Cada boig amb el seu ego

La innocència de quan érem nens, la capacitat de sorpresa, la motivació per descobrir, l'aptitud per a l'aprenentatge ..., tot formava part de la nostra infantesa, sense condicionaments ni prejudicis. Érem tot essència, ànima, natura!

I encara que en nosaltres va començar l'essència, també vam ser nosaltres els promotors de la seva fi. Malauradament no teníem prou capacitat per entendre, preguntar i decidir en què volíem creure, en què estàvem d'acord i triar quin camí ens venia de gust seguir. Només ens podíem limitar a imitar, obeir i creure en les normes i directrius que ens eren imposades a fi de bé de la nostra educació. Una educació basada en dogmes, instruccions, disciplina, modals, urbanitat, tot per modelar una espècie de "madelmans / madelwomans" de carn i ossos disposats a enfrontar-se al món real. I així, sense adonar-nos, ens vam tornar algú que no som, que ni tan sols el coneixem, però que som nosaltres, i que només som capaços d'identificar amb el nostre nom, professió, treball, compte bancari, possessions, parella, religió, partit polític, nacionalitat ...., una màscara construïda sobre una suposada educació en valors, principis i creences que enfonsa la capacitat de descobrir qui som veritablement i així poder crear una existència amb sentit.

Una posada en escena perfecta perquè aparegui com heroi i protagonista indiscutible de la nostra vida el Sr Ego. Mort el gos (l'essència) es va acabar la possibilitat de viure d'acord amb la nostra naturalesa humana, de viure una existència feliç i satisfactòria, de conèixer-nos i actuar en consonància.

L'ego té com a principal missió satisfer els nostres interessos, complaure'ns, obtenir allò que desitgem ja que creiem que només així podem aconseguir la felicitat. En aquesta recerca constant de satisfacció, els humans egocèntrics intenten per tots els mitjans que la realitat s'adapti a les seves necessitats i expectatives, perquè així se senten importants, realitzats i saciats. Generalment l'espècie humana egocèntrica s'expressa amb pronoms possessius tipus "jo", "meu", "el meu", expressions que els identifiquen amb el que tenen, el que aconsegueixen, però no amb el que són, perquè, en realitat, qui són?.

Ni ells mateixos ho saben. Viuen des del desconeixement, inconscients que la realitat que estan vivint no existeix, sinó que l'estan creant subjectivament amb les seves creences i valors amb que els van instruir per assolir la seva pròpia satisfacció i necessitats. Una manera de viure i actuar que provoca molta frustració i sofriment quan la realitat no s'adapta a les seves necessitats, i quan això passa la resposta reactiva es transforma en una conducta d'odi, por o tristesa que es manifesta a través de pensaments negatius i comportaments tòxics que repercuteixen negativament a la salut.

Per descomptat que els humans egocèntrics no volen patir per gust, però el patiment es veu ampliat per la seva forma de pensar, actuar i sentir. Els pensaments i els sentiments apareixen espontàniament carregats amb tot el bagatge d'experiències i emocions apreses. Actuem amb reactivitat, de forma impulsiva, sense posar consciència en allò que estic sentint o pensant. Només quan posem l'atenció podem exercir control, i aquest control ajudarà a canviar la forma de veure i adaptar-me al món, aconseguint pensaments i emocions que fomentin el desenvolupament d'una actitud més constructiva i eficaç per sentir-me més satisfet amb la meva vida.

Virgínia Picó

Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en Educació Emocional. Psicoterapeuta. Terapeuta a Vitalissim, centre de salut integral.