-
Educació va sense hac
-
Xavier Balfegó
- Vilanova i la Geltrú
- 15-11-2012 17:25
Imatge d'arxiu
No ensenyem per a pensar, sinó per a solucionar exàmens
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Prendre el títol del ja clàssic vídeo de Ken Robinson, potser no és gaire creatiu... Comencem bé! Però aquesta interrogació retòrica ens porta a un dels problemes centrals dels nostres sistemes educatius i m'agrada tornar-hi una vegada més.
Definir "creativitat" és complex: per mi, és la capacitat d'obrir una nova via que uneixi dos punts de la realitat. Hi ha el punt A, veiem el punt B una mica més enllà i tenim la opció d'agafar el camí de sempre -sense plantejar-nos res-- o bé podem obrir una drecera que ens estalviï temps -aquí prioritzarem l'efectivitat- o simplement fer una ziga-zaga que ens permeti descobrir un paisatge desconegut -aquí prioritzarem el plaer estètic o la diversió--. La creativitat no és només una expansió mental pròpia dels artistes -els qui busquen la ruta pel paisatge més bonic- sinó que és l'impuls que mou també els
emprenedors, els tècnics o els científics -els qui obren les dreceres amb eficàcia-. La creativitat és el talent del lampista que observa on hi ha el dipòsit, com és la paret, on ha d'anar l'aixeta... i troba la millor solució per a la instal·lació.
L'escola tal com l'entenem margina la diferència, és uniformadora per principi: pot semblar una afirmació exagerada, perquè avui l'atenció a la diversitat és una voluntat dels legisladors i dels educadors. Però de quina diversitat parlem? Ens preocupem per no discriminar per sexe, país d'origen, classe social, discapacitat intel·lectual... És cert. Però a dins de l'aula, si algun nen o nena, noi o noia, busca un camí alternatiu entre els punts A i B, serà incomprès per mestres,
tutors i psicopedagogs, que intentaran corregir-li l'"error". Probablement serà castigat amb un "parte" o un suspens i començarà el seu procés cap a la frustració i el descarrilament del sistema. No ensenyem per a pensar, sinó per a solucionar exàmens. No busquem potenciar el millor de cadascú sinó que ens preocupem per assolir "competències bàsiques". Ens omplim la boca amb l'impuls de l'R+D i oblidem que a la base de qualsevol recerca hi ha una bombeta que s'il·lumina en una ment desperta.
Espero que molts col·legues que llegiu aquestes ratlles penseu que a la vostra escola no és així, que "nosaltres ho fem diferent, potenciem els talents de cada infant...". En tot cas, reflexioneu-hi sincerament, no us enganyeu a vosaltres mateixos.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!