El Nadal quan s’acaba el món (capitalista)

Entre la fi del món (capitalista), els ERO, la borsa i el constitucional, em venia al cap un Nadal dedicat a purgar els excessos de tota mena dels darrers anys quan, entusiasmats, varem convertir-nos en creients pica-pits del capitalisme popular. Quins temps aquells! Era quan invertíem en borsa som si fóssim els Rothschild i fèiem viatges de noces que convertien les aventures de Livingstone en excursions de l’IMSERSO. Però la festa s’ha acabat i al terra es barregen víctimes, coautors i culpables.

El que passa, amics meus, és que als ateus com jo, gent que fem pessebres de metre i mig poblats amb tota mena de personatges de plàstic de vestimenta i alçades inversemblants –tinc un pastor que sembla un jugador de la NBA a punt d’atracar l’establia-, se’ns permeten certes llicències.

Així que no em surt de l’ànima recomanar-vos cap mena de contenció. Només el plaer pot donar-nos la felicitat i si la infelicitat s’anuncia tocant els platerets, hem de presentar-li batalla i llençar-nos ,amb la màxima intensitat, a la recerca dels plaers que ens han de retornar el somriure. Reflexioneu i aboqueu-vos a l’hedonisme més absolut: redescobriu la bondat d’un vi barat quan és té set i la companyia és bona, rellegiu un bon llibre (així no l’haureu de comprar), estimeu amb la ment i el cos, tingueu cura de vosaltres i no feu res de res, que és gratis, aneu de compres cap a dins vostre perquè hi trobareu moltes ofertes i més duradores que les que mai podríeu arrabassar fora, creixeu escoltant els qui tenen coses a dir i parleu amb els que us volen escoltar, feu veure que feu esport, poseu-vos aquella americana vella de coll estrany perquè del lleig, quan hi ha caràcter, se’n diu tendència i rescateu el tocadiscs per poder recordar que fa uns anys només es necessitava un simca mil o un vell cadillac segona mà per ser feliços, ah! I oblidava el més important! Quan feu qualsevol d’aquestes bestieses, emporteu-vos el company a qui aquest Nadal se li ha presentat realment magre i esforceu-vos a fer-los veure l’ampolla mig plena i, també, la calma que, inevitablement, ja s’anuncia més enllà de la tempesta.

Sobretot a tots ells i sense bromes: Bon Nadal i millor 2009.

Xavier Gil és professor de secundària