Selecció novetats discogràfiques (XIV)

Secció 33 RPM

Santana Supernatural

Ara fa just deu anys que Santana recuperava una petita parcel•la de terreny a l’olimp del rock gràcies al seu disc Supernatural. Aquest guitarrista nascut a Jalisco (Mèxic) es va donar a conèixer al gran públic a través del festival hippie de Woodstock i dels seus dos primers i exitosos discos, Santana (1969) i Abraxas (1970). Com Joe Cocker, Jimi Hendrix i The Who, Santana va ser una de les sensacions de Woodstock; en el seu cas, l’estranya, singular i seductora barreja de blues, pop, texmex, jazzfusió, ritme africà i un personalíssim toc de guitarra el van convertir en un producte apte per a diferents públics de diverses generacions. Però a partir dels anys 80 les drogues i l’alcohol van passar factura, la seva música es va fer prescindible i el particular misticisme de pa sucat amb oli i estètica de hippie no reciclat va acabar per allunyar Santana dels seus fans més incondicionals. Però ja se sap que en aquesta vida sempre hi ha una segona oportunitat, i en el cas de Santana va arribar l’any 1999 amb Supernatural, un disc de 13 cançons en el que hi participaven artistes tan diferents com Eric Clapton, Maná i Eagle-Eye Cherry. Curiosament, d’aquesta barreja estilística en va sorgir un disc increïblement unitari que va vendre 25 milions de còpies i va catapultar Santana de nou a la fama. La història d’aquest Supernatural és ben curiosa, i per això paga la pena llegir aquesta crònica que va escriure el periodista Joaquim Ibarz a la Vanguardia el dimarts dos de novembre de 1999:

“Carlos Santana se ha colocado en el número uno en Estados Unidos. Su nuevo álbum, “Supernatural”, ocupa la cabeza de la lista de ventas. El veterano rockero mexicano de 52 años ha caminado un largo trecho desde su natal Autián (Jalisco) hasta llegar ahora de nuevo a la cima de la lista de superventas, un lugar que no visitaba desde hacía tres décadas. Esta nueva popularidad ha sorprendido a muchos críticos, que lo consideraban un dinosaurio del rock, quizá muy bueno, pero totalmente fuera de época y sin aparente atractivo para la juventud. El guitarrista, es cierto, había perdido la brújula comercial. La última vez que había disparado un álbum al número uno de “Billboard” fue ¡en 1971! con “Santana III”. Después, sólo tuvo éxitos aislados. Cuando el 15 de junio salió a la venta “Supernatural”, parecía que seguiría el mismo camino de las estrellas de su generación: entran a las listas rondando el lugar 30, y poco a poco empiezan a descender hasta esfumarse. Pero su último álbum contrarió las estadísticas. En una semana vendió 169.500 copias, le bastó desplazar al grupo juvenil Creed para llegar a la cima. Cuando se le pregunta a Santana sobre las ventas de “Supernatural”, en su boca asoma una discreta sonrisa y sus ojos se abren un poco más de lo normal (...)”.

Les xifres de l’èxit són aquestes: Supernatural va guanyar nou premis Grammy i 3 premis Grammy llatins. La cançó Smooth va ser númnero 1 a la llista Billboard durant 12 setmanes i la peça María María va durar 10 setmanes més. També Corazón espinado, dels mexicans Maná, va ser número 1 a mig Europa. Per fer-se una idea del fenomen Supernatural convé recordar que un any abans de la seva publicació Santana actuava al Poble espanyol, dins el programa d’actes del festival Grec, davant poc més de 1.200 persones. Un any després, en motiu de la gira Supernatural, omplia i esgotava les 18.000 entrades del Palau Sant Jordi. Un èxit sense precedents que tindria continuïtat amb el disc Shaman (2002), una mena de Supernatural II amb una cançó que brillava amb llum pròpia: The game of love, de Michelle Branch.

Ara, en motiu del desè aniversari de Supernatural, i abans no sigui massa tard per a Santana i els seus fans, s’ha publicat Supernatural Legacy Edition. A part del disc original convenientment remasteritzat aquest digipack deluxe inclou un llibret de més de 20 pàgines i un segon CD amb onze cançons descartades en el seu moment. Cal dir que per una vegada la discogràfica no ha fet trampa; no, aquest segon disc inclou molt bones cançons originals que perfectament podrien haver anat en el disc original de 1999. Si no en van formar part, tal i com diu el mateix Santana al llibret, va ser per manca d’espai. Destaca una versió d’Exodus/Get Up Stand Up, de Bob Marley, i una sensacional Yo ya me curé.

