Selecció novetats discogràfiques (XVI)

Secció 33 RPM

Torna l’Alchemy dels Dire Straits

Qui és que encara no ha escoltat mai l’Alchemy, dels Dire Straits? Qui no s’ha emocionat mai amb els llarguíssims solos de guitarra de Mark Knopfler immortalitzats en aquest doble disc gravat en directe? Qui és que encara no coneix les versions de Tunnel of Love o Romeo and Juliet incloses a l’Alchemy? Doncs si encara hi ha algú que no coneix aquesta obra mestra del rock ara té una oportunitat d’or: després de divuit anys de silenci, Mark Knopfler ha decidit reeditar l’Alchemy en format de luxe, amb imatges restaurades, gravacions inèdites i un llarg etcètera que provocarà llàgrimes d’emoció en els milers de fans dels Dire Straits. Com ja ha passat aquest any amb el Supernatural de Santana i l’Exile on Main Street dels Rolling Stones, el nou Alchemy supera de llarg l’original, tant en qualitat de so i d’imatge com en preu i material extra. Però anem a pams.

El grup britànic Dire Straits liderat pels guitarristes i germans Mark i David Knopfler es forma a final dels anys 70 en un moment en què triomfa el punk i la música disco. Són un grup que neda a contracorrent, que fusiona el rock d’arrel amb la música progressiva o rock simfònic. La veu greu de Knopfler i els seus llarguíssims solos trenquen totes les barreres de la indústria discogràfica. Els Dire Straits són l’anticomercialitat, i al mateix temps l’essència del rock britànic, ben fet, amb músics de gran qualitat, melodies de gran complexitat i arranjaments treballats i acurats. L’any 1982 surt publicat Love Over Gold, un disc que conté només cinc cançons (Telegraph Road, Private Investigations, Industrial Disease, Love Over Gold i It Never Rains) que encara ara formen part del repertori habitual dels concerts de Mark Knopfler en la seva actual etapa sense els Dire Straits. Arran de la publicació d’aquest disc, el grup s’embarca en una llarga gira que culmina al Hammersmith Odeon de Londres. I és aquí on es grava el material que un any més tard sortirà en format de doble disc en directe.

L’aparició d’Alchemy catapulta el grup a la fama mundial, gràcies a la qualitat de les seves cançons i interpretacions però, també, a un so excel•lent i a una gravació acuradíssima. Dire Straits s’afegeix al petit i selecte club de grups de rock que són més famosos pels seus discos en directe que no pas d’estudi, com és el cas de Paris, de Supertramp, i Made in Japan, de Deep Purple.

De l’Alchemy se’n venen 38 milions de còpies, i a l’èxit hi contribueix també els acompanyants de Mark Knopfler. Ja amb el seu germà rellevat pel guitarrista Hal Lindes, i amb el seu inseparable amic John Illsey al baix, la banda es completa amb un excel•lent pianista, Alan Clark, un magnífic bateria, Terry Williams, i un impressionant saxofonista convidat per a l’ocasió, Mel Collins, que en certs moments eclipsa al propi Mark Knopfler (per cert, Mel Collins és un dels saxos més disputats de l’època; en pocs anys col•labora amb els Dire Straits, Rolling Stones, Phil Collins i Roger Waters, de Pink Floyd).

L’Alchemy es converteix en el primer disc en directe dels Dire Straits i en el cinquè de la seva curta però intensa carrera artística. Publicat en format doble LP, casssette i VHS, i anys més tard en CD, Laserdisc i VCD, l’Alchemy se situa, cronològicament, al mig de l’època d’or dels Dire Straits, entre Love Over Gold i Brothers in Arms. La portada és un fragment d’una obra de l’artista australià Brett Whiteley. Es tracta d’un collage de miniatures relacionades amb la música mentre que a la contraportada apareixen mig amagades les cares dels integrants de la banda. L’Alchemy inclou tots els grans èxits del grup fins al moment, a més del tema Going Home, fragment de la banda sonora escrita per Mark Knopfler Local Hero, i Two Young Lovers. Aquesta darrera cançó forma part de l’EP Extended Dance, un disc de tres cançons, entre les quals la coneguda Twisting by the Pool, que no s’ha editat mai en CD i que és objecte del desig e milers de col•leccionistes d’arreu del món.

Què aporta el nou Alchemy? Doncs primer de tot la gravació en DVD del concert del 23 de juliol de 1983 al Hammersmith Odeon de Londres en una còpia completament restaurada tant pel que fa a la imatge com en el so. A més, s’inclou un documental de 58 minuts sobre Mark Knopfler i els Dire Straits de l’any 1980 i gravacions d’algunes de les seves actuacions a diferents canals de televisió del Regne Unit interpretant Tunnel Of Love i The Old Grey Whistle Test (1980) i Sultans of Swing i The Old Grey Whistle Test (1978). I, a sobre, el doble CD completament remasteritzat. El millor regal per a aquest estiu de crisi...

