El nostre diàleg intern

Només prenem consciència quan posem l'atenció, quan ens focalitzem en el llenguatge que utilitzem. Encara que tot aquest procés sigui tant involuntari hauríem de ser molt impecables amb les nostres paraules, és a dir que hem de saber què ens diem i com ens ho diem. El nostre cervell és molt dinàmic i tot el que ens diem ho registra, com si es tractés d'un disc dur i executa les ordres que ha rebut. Cada vegada que diem que NO podem aconseguir una cosa, que és IMPOSSIBLE tenir quelcom, que NO podrem canviar mai.... el nostre cervell ens obeeix i acompleix.

Tal com ens parlem a nosaltres mateixos, parlem als altres. Les coses que diem i com les diem són un reflexa de com ens sentim nosaltres i de l’estimació que ens tenim. Quan agafem consciència del diàleg intern, quan ens adonem de com parlem, tenim la possibilitat de poder-ho canviar, i variar l'actitud envers els altres. El problema radica en que, quan veiem que la comunicació amb els altres no és efectiva, és a dir, que no aconseguim resultats positius, prenem consciència i fem esforços per parlar millor, millorant el sentit de la frase. Encara que això està bé, la estratègia no és efectiva, perquè tard o d’hora baixarem la guàrdia i tornarem a parlar tal com ens parlem a nosaltres.

Per tant, com podem canviar per tenir una millor comunicació efectiva amb els altres? Començant a fer un canvi interior, amb nosaltres mateixos; i per poder fer aquest canvi hem de ser conscients de com ens parlem, de quin és el nostre diàleg intern. És a dir, quan nosaltres canviem l’actitud cap a nosaltres, de forma espontània canviarà l’actitud cap als demés. Un exemple pot ser el fet de l'autoexigència que tenen moltes persones, mai troben que les coses estan ben fetes, sempre es demanen molt més i en el seu diàleg intern poden haver frases i paraules tipus (ho haig de fer millor, sóc un desastre...); tal com aquestes persones s'exigeixen i es parlen, igual faran amb els altres.

Per tant, escoltar-se a un mateix és el primer pas per identificar què ens diem i com ho diem. Considerant que tenim més de 80.000 pensaments al dia no és una feina fàcil de posar-ho en pràctica. Així que un primer pas pel canvi es posar l’atenció en allò que ens diem tant si les coses ens surten bé o malament. Si identifiquem que quan les coses surten malament el primer que ens diem és: sóc un inútil!, segur que alguna cosa he fet malament!, com podia pensar que ho podria fer bé.., no serveixo per això!.... ho hem de canviar per frases com : no ho he aconseguit però la propera vegada ho faré millor, ara he aprés a com fer-ho millor, no sóc infalible!, ho tornaré a provar!.

Tant si tenim encerts com fracassos la millor opció es focalitzar-nos en missatges positius, ja que d’aquesta forma aprendrem a relativitzar les decepcions i a disfrutar dels nostres èxits.
Generalment, el diàleg amb poca estima amb un mateix és símptoma d'una autoestima malmesa; ja és del tot conegut que l'estimació a un mateix implica l'acceptació dels errors, perdonar-nos, respectar-nos; si no som capaços de fer-ho amb nosaltres, com podem pensar que ho farem diferent amb els altres?

"El llenguatge és un fidel indicador de com ens veiem com a persones” (Stephen R. Covey)

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en educació emocional. Vitalissim, centre de salut integral