Quin sentit té la vida que porto?

Qüestionar-nos la vida, reflexionar sobre el què fem i qui som, plantejar-nos la pregunta vital és un signe de que hi ha alguna cosa en tu que s’està transformant. Tots busquem la felicitat, o millor dit, el plaer, gaudir, sentir-nos vius; però potser el plantejament no és el correcte, perquè la majoria de persones creuen que ser feliç és l’objectiu final, i no és veritat. Sentir-se feliç és l'efecte dels meus actes; és a dir, em sento feliç perquè el que faig m’agrada, perquè visc com realment vull, perquè m’omplo per dins i per fora, perquè m’estimen i estimo i l'efecte de tot això que faig s'anomena felicitat. És durant el transcurs, durant el camí que fas per aconseguir allò que desitges on has de trobar la satisfacció, la sensació de plenitud o felicitat.

"Els homes sempre obliden que la felicitat humana es una disposició de la ment i no una condició de les circumstàncies"
(John Locke)

És per això, que en moltes ocasions, durant el transcurs de la nostra vida, ens adonem que no estem de satisfets, que no tenim moments plens i joiosos, i davant d’aquest plantejament és quan sorgeix la pregunta de si realment estic vivint la vida que desitjo. Davant d’aquests moments de crisis personal, hi ha certs punts a tenir en compte :

1) No tenir por a les crisis, sempre ens obren a noves oportunitats : el sentit de passar per una crisis no és un altra que la transformació personal. Els canvis que es senten poden semblar, a priori, que no tenen gaire sentit, però, si posem atenció descobrirem que passem de resistir-nos a canviar, de veure el que et passa com una amenaça, a veure-ho com una oportunitat, de sentir-te enfonsat a enfortir-te. El canvi, de ben segur, serà radical.

2) Has de permetre't enfonsar-te, però aixecar-te el més aviat possible; a la nostra vida tots patim disgustos, problemes i pors. Sempre anem buscant la felicitat diària i per aconseguir-la lluitem contra allò que en fa por. Dirigim la nostra atenció a evitar allò que no volem, quan hauria de ser cap a el que volem. El nostre punt d'atenció està en evitar que ens passin coses dolentes, i precisament això és el que estem atraient contínuament. Per tant, hem d’aprendre a enfocar-nos cap a allò que volem aconseguir. És inevitable que, a vegades, les coses no surtin com voldríem i ens enfonsem, però l’important és que el temps de resposta per aixecar-nos sigui el més ràpid possible.

3) Accepta tot el que t’arribi : perquè un canvi es produeixi, s’ha d’acceptar. Qualsevol problema o conflicte que ens arriba requereix de la prèvia acceptació, només acceptant el que ens passa, podem produir la transformació. Si ens resistim a acceptar allò més persistirà. Recordeu aquesta frase : al que resisteixes, persisteix; el que acceptes, es transforma.

4) Evita el pensament obsessiu : en els moments d’incertesa acostumem a donar-li més voltes als nostres pensaments. Busquem les justificacions i els “per què” del que ha succeït (projecció al passat), i tenim por d’allò que ens vindrà (projecció al futur). Per moltes voltes que li donem als pensaments, la solució concreta no apareixerà si no et connectes amb el present (aquí i ara) i et fas les preguntes adequades - no busquis el per què, sinó el per a què- (per a què em serveix aquesta experiència?).

5) T’has de permetre el teu temps : en un estat d’incertesa, tot es desmunta i per poder posar les peces al seu lloc, necessitem temps. La majoria de vegades, necessitem més temps del que ens agradaria, perquè és en aquests moments, quan més ràpid voldríem que avancés el temps. Però no podem forçar la màquina. T’has de permetre el teu temps, perquè els canvis ho requereixen. Aprendràs a integrar un nou procés de transformació i no de forma conscient, sinó des de l'inconscient. I te n’adonaràs del canvi quan actuïs de forma diferent. Llavors el teu procés ja haurà acabat. 

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en educació emocional.
Vitalissim, centre de salut integral