Fitxa tècnica:

Títol: Alchemy Live
Intèrpret: Dire Straits
Artistes convidats: Mel Collins (saxo)
Any de publicació: 1984 / 2010
Segell discogràfic: Universal
Pack col•leccionista: inclou els dos CD’s originals amb les onze cançons corresponents convenientment remasteritzades + DVD del concert original, restaurat en alta definició i so 5.1, que el grup Dire Straits va oferir el 23 de juliol de 1983 al Hammersmith Odeon de Londres. El DVD inclou també un documental de 58 minuts sobre el grup i dues actuacions a la televisió.
Pack normal: A part del ja descrit com a pack de luxe (2 CD’s + 1 DVD) també es pot adquirir per separat el DVD, els dos CD’s i la pel•lícula del concert en format Blu-ray.
Preu aproximat: 20€
Valoració: *****


SECCIÓ 45 RPM

Greatest Hits & More (The Who) / Greatest Hits Live (The Who)

Nou recopilatori del grup anglès The Who, la banda liderada per Roger Daltrey i Pete Townshend, els dos únics supervivents de la formació original, i ampliada en els darrers anys pel fill de Ringo Starr a la bateria, Zak Starkey, John Bundrick al piano i el germà de Pete, Simon Townshend, a la segona guitarra. Què aporta aquest nou recopilatori? Res de res, en principi... El primer CD és exactament igual que el Then & Now aparegut l’any 2004. De fet, és un calc: mateixes cançons (My Generation, I Can’t Explain, The Kids Are Alright...) i mateix ordre. Si hi ha algú que encara no coneix els Who aquí trobarà tots els grans èxits de la banda incloses les darreres composicions, on destaca amb llum pròpia la musculosa Real Good Looking Boy. Però, si és el mateix que Then & Now, paga la pena comprar-se’l? La resposta la trobareu en el segon CD, en el More, per entendre’ns. Això sí que és una novetat: inclou 16 conegudes cançons en directe gravades en diferents èpoques que abracen des de 1965 (My Generation gravada a la BBC) a 1989. Com que sembla que això de publicar material en directe inèdit funciona ha aparegut un altre doble CD titulat Greatest Hits Live. Aquí tot són versions en directe gravades en diferents èpoques i concerts. En definitiva, quatre nous CD’s dels Who, tres dels quals en directe. Si no vols caldo... Valoració:***

Obra per a piano (Baltasar Samper) 

La discogràfica La mà de guido porta des de fa uns anys una eficaç tasca de recuperació del nostre patrimoni musical, des d’obres i autors que daten del segle XVIII fins a la més rabiosa contemporaneïtat passant, també, per la música popular i tradicional, el jazz, la gravació de concerts i la publicació de partitures. La novetat més recent d’aquesta empresa cultural és la publicació de part de l’obra per a piano del mallorquí Baltasar Samper (1888-1966), bon compositor i excel•lent pianista, deixeble d’Enric Granados i director de l’orquestra de Cambra de Barcelona i la Simfònica i Filarmònica de Madrid. Samper pot presumir d’haver estrenat algunes de les seves obres amb l’Orquestra Pau Casals, i d’haver dirigit, ja a l’exili, l’Orfeó Català. Va guanyar el premi Ariel (l’Oscar mexicà) per la seva banda sonora de la pel•lícula La Barraca. Aquest disc recull part de l’obra pianística de Samper dedicada a la seva terra, Mallorca. Hi trobareu la Lai d’amour, Danses mallorquines, Variacions sobre un tema original i Ritual de pagesia. Disset peces excel•lentment interpretades pel veterà pianista Joan Moll. Un regal per a l’oïda. Valoració:****

Integrale des Symphonies (Jean Sibelius) 

Aquesta ressenya discogràfica acaba ràpid. Només cal dir aquests noms: caixa de luxe de tres CD’s amb les set simfonies del compositor finlandès Jean Sibelius interpretades per la Moscow Radio Symphony Orchestra dirigida per Gennady Rozhdestvensky. A qui li agrada la música clàssica ja sap de què va, tot això, i per a qui encara no ho conegui aquí té una breu explicació: una de les millors orquestres i directors del món interpretant les set simfonies de Sibelius gravades als anys 60 i que ara, per primera vegada, es publiquen en CD. L’orquestra fa posar la pell de gallina, el director, i la música... buf, mare de Déu, senyor... Valoració:*****

Criteri de valoració

Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *

Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com . L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.