Avís per a navegants

En cap cas volem defensar que la via dels trets d’una escopeta de caça sigui la millor solució per sortir de situacions angoixants com les que han estat viscudes a la capital de La Garrotxa. Ans al contrari. Des del col•lectiu Arnau Nin rebutgem l’aposta de la violència i creiem que l’estat del benestar, aquella utopia possible de mitjan del segle XX cada cop més precària i despersonalitzada, hauria de garantir-nos mecanismes i solucions suficients que estalviessin situacions d’aquesta índole. Però això sí, el cas d’aquest individu de caràcter excèntric, que un mal dia decideix plegar de la feina per cercar els culpables del seu teòric enfonsament econòmic i personal i que guarda la intenció d’acabar amb les seves vides fredament, ens pot servir per posar èmfasi sobre una teoria de la qual tots ens hem fet ressò en alguna ocasió: en temps de crisi les tensions socials i les situacions de violència es multipliquen de manera exponencial.

També a la nostra comarca

La comarca del Garraf no roman aliena a la conjuntura actual que colpeja les economies occidentals des de fa gairebé tres anys. Tot i que ens estarem de subratllar les causes originals perquè han estat prou analitzades des de diferents àmbits i contextos, no ens estalviarem de dir que les conseqüències, de tan cruentes i efectives, són visibles a la mirada de qualsevol ciutadà mínimament sensible amb el seu entorn més proper. La geografia de la crisi s’escampa per les nostres viles i distorsiona la quotidianitat. D’aquesta manera, els titulars de la premsa comarcal eludeixen els episodis de violències i tensions que per a desgràcia de tots es reclouen dins de l’àmbit domèstic i familiar. Mentrestant les administracions públiques –i especialment els consistoris locals– intenten revertir la situació amb escassos mitjans i pressupostos del tot escadussers que escapen les seves competències. Segurament, entre tots convindrem a acceptar que els ajuntaments no són els principals responsables dels vaivens d’aquesta situació econòmica, i que de fet a hores d’ara estan fent mans i mànigues per multiplicar les iniciatives de caràcter social i alleugerir aquest escenari de pessimisme. Però d’igual manera, també hem de remarcar amb rotunditat que des dels municipis s’han permès abusos indecents que han malmès el territori alhora que incentivat el despropòsit de les economies locals activades a cops d’especulació i depredació urbanística. En aquest sentit, ni Sitges ni Vilanova i la Geltrú en són cap digna excepció.

Constructors caradures també a Vilanova

Si la crisi fos una moneda llançada a l’aire, la cara ens mostraria una imatge de comarca escanyolida pels seus embats i atrapada en una espiral de desencís. El seu revers, però, situaria alguns dels principals constructors de la comarca brindant per la seva dissort en alguns dels bars i restaurants més coneguts dels nostres municipis. Ells, que en el seu dia van ser els grans beneficiaris de viure del paradís de la bombolla immobiliària, continuen fent ostentació del seu poder i influència, rescatats per obra i gràcia de les diferents convocatòries del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) al temps que han fet fora sense miraments centenars de treballadors que en el seu dia van ser arrossegats per les bondats materials del manà del totxo i el ciment. Ara, amb una copa de vi negre i les claus d’un cotxe de gamma alta ben a prop de les mans, vagaregen amb el pensament tot sabent que la paraula crisi pot ser esmentada en lletres minúscules i amb la boca petita perquè tard o d’hora la febrada passarà i hauran salvat el seu nivell de vida i molts zeros als comptes corrents. Es tracta d’aguantar alguna sotragada més, fins que torni a bufar el bon vent.

Arnau Nin
arnaunin@gmail.com