Jornada de reflexió

Camí de Síndria m’he trobat enmig de la jornada de reflexió i he aprofitat per fugir a través de la xarxa fins a la web de El Periódico d’Andorra i llegir una enquesta electoral que no es pot publicar a Catalunya perquè, per llei, estem reflexionant.

Hi ha molta gent que pensa que l’invent de la jornada de reflexió és una mostra més de l’estrany paternalisme amb què la transició va tractar els futurs ciutadans democràtics i els partits polítics. Calia preservar el ciutadà, almenys un dia, de la propaganda electoral perquè durant 24 hores pogués dedicar-se a pensar, amb tranquil•litat i sense interrupcions, què anava a votar. Així, el legislador fa com aquells progenitors amatents a l’educació dels fills que corregeixen la seva conducta castigant-los a anar al racó de pensar,en aquest cas, durant tot un dia.

Jo, no puc, però, estar més d’acord: crec que el legislador hauria d’estendre les jornades de reflexió obligatòries a molts altres moments i temes, sempre i quan vagin acompanyades de la prohibició explícita de fer publicitat de l’objecte de la jornada, de la mateixa manera que passa en els processos electorals. Jo proposo, d’entrada, el cinc de gener com a diada de reflexió infantil sobre què demanar als reis, diada lliure de publicitat de joguines i altres andròmines.

M’atreviria també a proposar-ho amb totes les prèvies a qualsevol event esportiu qualificat d’històric, irrepetible o transcendental, esdeveniments aquests que, donada aquesta naturalesa excepcional, precisarien, no d’una sola jornada de reflexió, sinó fins i tot d’una setmana sencera! I tinc més propostes immadures que callo per prudència.

Trobo que fa lleig que, en el galimaties informatiu-publicitari en què vivim, només es consideri prioritari que puguem tenir temps per desxifrar amb tranquil•litat la propaganda política. I, tot sigui dit de pas, que n’ ha de ser de confosa si precisa de tot un dia de desencriptament!
El missatge, però, és clar: noi, reflexiona. Després de tots aquests dies de països millors, de dretes i esquerres, valenties, orgasmes femenins de diverses tendències i intensitats i persones tan bilingües que no només saben parlar dues llengües, sinó que passen d’una a una altra a intervals temporals imprevisibles, després de tot això, noi, reflexiona!

I reflexionem. Cadascú el que pot, és veritat. No se’ls pot demanar als de Gran Hermano que es passin 24 hores seguides reflexionant sobre política, es moririen. Ho faran una mica, quan els toqui i els deixi la bruixa Milà. Tenim un gruix important de gent que ja fa temps que van reflexionar i que cada quatre anys,quan ho comencen a fer, ràpidament s’adonen que pensen igual i no perden el temps amb futeses ( a aquests, els partits, es veu que els adoren). Després tenim els perepunyetes habituals, els que aguanten Àgora desperts i es baixen els podcast de les tertúlies de la ràdio, aquests, ja se sap, reflexionaran una mica més del normal i, com sempre passa si penses gaire, molts no sabran què pensar. I, finalment, els que pensen molt, dels quals ningú no s’amoïna massa : es veu que són més aviat pocs i tanta reflexió acostuma a abocar-los a una certa inactivitat.

Acabem. Quatre anys de precampanya+Quinze dies de campanya+ 24 hores de reflexió = una participació estimada del 54%.

Reflexionem-hi. Això sí, amb bon humor!