D'esquena al sol

Va mantenir-se allunyat de la creació literària fins els anys 90 en que tornar a publicar amb notable èxit i va ser guardonat amb diversos premis entre els que destaquen, el Joan Fuster de narrativa d'Almenara, 2000: per Una bona feina, a la Nit de Sant Jordi de Perpinyà guanyà el premi Ramon Juncosa de narracions curtes, 2002 per Congelats a domicili. D’esquena al sol és la seva primera novel•la llarga.

-Tito,ets un bèstia. Per què li has hagut de posar aquest títol, D’esquena al sol?
-Molt senzill , Perquè el pare, durant una bona etapa de la seva vida, va viure de cara al sol, però cap el final s’hi va girar d’esquena.

Aquest diàleg entre el dos germans, un cop han publicat la biografia del pare, ens dóna la clau de volta de la novel•la, els canvis que s’han anat produint a la nostra societat i els canvis que al llarg del temps hom ha d’assumir en descobrir aspectes i fets de la vida dels nostres pares que desconeixíem profundament.

La novel•la comença amb la mort de Francesc, (Paquito pel seus companys de la Falange), Maristany i amb la lectura del testament, testament prou generós com perquè els seus dos fill puguin tenir una vida tranquil•la . El testament però té una clàusula ben estranya que de no complir-se els fills no podrien fruir del bens de l’herència . La clàusula en qüestió és que han d’escriure i publicar una biografia del pare mort. Una biografia que a més ha de contenir alguns punts fonamentals de les idees i creences del pare.

Primerament el fill es nega a escriure la biografia del seu pare perquè no han tingut bona relació i perquè considera que no té cap interès , però la pressió de la germana que tem perdre l’herència i el descobriment d’uns diaris del pare fan que s’enfronti a la tasca de biografiar a un pare que pensava diametralment diferent d’ell i amb el que va mantenir un tracte més aviat superficial i distant.

Però com tantes vegades res és com sembla i va traçant i escrivint la trajectòria vital del pare i s’imagina el debat que tindria amb ell segons les coses que escriu.

La novel·la acaba essent un doble relat el que escriu el fill i el relat dels propis fills amb totes les circumstàncies en que s’han trobat o ha hagut de trampejar.

La vida del pare és la d’un estudiant de comarques , fill de la burgesia rural , de farmacèutic de poble que va a la universitat i procura viure d’una manera divertida fins que uns exercicis espiritual faran canviar el rumb que havia agafat la seva vida i es transforma radicalment en tots el sentits, s’afilia a Falange, es passa al bàndol “nacional” durant al guerra i retorna victoriós al seu poble a on persegueix a qui ell creu que va ser l’assassí del seu pare en el caos inicial de la revolta del 36.

Des del poder fa i desfà , acumula influència , poder i diners fins que amb el pas dels anys i amb circumstàncies més aviat fosques es desdiu de les seves idees polítiques i es dedica a fer fortuna.

La història dels fills és completamentat diferent, la filla que no ha estudiat procura contraure un bon matrimoni i establir-se còmodament mentre que el fill es fa militant del PSUC ha de fugir a França a on viu el maig del 68 amb conseqüències que seran sorprenents anys més tard i acaba llicenciat en Sociologia per la Sorbona, retornat al país fa de diputat uns anys i desprès es dedica a treballar en una empresa de bastides per les obres a les façanes de la que el fan fora a caixes destemplades .

La complexitat de la vida , les interpretacions que se’n poden fer i amb alguna sorpresa final que posen en evidència que alguns dels passatges que ha escrit no es corresponen ni a la realitat ni a la imatge que ell es va fer del seu pare i de les seva activitats. Diversos descobriments i accions personals porten a fer decidir al co-protagonista que escriurà de veritat la història del pare sense edulcorants, sense tergiversar la història per més dura i tràgica que sigui.

Interessant reflexió de com adaptem els fets a les necessitats de consciència o de la tranquil•litat d’aquesta consciència. El llibre és també la història de l’actuació del feixisme en els pobles petits a on van fer i desfer , amb absoluta impunitat després de la guerra.

La distància ideològica entre pare i fill ,entre biògraf i biografiat també té unes interessants interseccions que demostra que a vegades, més enllà de les situacions personals, hi ha una estimació que fa pensar o potser oblidar alguns fets i situacions que són tractades en ocasions amb un fina ironia potser per desdramatitzar aquestes situacions.

També és la història de l’esforç i de la necessitat de superació dels entrebancs que poden anar succeint al llarg de l recorregut vital de les persones, i aquí ens trobem com en mig del treball de biografiar al pare el protagonista rep diverses sotragades vitals del que caldrà sortir-ne , amb decisió i molt coratge.

Llibre interessant i que enganxa des de les primeres planes. 

D’esquena al sol
Jordi Bordas
Papers de fortuna, 22
Editorial Meteora
Barcelona 2011