-
33 RPM
-
Bernat Deltell
- 01-12-2009 17:41
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Secció 33 RPM
Time Out. 50 anys de genialitat
Dave Brubeck al piano, Paul Desmond al saxo, Eugene Wright al contrabaix i Joe Morello a la bateria són els responsables de Time Out, un dels discos que l’any 1959 provoca una sonora sacsejada entre els intèrprets de jazz del moment, alguns dels quals encara ara es pregunten com és que ningú hi havia pensat abans, en fer un disc així... Sí, ara fa just 50 anys aquests músics pràcticament desconeguts fins llavors graven el que ha estat un dels discos més atractius i influents de la història del jazz i que ha marcat la pauta del pop i el rock dels anys 60. Time Out inclou peces tan genials com Blue Rondo à la Turk, Kathy’s Waltz i, sobretot, Take Five, una cançó de cinc minuts i 25 segons que ha estat versionada per Al Jarreau, George Benson, Tito Puente, Miles Davis, Marcus Miller, Keith Emerson i Charlie Parker, entre molts i molts altres intèrprets de diferent rang i condició.
La història diu que el pianista i compositor Dave Brubeck, nascut a la ciutat nord-americana de Concord el 1920, forma un quartet de músics d’alta volada i llinatge que en els seus inicis no encaixa en les modes del moment. Brubeck era -és- blanc, porta ulleres de pasta i muntura negra i sembla més un modern director de teatre que no pas una estrella del jazz. L’aparença d’intel•lectual és l’antítesi de l’ídol de masses. Les seves peces musicals són pulcres, netes, tranquil•les, a mig camí del jazz, el pop, la clàssica i l’estàndard. Amb aquests referents res fa preveure l’esclat de la seva música i la popularitat del Dave Brubeck Quartet. Capricis del destí, l’any 1959 Brubeck, Desmond, Wright i Morello entren en un estudi de gravació i en surten al cap de pocs dies amb un disc de set cançons que canviarà radicalment la història de la música. Time Out trenca tots els esquemes, el be bop i el free jazz tan de moda als anys 50 queden completament escombrats de les emissores de ràdio i les llistes d’èxits. Time Out és en si mateix un gènere musical. Junt amb el disc de Miles Davis Kind of Blue, també de 1959, es trenca la percepció que fins llavors es té del jazz, de música que només serveix per ballar interpretada per grans orquestres i veus femenines amb aire de femme fatale.
Time Out és una peça històrica, i ara que celebra els seus primers 50 anys de vida apareix de nou reeditada en un luxós pack. Es manté la característica portada original i el disc amb totes les cançons convenientment remasteritzades, acompanyat, això sí, d’un segon cd d’actuacions en directe del Dave Brubeck Quartet. Són peces fins ara inèdites interpretades a principi dels 60 que demostren la tècnica d’aquests músics i la força de les seves cançons. L’estoig es tanca amb un DVD amb Dave Brubeck, de 90 anys, recordant la gravació i donant lliçons de piano.
Com a anècdota cal dir que Time Out ha servit de banda sonora de nombroses pel•lícules, sobretot les dirigides per Martin Scorsese i Woody Allen, el qual és un fervent admirador de Dave Brubeck. La reedició de Time Out és l’oportunitat de tenir a casa una obra mestra; el seu preu, d’uns 20 euros, és gairebé un insult. Time Out és, t’ho miris com t’ho miris, una genialitat acceptada massivament pel gran públic.
Fitxa tècnica:
Títol: Time Out
Intèrpret: The Dave Brubeck Quartet
Any de publicació: 1959
Segell discogràfic: Columbia Records
Pack 50è aniversari: inclou cd amb les set cançons originals + un segon cd amb vuit cançons gravades en directe en algunes de les seves actuacions a Newport entre els anys 1961 i 1963 + DVD amb entrevista en exclusiva al pianista i compositor Dave Brubeck + generós llibret on s’explica la història del disc amb excel•lents fotografies inèdites
Preu aproximat: 20€
Valoració: *****
SECCIÓ 45 RPM
Fuego fatuo (Manuel de Falla)
Excel•lent gravació de dues obres de Manuel de Falla a càrrec de la Real Filharmonía de Galicia sota la batuta d’Antoni Ros Marbà. La primera peça, la que obre el disc, és la versió orquestral de El sombrero de tres picos que inclou unes interpretacions estel•lars de la Danza de la molinera, Danza de los vecinos i Danza del corregidor, probablement les més conegudes d’aquesta original obra escrita entre els anys 1917 i 1919. El cd es tanca amb Fuego fatuo, una obra menor i pràcticament desconeguda de Falla escrita l’any 1919. En l’adaptació simfònica d’aquesta peça basada en l’obra de Chopin hi ha col•laborat el mateix Ros Marbà transformant les parts cantades en línies instrumentals i millorant-ne l’orquestració. Un gran disc per gaudir de El sombrero de tres picos i descobrir una peça, Fuego fatuo, ara millorada. L’orquestra i la gravació són impecables. Valoració: ****
Més raons de pes (Varis intèrprets)
Disc de tribut i homenatge a Umpah-pah, una de les bandes de rock més originals i singulars del país. Amb només sis discos sota el braç, els Umpah-pah, liderats pel cantant Adrià Puntí, es van fer un nom enmig de la dictadura artística i mediàtica dels Sau, Pets, Sangtraït i Sopa de Cabra. Dissolts l’any 1996, el seu llegat musical segueix viu i creixent entre les noves generacions d’artistes. D’aquí aquest homenatge que agrupa bandes i intèrprets de tots els gèneres i estils. Alguna cosa han de tenir les cançons dels Umpah-pah quan Bunbury, Love of Lesbian, Mishima, Refree i Mazoni s’han posat d’acord per compartir disc... Valoració: ***
25 - The greatest hits (Simply Red)
Nou recopilatori de la banda anglesa liderada pel cantant Mick Hucknall. Inclou tots els grans èxits de Simply Red (The Right Thing, Ain’t that a lot of love, If you don’t know me by now...), una cançó nova (Go Now, peça clàssica dels Moody Blues aquí versionada) i un dvd amb els 25 videoclips de totes i cadascuna de les cançons que formen part d’aquest doble cd. Resumint, doble cd+ dvd que no aporta res de nou per als fans de tota la vida (una nova cançó no justifica comprar-se el disc) però que servirà per a qui es vulgui aproximar a l’univers d’aquest gran grup liderat per una de les veus més carismàtiques de la música pop anglosaxona actual. Valoració: ***
Criteri de valoració
Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *
Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com . L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!