Presoners de nosaltres mateixos

La seguretat forma part inherent a l'ésser humà, volem controlar, crear i preservar la nostra rutina; tot allò que surti del guió preestablert (imprevistos, contratemps, adversitats) ens provoca frustració, inquietud, inseguretat i reactivitat. Per això part del nostre guió de vida -moltes vegades escollit sense plena convicció- consisteix en seguir els patrons socials i econòmics establerts, d'aquesta forma, hem d'estudiar per garantir-nos una sortida professional, desitgem un treball amb un contracte indefinit (a ser possible), ens embarguem amb un banc per tenir una hipoteca que ens garanteixi una seguretat de viure sota un sostre (encara que avui dia no garanteix res en absolut), decidim que ja és hora de tenir fills (encara que no tothom està preparat per ser pares conscients) i per últim, ens preocupem per un suposat futur sol.lucionat mitjançant un pla de pensions. Definitivament, som personatges dins d'un sistema que ens dirigeix o orienta cap a allò que se suposa que es portar una vida "normal".

Tot aquest sistema posa de manifest, una vegada més, com som d'insegurs i per això decidim escollir una vida planificada, mínimament segura i controlada i sense córrer riscos. Intentem decidir el millor possible, sempre sota la mirada de que allò que decidim no contempla cap risc, error o imprevist. I què ens fa actuar d'aquesta forma? la nostra inseguretat interna fa que busquem la seguretat que ens manca fóra de nosaltres mateixos sota la forma del consum, del tenir -"com més tinc més valuós sóc"-

Amb aquesta consciència només aconseguim ser uns borregos que seguim l'esdevenir de la societat perquè això és el que toca, el que ens han ensenyat. Molt bé!! això estaria bé sempre i quan no anessis de víctima per la vida. Tot allò que vius ara, és fruit de les teves decisions passades, i ningú t'ha forçat a prendre aquestes decisions, llavors perquè dones la culpa al sistema, a la societat, a la família, a la parella, als companys de feina, al cap de departament, al polític de torn? T'agradi o no tu has decidit i si no ho has fet, també has decidit, has decidit no decidir i deixar-te emportar pel que opina la gran majoria.

La vida que vius és fruit del que has escollit i només depèn de tu canviar-la i lluitar per allò que desitges; però clar, és difícil sortir de la zona de confort, de tot el previsible, d'allò que controles i et fa sentir segur. La inseguretat i poca confiança en les pròpies possibilitats fa que et mantinguis en una situació no agradable però emocionalment sostenible, és a dir, sobrevius però no vius!. La teva vida planificada des de la infància va omplint el teu inconscient i des d'aquí prenem les accions (només recordar que el 90% de les nostres accions formen part de l'inconscient) i aquestes accions estan plenes de creences i experiències que, a la vegada, formen part del nostre inconscient. Tot un despropòsit!

I davant d'aquesta forma de vida seleccionada (inconscientment) sorgeix una paradoxa, vivim com creiem que ens toca viure però ens trobem tremendament insatisfets. El victimisme, la inseguretat, la impaciència i l'avorriment són alguns dels trets principals de la societat d'avui dia i la sensació profunda de sentiment de cadascun d'ells ens porta a la insatisfacció.

Malauradament creiem que aquesta insatisfacció la podem omplir aconseguint desitjos i aspiracions materials, donat que, la satisfacció que ens produeix aconseguir-los ens dona (momentàniament) felicitat. I aquesta regla matemàtica (creada per nosaltres mateixos) ens proporciona la següent equació : patim per voler el que no tenim; el desig ens porta a fixar-nos en alguna cosa o algú en concret (volem aconseguir una feina envejable, una persona que ens agrada, un cotxe, una casa, temps lliure...) i aquest desig ens fa idealitzar l'objecte de desig, creient, que un cop aconseguit, ens proporcionarà el benestar que ens manca en aquest moment. Aquest pensament ens fa crear una expectativa que té dues sortides : si no ho aconseguim, ens frustrem. Si ho aconseguim tenim una eufòria inicial, satisfacció, plaer que s'esvaeix al poc temps perquè ens apareix la por i la desconfiança a perdre-ho. Una por, temor que es tradueix en ansietat, nervis i preocupació que ens porta a un carreró sense sortida : "No podem ser feliços ni amb tu ni sense tu".

"No és fàcil trobar la felicitat en nosaltres mateixos, però és impossible trobar-la en cap altra lloc" (Agnes Repplier)

Virgínia Picó
Coach personal i de parella. Kinesiòloga holística. Formadora en educació emocional. Psicoterapeuta. Vitalissim, centre de salut integral.