Novetats nadalenques

Si a l’estiu vaig centrar-me en confeccionar una llista de discos d’autoria catalana, ara repeteixo la jugada amb els representants del món musical popular anglosaxó. Novetats per agafar idees quan no se sap què regalar i es vol quedar bé.

Abans, però recordar que d’entre les novetats publicades aquest 2010 destaca amb llum pròpia The pursuit (Jamie Cullum), One eye to Morocco (Ian Gillan), A reality tour (David Bowie), Supernatural legacy edition (Santana), la nova versió remasteritzada de l’Alchemy (Dire Straits), els recopilatoris blau i vermell dels Beatles, la col•lecció de grans èxits dels Who, l’excel•lent The Union (Elton John & Leon Russell), Tribal (Dr. John), la publicació de tot el catàleg de John Lennon en motiu del 70è aniversari de seu naixement i el quàdruple West Coast Seattle Boy: The Jimi Hendrix Anthology.

Fet aquest ràpid repàs per alguns dels discos més interessants de l’any, centrem ara la mirada en les novetats aparegudes just abans de les festes nadalenques. Són aquestes: 

Clapton (Eric Clapton). Sense ser genial el darrer disc de mà lenta és com a mínim interessant. Aquí el guitarrista anglès aposta pel so dixie i el jazz, i per fer-ho s’acompanya d’insòlits col•laboradors com el trompetista Wynton Marsalis, la cantant Shreyl Crow i els pianistes Allen Toussaint i Walt Richmond, la majoria provinents del món jazzístic de New Orleans. Això sí, hi ha també un petit espai per al single comercial (Everything will be alright) i per a llargs solos amb JJ Cale marca de la casa. Realment interessant i original. Valoració: **** 

Le Noise (Neil Young). Nou àlbum del vell rocker canadenc. Vuit cançons (algunes de les quals, com Peaceful Valley Boulevard, de més de vuit minuts de durada) bàsicament gravades amb guitarra acústica, veu i poca cosa més. El títol és un joc de paraules que Young dedica al seu productor Daniel Lanois, conegut pels seus treballs al costat de Boc Dylan i U2. Recomanable. Valoració: *** 

Going back (Phil Collins). Els clàssics de la Motown, com Going to a go go, Dancing in the street i Papa was a rolling stone, reversionades i cantades pel bateria de Genesis. Bons arranjaments, bona tria de cançons (que en cap moment superen l’original), gran banda d’acompanyament aparentment dirigida per Collins, molt bones coristes, gairebé tot perfecte... si no fos perquè hi sobra algú, en aquest disc. Endevinen qui? Valoració: ** 

Breakfast in America (Supertramp). El clàssic disc de la banda liderada pel pianista i cantant Rick Davies es reedita en format deluxe i superdeluxe. La versió deluxe inclou el CD original remasteritzat (el so és una meravella) i un segon disc en directe de la gira de presentació del Breakfast de l’any 1979. La segona versió, dita Superdeluxe, conté, a més dels dos CDs abans citats, un DVD, fotos, pòster, LP original i el programa de mà de la gira. Un disc indispensable per als amants de la bona música i per a qui vulgui recordar grans cançons com The logical song, Goodbye stranger i Take the long way home. Valoració: ***** 

Exile on main street (The Rolling Stones). És la darrera moda: agafar un disc que té més de trenta anys i farcir-lo de bonus tracks, gravacions inèdites, fotos, llibrets de més de 40 pàgines i so remasteritzat. Si a sobre li afegeixes un DVD i un tercer CD en directe de la gira de presentació del disc en qüestió ja has aconseguit la quadratura del cercle. Excel•lent, tot i que ja ho era sense necessitat de tant de material extra. Valoració: ***** 

Station to Station (David Bowie) / The Promise: The Darkness On The Edge Of Town Story (Bruce Sprinsgteen) / Stand Up (Jethro Tull). Tres nous casos d’obres amb més d’un quart de segle d’existència que veuen de nou la llum carregades de bonus tracks, cançons descartades en el seu moment, disc en directe, programa de mà, pòster i el que faci falta per acontentar la parròquia de fidels. En el cas de Bowie la caixa conté cinc CDs i un DVD, mentre que Springsteen es queda amb tres CDs i un DVD i els Jethro Tull amb dos CD’s i un DVD. Qui tingui la cartera plena es pot comprar aquestes tres caixes i les abans mencionades de Supertramp, The Rolling Stones i Jimi Hendrix i tindrà bona part de la història del rock a casa seva. Valoració: ***** 

