L'efecte de l'ombra

Quan enganyem, quan bevem massa, quan alguna vegada "pispem" diners d'amagat, quan mengem un pastís i ens saltem el règim, quan cridem als nostres fills, quan no donem suport a la parella, quan passem hores davant la televisió sense fer res més, quan “xategem” ,d'amagat, per Internet amb altres dones/homes mentres la nostra parella fa el sopar, quan som infidels, quan fem nostres idees de feina d'altres, quan critiquem per l'esquena a algú, quan desitgem el mal a algú....

L'ombra està feta de pensaments, emocions i impulsos que són massa dolorosos o desagradables per acceptar-los, i en comptes de reconèixer-los i treballar-los els reprimim, fem veure que no existeixen. Tractem amb tot el nostre poder de fingir que no som allò que odiem de nosaltres. L'ego s'encarrega d'amagar tot allò que creiem que ens és inacceptable sobre nosaltres. Per poder-ho fer, l'ego construeix una màscara per presentar-nos davant dels altres sense tants defectes. Una màscara que neix des de la infantesa, des de que els nostres pares o cuidadors ens van començar a inculcar (segons les seves creences) el que era bo o dolent, el que fèiem bé o malament, el que era correcte o ètic i el que no; a partir de la pressa de consciència de tot això, vàrem començar a reprimir emocions, actituds i comportaments i, alhora, començar a construir l'altra "jo". Un màscara o "jo" acceptable i conscient, un personatge únic, correcte, moral, bo a través del qual creiem que trobarem l'acceptació dels altres, l'estimació, l'atenció i el prestigi social. Però a l'inconscient tenim una motxilla plena de fets vergonyosos, molestos, inacceptables, silenciats de totes aquelles ombres que no hem volgut reconèixer però que, tard o d'hora, s’expressaran i s'alliberaran.

Ets conscient que tot allò que rebutges d’ algú és quelcom que no acceptes de tu mateix/a? Molts dels sentiments que ens desperten les persones que ens envolten –odi, rebuig, superioritat, prepotència..- tenen que veure amb alguna cosa de tu mateix que no acceptes. Això forma part de la nostra ombra. Segons Carl Jung (psiquiatra i psicòleg Suís) projectem en els altres allò que no volem veure de nosaltres, el que no podem acceptar.

Un bon exercici d’auto-coneixement per saber quins són els teus punts “d’ombra” consisteix en analitzar quins sentiments et desperten les persones amb qui no concordes, no suportes o rebutges, ja que aquestes persones són el teu reflexa, són les que t’ensenyen les parts fosques que no vols veure ni acceptar però, t’agradi o no, les tens!. Aquest mecanisme psicològic anomenat projecció ens ajuda a adonar-nos de quines coses externes o persones ens afecten. Per enfrontar-nos a la nostra ombra cal acceptar que la tenim, tenir la valentia necessària per enfrontar-nos i ser totalment honestos amb nosaltres mateixos; i quantes persones pensaran que no tenen res de tot això? Segur que moltes, totes aquelles que vulguin viure en la seva ignorància de pensar que tenen un gran equilibri emocional. Per totes les altres (i moltes) que tenen la capacitat d’acceptació que hi ha alguna cosa a la seva vida que cal millorar recordar-los que darrera de tot allò que no ens agrada o que ens fa mal, sempre hi ha una potencialitat positiva que ens ajudarà a créixer, perquè no deixen de ser competències que ben direccionades ens ajudaran a ser tot el que volem ser.

“Per fer que desaparegui una ombra has d’omplir-la de llum” (Shakti Gawain)

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en educació emocional. Vitalissim, centre de salut integral