Si no ho crec, no ho veig

Una creença és una afirmació sobre una cosa i que no posem en dubte que no pugui ser veritat. És una afirmació personal única sobre quelcom que creiem que és així i no de cap altra forma. Dels 0 als 6 anys comencem a introduir creences en el subconscient provinents del nostre entorn, família, amics, experiències.

La creença té a veure amb l'educació rebuda a  la infància, i amb la relació amb els nostres pares, doncs en aquesta època creiem pràcticament tot el que ens diuen. Si jo he sentit dir en moltes ocasiones si sóc bona o dolenta, els homes no ploren, s'ha de treballar molt dur, mai arribaràs a res, el món és perillós, costa molt guanyar diners, qui té molts diners alguna cosa dolenta ha fet, en el matrimoni s'ha d'aguantar molt.... Totes aquestes frases queden en el nostre subconscient i actuem d'acord a aquestes afirmacions. Per això és tan important que tinguem consciència dels pensaments que ens aborden, i del lloc que aquests pensaments estan ocupant en la nostra psique, en el nostre inconscient.

Si jo tinc la creença de "La vida és dura", d'alguna manera jo estic materialitzant o buscant en la vida duresa. Jo vaig a convertir la meva vida en una cosa difícil, perquè sota hi ha una creença. Si tu creus que la vida és dura, la teva vida és dura. No et trobaràs gent amb aquesta creença i que la seva vida sigui fàcil. Un va portant a la pràctica el que creu. Si a tu t'han dit de petit "tu no vals" i resulta que de gran et fan fora dels treballs, hi ha sota una creença que no vals o no mereixes, i aquí està l'origen de la relació amb persones que ens confirmen i ratifiquen el que tu has cregut.

Les creences ens orienten al llarg de la nostra vida perquè intervenen en les nostres decisions, influeixen alhora d'escollir situacions, companyies, relacions. Els nostres valors i principis estan elaborats d’acord a les nostres creences i són tots aquests conceptes els que el.laboren el nostre mapa mental de la realitat.

Les creences ens poden ajudar a potenciar-nos o a limitar-nos, depenent de la capacitat de seguretat i confiança que tinguem. Les creences potenciadores són aquelles que ens estimulen a aconseguir les nostres fites, les que fortifiquen la personalitat i ens ajuden a superar positivament els nostres errors.
Pel contrari, les creences limitants ens frenen, ens impedeixen superar obstacles personals per poder aconseguir objectius.

Les creences sobre la nostra identitat són les més populars i, a la vegada, les que menys ens qüestionem, i precisament aquestes creences són les que engloben causa, significat i limitació. Quan canviem aquestes creences sobre les nostres possibilitats, ens tornem en persones diferents. No és el mateix dir-nos "no serveixo per res" "tot el que faig em surt malament" "sempre tinc mala sort amb les relacions" que mirar quina és la acció que he realitzat que no ha donat el resultat que jo volia i identificar l'error per aprendre i actuar, en un futur, de forma diferent. Si jo crec que no puc, no podré,; però si jo crec que sí puc, podré fer-ho.

Recordem que el 95% de les nostres accions diàries estan guiades pel nostre subconscient, i és aquí on es troben emmagatzemades les nostres creences, per tant, la majoria d’accions que fem estan dirigides per creences limitants o potenciadores. Només cal identificar-les, averiguar d'on provenen i canviar-les.
Hi ha diferents tipus de metodologies o teràpies (com PNL o PSYCH-K) que ajuden a identificar les creences que ens limiten, reconèixer d'on provenen i quin sentit té mantenir-les actualment a la nostra vida. Un cop les persones se n'adonen de les creences que limiten les seves accions són més capaces de poder-les el.liminar i substituir-les per afirmacions positives i reals que els ajuden a impulsar-los a realitzar noves actuacions amb resultats totalment diferents.

Virgínia Picó.
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en Educació Emocional. Psicoterapeuta. Terapeuta a Vitalissim, centre de salut integral.