Selecció novetats discogràfiques (VIII)

Secció 33 RPM

El nou so dels Rolling Stones

Qui ho havia de dir! Ja han passat gairebé cinquanta anys del naixement de dues de les més importants bandes angleses de música rock i pop, Beatles i Rolling Stones, i encara ara continuen acaparant bona part dels aparadors de les botigues de discos, rivalitzant a les llistes de grans èxits i en discos venuts i descàrregues oficials. I després de tants anys, els fans d’aquests dos grups, que són legió arreu del món, continuen tenint motius per a la satisfacció gràcies a la publicació de l’obra completa dels Beatles i a la d’alguns dels millors cd’s dels Stones, tots ells convenientment remasteritzats i amb multitud d’esquers per atraure un públic que porta més de quatre dècades pagant sempre pel mateix, per uns discos i unes cançons que han escoltat del dret i del revés. Però ja se sap que la nostàlgia mou molts sentiments... i centimets!

Comencem pels Stones. La discogràfica Polydor ha publicat aquest estiu part del catàleg de la banda liderada per Mick Jagger i Keith Richards; això sí, els cd’s reeditats han estat remasteritzats amb les millors tecnologies del moment, gaudeixen d’un so impecable i se’ls ha afegit llibrets nous que inclouen la història del disc i el seu context històric, fotografies inèdites i alguna cançó fins ara desconeguda que -quina casualitat!- ha estat localitzada just ara regirant antics arxius de la banda. Polydor ha publicat els discos en tres fases, per allò de no saturar el mercat. Així, a principi d’estiu, ha sortit el clàssic Goat Heads Soup, disc que inclou la famosa balada Angie i que mostra uns Stones en estat de gràcia en part, cal dir-ho tot, a la qualitat d’uns músics acompanyants que talla l’alè. I és que Ses Satàniques Majestats sempre han tingut bon olfacte (en el millor sentit de la paraula) a l’hora de contractar músics que suplissin les seves mancances tècniques. En aquest sentit, doncs, no ens ha d’estranyar que un disc com Goat Heads Soup que inclou la participació del guitarrista Mick Taylor, els teclistes Nicky Hopkins, Ian Stewart i Billy Preston i el saxo de Bobby Keys sigui considerat un dels puntals de la música rock dels anys setanta. Amb uns músics així fins i tot José Luis Perales pot guanyar un Grammy... Continuem: després del Goat Heads Up, Polydor ha publicat d’una sola tacada Black and blue, It's only rock ‘n’ roll, Undercover, Sticky fingers, Emotional rescue, Some girls, Tatoo you, Dirty work, Steel wheels, Voodoo lounge, Bridges to Babylon i A bigger bang. Són els discos que formen part del corpus central de l’obra musical d’aquesta banda que encara és capaç d’omplir estadis.

Finalment, “l’operació Stones” es completa amb la reedició del disc del concert que va oferir el grup anglès al Madison Square Garden de Nova York el novembre de 1969. Es tracta del The Get Yer Ya-Ya’s Out: The Rolling Stones in Concert 40th Anniversary Deluxe Box Set. I aquí sí, si sou fans del Jagger & Co. se us caurà la baba perquè aquest és un producte excepcional. El Get Yer Ya-Ya’s Out ha passat de ser un sol cd a transformar-se en una caixa que inclou dos discos més ple de rareses, un dvd, un llibre de col•leccionista de 56 pàgines i una postal que és una rèplica del pòster de la gira que van fer els Rolling Stones el 1969. Disc imprescindible per als fans dels Rolling Stones i un bon començament per a aquells que encara no us heu atrevit a anar més enllà dels grans èxits. I molt important, un luxe a l’abast de qualsevol butxaca!

I la setmana vinent comentarem l’obra completa dels The Beatles que s’ha posat a la venda aquest 9 de setembre de 2009.

Fitxa tècnica:

Títol: The Get Yer Ya-Ya’s Out: The Rolling Stones in Concert 40th Anniversary                       Intèrpret: The Rolling Stones
Any de publicació: 1970
Pack indivisible: Inclou cd original remasteritzat del concert que van oferir els Stones al Madison Square Garden de Nova York l’any 1969 + dos cd’s extres, el primer dels quals amb cinc cançons del concert no incloses en el disc original, i el segon amb dotze peces de l’actuació de B.B. King i Ike & Tina Turner com a teloners + DVD del backstage del concert + postal
Preu pack edició especial: 50 € aprox.
Valoració: *****

SECCIÓ 45 RPM 

Live from Madison Square Garden (Eric Clapton & Steve Winwood). Potser el millor disc de rock, rhythm & blues i blues publicat aquest estiu. Eric Clapton i Steve Winwood han trigat més de trenta anys en tornar a pujar junts d’alt d’un escenari, però és com si es veiessin cada nit tocant la guitarra en un pub anglès. Els que van ser companys de grup a Blind Faith mantenen la musculatura i el nervi gràcies a l’experiència acumulada al llarg de tants anys. Clapton, en solitari, ha assolit grans quotes de popularitat i comercialitat, i té discos sensacionals, com l’homenatge que va retre ara fa uns anys al bluesman Robert Johnson. Steve Winwood, després de la seva etapa al capdavant de Traffic, va apostar per reinventar-se i fugir de les masses. Expert guitarrista, pianista, cantant i compositor, Winwood s’ha mantingut fidel aquests darrers anys a unes arrels musicals que beuen directament de la música negra, i l’exemple més clar és el seu gran disc Roll with it, de 1988. Ara, però, hi tornen: Clapton i Winwood es marquen uns solos de guitarra impressionants, i la banda d'acompanyament que porten... mare de Déu, quina banda! En aquest doble disc hi trobareu cançons de blues (Sleeping in the Ground, Double Trouble), de Robert Johnson (Rambling On My Mind), de J.J. Cale (Cocaine, After Midnight), de Jimmy Hendrix (Little Wing, Voodoo Chile), stàndards de jazz (Georgia On My Mind), èxits de l'època de Blind Faith (Can't Find My Way Home)... Ja trigues! Valoració: ***** 

Live in London (Leonard Cohen). A vegades les desgràcies personals poden aportar beneficis al conjunt de la societat. Aquest és el cas de Leonard Cohen, el qual ha hagut de tornar a la carretera per poder pagar els costos originats pel divorci de la que fins ara ha estat la seva darrera parella. Per això, i per res més, Cohen ha tornat després d’una absència de quinze anys i plenament immers en una jubilació d’or. Tot i així, a aquest cantant i compositor canadenc les coses no li van pas tant malament, darrerament, perquè en poc més d’un any ha fet més de 80 actuacions, ha venut unes 700.000 entrades i les vendes dels seus discos s’han disparat. Aquest doble Live in London, també disponible en dvd, és un recull de grans èxits interpretats en directe amb elegància, maduresa i estil, molt d’estil. Cançons com Dance me to the end of love, I’m your man i Suzanne sonen com si haguessin estat escrites avui mateix gràcies, també, a la banda que acompanya al senyor Cohen, una banda que inclou el guitarrista aragonès Javier Mas, establert a Barcelona, i al qual vam poder veure en un Fimpt presentant el seu disc Tamiz. Ja ho veieu, el divorci de Leonard Cohen ha estat molt i molt beneficiós per a milers d’amants de la bona música, però també per a les discogràfiques, botigues de discos, promotors de concerts... Qui ho diu que el que avui és un desgràcia demà no pot esdevenir una sort? Valoració: ****

Criteri de valoració

Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *

Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com. L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.