10 anys d’ICV a Canyelles

Crec que un fet fonamental i clarament objectiu és que, al 1999, ICV va ser el partit que va aconseguir trencar l’hegemonia que fins aleshores havien tingut PSC i CiU a Canyelles. Aquests dos partits s’havien repartit el govern municipal durant les primeres legislatures democràtiques, en eleccions disputadíssimes i sovint en posicions de clar enfrontament. L’entrada d’ICV, i el pacte que vam formalitzar amb el PSC, va inaugurar una etapa d’aliances polítiques en el govern municipal que, amb diferents composicions, encara avui és vigent.

En aquella legislatura 1999-2003, després de les dificultats inicials que vam tenir amb el nostre candidat, la Roser Aniento va agafar les regnes del projecte d’ICV. El més important aleshores era adaptar l’Ajuntament i la política local a un poble que havia canviat; un poble que havia passat en pocs anys de ser un petit poble amb algunes urbanitzacions de cap de setmana a ser un poble amb taxes de creixement demogràfic importants, amb demandes de serveis creixents i amb urbanitzacions que començaven a esdevenir zones de primera residència. Per il•lustrar-ho amb dades, Canyelles tenia 565 habitants al 1981, 1.684 habitants al 1999, i actualment, en som 4.200; en definitiva, en 10 anys la població quasi s’ha triplicat. Conjuntament amb el PSC, es va començar a modernitzar l’ajuntament i sobretot a planificar les actuacions amb una visió sobre el municipi molt més integral, és a dir, Canyelles entès com tot el seu terme municipal i no només un nucli històric amb unes urbanitzacions que actuaven de satèl•lits.

La regidoria que dirigia la Roser va posar en marxa equipaments que han estat tan beneficiosos com l’Ecijove o la Deixalleria, va potenciar el Tren de Colors, va instaurar el Dia de la Gent Gran i el Dia de la Dansa, entre altres. En aquella etapa, també molta de la nostra gent, amb jo mateix al capdavant, vam iniciar el procés d’urbanització d’una de les urbanitzacions més grans i més poblades del municipi, Califòrnia, procés que precisament culminarà aquest any.

A les eleccions de 2003, ICV vam obtenir quasi el 16% dels vots, però vam decidir quedar-nos a l’oposició després del pacte PSC-CiU. Va ser un època dura, perquè no dir-ho, però la màxima que ens va guiar va ser la mateixa que la que tenim governant: fer una feina de servei públic, responsable, rigorosa i coherent. No vam fer oposició perquè sí; si alguna proposta del govern ens agradava l’aplaudíem i si podíem intentàvem millorar-la; si no ens agradava la criticàvem i proposàvem alternatives. D’aquesta etapa ens sentim especialment orgullosos d’haver aconseguit que, gràcies a la nostra proposta, l’escola-bressol s’ubiques al costat de la nova escola, fet que facilita enormement la vida a les famílies amb infants a ambdós centres, o l’impuls que vam donar perquè es realitzés la neteja de franges forestals de protecció contra incendis a les urbanitzacions (per cert avui pràcticament totes realitzades) i es creés la taxa de neteja de les parcel•les de particulars.

La manca de populisme i demagògia a vegades casa malament amb els resultats electorals. Això afegit a que a les eleccions de 2007 van confluir moltes llistes, va fer que a les darreres eleccions ICV obtinguéssim un regidor. Vam decidir acceptar la proposta de formar part del govern amb PSC i CiU, bàsicament perquè el Pacte de Govern inclou alguna de les propostes programàtiques que consideràvem claus i perquè volíem incrementar la nostra capacitat d’influència, sobretot en un escenari d’importants reptes d’aquesta legislatura com són la revisió del Pla General i els processos d’urbanització de Vora Sitges i Les Palmeres. Crec que estem aconseguint influir i contribuir més, a banda de poder impulsar projectes mediambientals innovadors com serà la implantació de la recollida de la fracció orgànica de residus municipals.

El balanç global és bo però insuficient, ja que encara hi ha coses que s’han de millorar i el context de crisi ens fa més exigents . Fa poc fèiem una valoració dels primers divuit mesos de mandat destacant tres elements: a) la inauguració de l’escola i l’escola-bressol; com a equipaments fruit de la demanda ciutadana i com a resposta d’un municipi que creix, b) la confluència dels processos d’urbanització de les tres urbanitzacions més grans del municipi en marxa, en diferents estadis, Califòrnia – a punt de finalitzar -, Vora Sitges - licitat - i Les Palmeres - en reparcelació - i c) l’acord sobre el traçat de la C-15 i l’inici dels treballs de revisió del Pla General com a fets transcendents per definir el Canyelles del futur. Doncs bé, quasi tots aquests projectes tenen les seves arrels en el pacte ICV-PSC que es va fer en la legislatura 1999-2003. Com deia abans, llavors es va inaugurar una etapa d’aliances, la diversitat del municipi ha fet que ara hi ha representació de dos grups més i sincerament, crec que difícilment Canyelles tornarà a tenir majories absolutes d’un sol grup.

Deixo els agraïments per al final. Per descomptat, a totes les persones que han confiat en nosaltres votant-nos en les tres comtesses electorals. Però avui, s’ha d’agrair especialment als protagonistes d’aquesta història: dones i homes de Canyelles, provinents d’associacions veïnals, d’ampes, d’entitats socio-culturals o ciutadans de carrer amb l’interès comú de millorar el seu entorn. Són una quarantena de persones que durant aquests anys han aportat idees, s’han significat anant a les llistes electorals, s’han implicat directament en la gestió del grup o han actuat com a representants municipals, en un moment en que la cosa pública està tan (injustament) denostada. A totes i tots, felicitats! i per molts anys! canyelles@iniciativa.cat