehí, que hi fa un recitat. Valoració: ****

Lo país meu. Cançons de l’Alguer. 50 anys (Varis autors). Disc recopilatori amb el Grup Coral Agrupació Catalana d'Itàlia i les veus de Lluciana Sari, Pasqual Gal•lo, Rita Cao, Sandra Avagnina, entre d’altres. Cors i guitarres per bastir un conjunt de cançons d’aires mediterranis cantades amb la nostra llengua d’accent italià. Es tracta de la primera vegada que es publica en format CD aquest conjunt de cançons alguereses gravades als anys 60 i 80 del segle passat. De fet, com indica la mateixa companyia que publica aquest disc, Picap, es tracta de “la recopilació i reedició dels quatre discos senzills enregistrats a Barcelona durant els anys seixanta (principalment) i vuitanta del segle vint, per part de diferents figures de la cançó algueresa”. Antropologia musical. Encara que sembli difícil, hi ha cançons que posen la pell de gallina. Valoració: ***

Magnòlia (Maria Coma). Quart treball discogràfic d’aquesta pianista, compositora i cantant nascuda a Barcelona el 1986. Tot i la seva joventut, Coma ha fet un disc molt madur i interessant i es consolida com una artista intimista, expressiva i totalment bolcada a la música d’autor. Magnòlia és un disc molt i molt interessant. Qui hagi d’escoltar molta música cada dia per raons professionals i cregui que ja res el pot sorprendre segur que farà un bot quan posi el darrer disc de Maria Coma al seu reproductor de CD’s. Amb Desert de sal Coma toca el cel amb la punta dels dits. Realment interessant. Valoració: **** 

Bonanova (Delen). Menorca està de moda, i no només per les seves platges i calderetes, sinó també per la música. En l’anterior crítica de discos em feia ressò del disc Nura, del menorquí Guiem Soldevila, com una de les aportacions més fresques que s’han fet darrerament al panorama musical del nostre país. Doncs bé, ara em toca parlar de Delen, aquest grup format pel guitarrista Quim Torres i la cantant Len Mesquida. Bonanova és el seu segon treball discogràfic, està produït per Jaume Pla (Mazoni) i conté dotze cançons d’arrel folk, aires mediterranis, melodies harmonioses, ritmes pausats i bons arranjaments. Com diuen els mateixos responsables de Delen, “si algú té pensat escapar-se aquest estiu a Menorca, que no oblidi posar aquest disc als auriculars tot just pujar al vaixell o a l’avió. I qui no ho tingui previst, amb Bonanova ha trobat la millor excusa”. Queda dit. Valoració: ****

Via Dalma II (Sergio Dalma). Segona part de l’exitós Via Dalma que el cantant català va publicar el 2010 amb un èxit sense precedents. Aquí repeteix la fórmula de l’èxit: versiona cançons italianes d’autors contemporanis traduïdes al castellà. Així, Dalma canta conegudes melodies com El mundo, Gloria, Te amo i Senza una donna (que també interpreta en català) popularitzades per Eros Ramazzotti o Zucchero, entre d’altres. Fora prejudicis: és un bon disc. Valoració: *** 

El CD del centenari (Xavier Montsalvatge). Aquest és un disc inusual, perquè es tracta d’un recopilatori (gairebé un sacrilegi pels puristes de la música clàssica) amb la voluntat d’apropar la música d’aquest compositor gironí al gran públic. Un tast aprofitant els actes del centenari de Xavier Montsalvatge. El disc inclou la seva obra més famosa, las Cinco canciones negras amb la interpretació clàssica de Victòria de los Ángeles, la segueixen el primer moviment del Concerto breve amb Alícia de Larrocha i l’OBC dirigida per Foster, dos fragments de l’òpera El gato con botas i un d’Una voce un off. Segueix la impressionista Sonatine pour Yvette, el Madrigal creada per la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, Barcelona blues amb els pianistes M. Martins i Mac McClure, les Variaciones sobre un tema de Farnaby, la Divagación per a piano, un moviment del Cuadrivio para Stradivarius, acabant amb la Nana amb la mezzo Nancy Fabiola Herrera. Excepcional. Valoració: *****


Criteri de valoració

Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *

Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com . L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.