Canyelles, sostenible?

També és cert, però, que aquesta realitat urbanística és fruït de la disbauxa que es va produir en els anys 60 i 70 quan uns quants propietaris es van vendre les muntanyes i les terres, emparats per la manca de control administratiu i per una sensibilitat ambiental aleshores inexistent. La realitat actual és fruït de decisions (als nostres ulls) equivocades, però aquest és el llegat amb el que ens hem d’enfrontar.

Al meu entendre, hi ha quatre reptes a considerar per minimitzar o reduir l’impacte ambiental de l’urbanisme dispers i per aconseguir un municipi més sostenible:

a) No créixer més. Quant dic no créixer més no em refereixo a limitar la població – seria impossible – sinó a evitar afegir més zones urbanitzables a les que ja existeixen. Omplir i densificar les actuals ja seria més que suficient. Una dada, si totes les zones urbanitzables de Canyelles estiguessin edificades i habitades seriem uns 11.000 habitants!. Evidentment es podria reduir l’àmbit urbanitzable però algunes experiències municipals mostren les dificultats i costos que això genera.

b) Generar ocupació al municipi. La nostra gent treballa majoritàriament a fora amb el que implica en desplaçaments però també en la pèrdua d’oportunitats de relació social. El treball, a més de generar riquesa, ajuda a allò del que tant és parla ara: la cohesió social, establint xarxes locals de relació econòmica i social i generant sentiment de pertinença a una comunitat.

c) Tenir un transport públic eficient. En aquest sentit, tot i que amb el transport interurbà per carretera s’aconsegueixen alguns avenços després de pressionar molt a les administracions competents, crec que l’autèntica alternativa vàlida és el tren.

d) Promoure comportaments mediambientalment responsables. Aquí es podrien incloure tota la panòplia de mesures que, tant des de la responsabilitat individual com col•lectiva, s’estan aplicant per promoure comportaments mediambientals més responsables, en àmbits tan diversos com el reciclatge, la reducció del consum, l’estalvi energètic, etc.

Parlar de sostenibilitat per tant, no és fer-ho de qüestions estrictament mediambientals sinó que és fer-ho sobre com es planifica urbanísticament el territori, sobre economia o sobre quines infrastructures es prioritzen, Aquesta és una de les majors fites que s’han aconseguit en els darrers anys: fer que el concepte de sostenibilitat imbuexi altres disciplines. Com bé diu l’ecòleg Ramon Folch només les propostes ecologistes que es puguin generalitzar al conjunt de la població són vàlides ja que són les úniques que tindran un impacte significatiu en la millora del medi.

És sobre aquests aspectes en els que es centrarà la discussió de la revisió del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) que s’acaba d’iniciar a Canyelles.

Es podrien aplicar aquestes consideracions a la comarca del Garraf? Jo crec que sí: el Garraf és una comarca petita, amb un creixement desmesurat en els últims 10-15 anys, amb una important vinculació amb l’àrea metropolitana en matèria d’ocupació i amb uns medis de transport públics saturats. Tan als municipis com a la comarca en general s’han fet important avenços però el ritme de creixement demogràfic dels últims anys no donava peu a consolidar-los. En aquest sentit, la crisi – malgrat els efectes perniciosos sobre les persones – ens ha d’ajudar a aturar-nos una mica i reflexionar sobre el model de creixement .