100 Miles From Memphis (Shreyl Crow). Setè disc de la cantant Sheryl Crow, i en aquesta ocasió dedicat en exclusiva al soul. Hi ha cançons de Terence Trent d’Arby (Sign your name), dels Jackson 5 (I want you back) i col•laboradors de luxe, com l’stone Keith Richards i el cantant Justin Timberlake. Sens dubte, el disc més madur de Crow en el qual hi té un paper fonamental el guitarrista Doyle Bramhall II (braç dret d’Eric Clapton) en la producció. Valoració: *** 

In & Out of Consciousness: Greatest Hits (Robbie Williams). Triple CD recopilatori de Robbie Williams, l’enfant terrible del pop britànic que porta ja uns anys de sequera creativa. Els dos primers discos inclouen tots els seus grans èxits (Feel, Rock Dj, She’s the one, Angels...) mentre que el tercer està format per rareses, cares b, cançons descartades, versions (com Lola, dels Kinks) i duets. Un gran recopilatori que dóna una idea exacta del talent de Williams. Valoració: *** 

Intriguer (Crowded House). Un dels millors retorns. La banda australiana al complet (Neil Finn, Mark Hart, Nick Seymour i Matt Sherrod) publiquen el seu setè disc produït, en aquesta ocasió, pel gurú dels Wilco Jim Scott. Un gran disc, cançons molt i molt bones (Archer’s Arrows, Isolation, Amsterdam) que ben bé podrien estar signades per qualsevol dels membres dels Beatles. Creguin-me, paga la pena! Valoració: **** 

Dreams (Neil Diamond). Cinc dècades de carrera artística, 125 milions de discos venuts, milers de concerts, i encara té temps de versionar les cançons dels seus amics. Diamond ret un homenatge als clàssics de la música anglosaxona de la segona meitat del segle XX afegint-hi el seu toc personal. The Beatles, The Eagles, Randy Newman, Bill Withers, Leon Russell i Leonard Cohen passen pel sedàs de Neil Diamond en un disc d’audició tranquil•la ideal per escoltar amb una bona copa de vi a la mà i mirant per la finestra com neva. Valoració: *** 

Mojo (Tom Petty & The Heartbreakers). Petty ha tornat a reunir els seus amics Heartbreakers per publicar aquest nou disc amb aires de vella escola. És un disc fet per professionals, que agradarà els fans de sempre i pot iniciar els més joves en la carrera d’una icona com el guitarrista Tom Petty que ha tocat al costat de Roy Orbison i George Harrison, quelcom que molt pocs poden dir i presumir. Valoració: *** 

I feel like playing (Ron Wood). Setè disc en solitari del guitarrista dels Rolling Stones i dels Faces Ron Wood. Rock en estat pur, elèctric i enèrgic. Grans col•laboradors (Slash, Bobby Womack, Ian McLagan, Eddy Vedder, Kris Kristofferson...) per a un disc dur i contundent. D’acord, no hi ha cap sorpresa, res que no haguem escoltat abans, però a qui l’importa? El disc encomana optimisme i vitalitat. Stones en estat pur! Valoració: *** 

An Introduction to Syd Barrett (Syd Barrett & David Gilmour). El guitarrista David Gilmour és el responsable d’haver reunit per primera vegada totes les cançons de Syd Barrett, un dels fundadors de Pink Floyd i que ben aviat va haver de deixar el grup a causa de greus problemes mentals. Gilmour, gran amic de Barrett, no només s’ha encarregat de la producció sinó també de d’afegir instruments i arranjaments en algunes cançons per tal de reactualitzar-les i millorar-ne el so original. En definitiva, una nova lectura per a unes cançons d’una gran densitat i qualitat musical. Valoració: ****

Doncs bé, aquestes són algunes de les novetats recents pel que fa al poprock anglosaxó. Més endavant farem una llista de discos de jazz i clàssica d’aquest any 2010. Fins llavors, bones festes a tothom i que el 2011 us porti felicitat i prosperitat.

Criteri de valoració

Obra mestra: *****
Notable: ****
Acceptable: ***
Té alguna peça bona: **
Millor deixar-ho córrer: *

Aquells que vulgueu aportar la vostra opinió, suggerir, informar i/o comentar qüestions relacionades amb la música podeu escriure’m a bernatdeltell@hotmail.com . L'objectiu és enriquir entre tots aquesta secció i donar cabuda al màxim nombre d'expressions musicals.