Fitxa tècnica:

Títol: Supernatural Legacy Edition
Intèrpret: Santana
Artistes convidats: Dave Matthews, Carter Beauford, Everlast, Rob Thomas, Lauryn Hill, Maná, Eagle-Eye Cherry, The Product G&B, Eric Clapton
Any de publicació: 1999 / 2010
Segell discogràfic: Sony Music
Pack 10è aniversari: inclou CD original de tretze cançons (+ una cançó final amagada titulada Day of celebration que no apareix citada als crèdits) + CD bonus d’onze cançons inèdites amb versió instrumental de Smooth inclosa. El digipack deluxe ve acompanyat també d’un llibret de més de 20 pàgines amb notes històriques, fotografies i una àmplia fitxa tècnica de totes i cadascuna de les cançons dels dos CD’s.
Preu aproximat: 18€
Valoració: ***** 

SECCIÓ 45 RPM

A Reality Tour (David Bowie) 

Per fi, un nou disc de David Bowie! Bé, de fet no és nou, sinó un doble CD en directe de més de trenta cançons del Reality Tour 2004, la gira amb la qual Bowie va decidir donar per tancada la seva carrera artística. Un greu problema al cor de Bowie just abans de començar un dels primers concerts de la gira va aconsellar cancel•lar totes les presentacions, actuacions i rodes de premsa. Des de llavors no se l’ha vist més, a Bowie, ni en concerts, ni en actes públics ni gravant noves cançons. A Reality Tour sorgeix ara com un testimoni de la gira inacabada que havia de servir per presentar els dos últims àlbums d’estudi de David Bowie, els impressionants Reality (2003) i Heathen (2002), amb els quals va connectar de manera massiva amb el públic. Ara, aquest doble CD adquireix el rang de testimoni i resum de 40 anys de música de Bowie; hi són tots els grans èxits, autèntics himnes generacionals, com Changes, Rebel Rebel, Life on Mars... So fantàstic, músics acompanyants excel•lents i presentació de luxe. Hi ha també la possibilitat de comprar l’edició de luxe que inclou els dos CD’s i el DVD del concert d’una de les últimes actuacions del Duc blanc. Valoració: ****

Third round (Manu Katché) 

Nou disc del prestigiós bateria de jazz francoafricà Manu Katché. Conegut pel gran públic per les seves col•laboracions als anys 80 amb les bandes de Sting, Peter Gabriel i Youssou N'Dour, Katché ha aconseguit treure’s l’etiqueta de músic d’acompanyament per bastir una carrera com a solista més que respectable. Amb el seu disc de debut, It’s about time (1992), Katché presenta les seves credencials en el sempre difícil i exclusiu món del jazz, però és amb Neighbourhood (2006) i, sobretot, Playground (2007), quan aquest músic inquiet s’erigeix en una icona del nou jazz francès. La seva música és tranquil•la, pausada, sense gaires estridències, suau, a mig camí de l’ambient i el jazz de saló. La tasca de Katché al capdavant del seu grup se centra en la composició i en uns sobris acompanyaments a la bateria diametralment oposats als grans solos de la seva època al costat de Sting. Amb aquest Third round Manu Katché s’ha rodejat de nou d’una gran banda on els instruments de vent i el piano porten la veu principal del conjunt. Jazz sobri, eficient, eficaç, tranquil i seductor, tot i que una mica reiteratiu. Valoració:***

Piano concertos (Howard Shelley) 

Tres dels més gran concerts per a piano i orquestra reunits en aquest disc interpretat de manera magistral pel pianista Howard Shelley (també aquí en la tasca de director) i l’Orchestra of Opera North. No exagero si dic que la gravació és sensacional, talment com tenir l’orquestra i el pianista dins de casa. El so és subjugant i envolvent, nítid i transparent; l’orquestra sona com una màquina a tot gas, d’una professionalitat extrema. Shelley, el solista, ens obsequia amb una gran interpretació dels que potser són els tres concerts per a piano i orquestra més coneguts i bonics que s’hagin escrit durant segles: Schumann, Grieg i el segon de Saint-Saëns. Una meravella, escolti, una meravella... Tot plegat fa posar els pèls de punta. L’únic inconvenient d’aquest gran disc, publicat per Chandos, és que costa de trobar. Recomano comprar-se’l a qualsevol botiga on line (amazon, tower records...) o bé encarregar-lo i tenir molta paciència. El resultat, però, paga la pena l’espera. Valoració:*****

Criteri de valoració

Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *

Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com . L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.