La crisi dels quaranta

Una crisi personal pot ser una gran oportunitat de creixement si sabem gestionar-la i un bon moment per reconèixer i desprende'ns d'equipatge innecessari composat per creences , emocions negatives i dependències. Es tracta de fer una reordenació interna i trobar l'energia vital perduda. Quan acostumem a sentir la necessitat de posar consciència a la nostra vida? Generalment cap a la meitat del nostre recorregut vital! però, és clar, no es tracta d'una qüestió matemàtica, sino més bé de revisió de vida, i això no ve programat en una edat concreta. Per poder fer aquesta revisió hem hagut de viure suficient temps i experiències per a plantejar-nos, quina és la vida que portem? i quina és la vida que realment hagués volgut viure?. He fet realment el que més m'agradava? He tingut suficient valor per dedicar-me a aquella professió que em motivava? Estic suficientment enamorat/da de la meva parella o em vaig conformar?

L’anomenada crisis dels quaranta et pot arribar abans, durant o després d'aquesta edat, sempre i quan sentis un buit, un neguiteig intern que t'empeny a ser el que volies ser, a fer el que volies fer i, per fi, atrevir-te.

Vivim en una societat de consum on la majoria de nosaltres tenim el pilot automàtic connectat, programats per a consumir, produir i aconseguir coses millors. Fins que ens adonem que no som nosaltres els que conduïm la nostra vida, sino que són les circumstàncies les que decideixen per nosaltres. Si la nostra existència esdevé sense motivacions, monòtona i trista és perquè, potser, estem obeint de forma inconscient els patrons de conducta que marca la societat en la que ens han educat però no les nostres aspiracions, desitjos, il•lusions. Que queda d'aquell noi/noia boig per cantar, per ballar, per treballar envoltat de cotxes, educar a nens, viure aventures per Europa?. Aquell jove va conèixer les pors, el fracàs, va acceptar les seves creences, i la indecisió li va fer escollir un altre camí. Aquests frens els vàrem interioritzar fins al punt de creure que el que realment és necessari és tenir una bona feina, reconeixement, guanyar diners i viure còmodament amb família. Res queda d'aquella essència vital, d'aquella vida imaginada, d'aquelles motivacions, perquè ens hem encarregat de justificar cada acció com la correcta, la que toca viure. Però no tot és tant tràgic, per suposat, hi ha persones que han cregut tan en tot el que feien que viuen satisfets del camí recorregut; però hi ha d'altres persones que se n'adonen que, amb més o menys canes, han viscut -fins ara- una vida que no han escollit conscientment.

És per això que la consciència ens ajuda a superar les crisis quan ens fa adonar que la conducta de repressió o ignorància no ha estat la més correcta i que cal potenciar el teu instint de vida eliminant tots aquells obstacles interns.

Només a partir de la consciència és quan comença el camí del reconeixement del qui i del què. Comença el nostre procés d'aprenentatge (el tan conegut "autoconeixement") un camí llarg, intens però ple de satisfaccions on deixan-te guiar per la teva veu interior comprendràs la teva realitat i decidiràs amb seguretat on vols arribar.

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en Educació Emocional. Psicoterapeuta. Terapeuta a Vitalissim, centre de salut integral.