Pensar en temps de rebaixes

No em trec del cap una imatge de fa uns dies ja: camí de l’escola, passo davant d’una històrica papereria i llibreria i, a l’aparador, m’ofereixen les col·leccions per a venda en quioscos, aquests packs amb els volums embolicats amb plàstic, damunt d’un cartró d’enormes dimensions amb il·lustracions cridaneres i eslògans.

Em crida l’atenció una novetat: “Aprender a pensar”. El PENSAR es veu d’una hora lluny, en majúscules d’un cos gegantí: queda clar que és la paraula clau que ens ha de motivar per acabar adquirint aquest producte. La filosofia està de moda, és tendència: ens ho certifiquen també sèries i programes televisius...

Segueixo llegint el llampant reclam publicitari d’aquesta col·lecció de llibres i al·lucino amb una altra informació: “Las ideas de los grandes filósofos explicadas claramente”. Ah! Sembla, doncs, que aquests grans filòsofs no acabaven d’explicar-se prou bé perquè els entenguem. I llavors m’adono que l’oferiment d’aprendre a pensar resultarà ser una sèrie de volums que ens traduiran en llenguatge” pla” allò que volien dir-nos els pensadors. Llàstima: m’agraden més les versions originals. I, recordant la lliçó magistral del savi José María Valverde, de qui vaig tenir sort de ser deixeble, si un filòsof no es fa entendre en els seus textos és que potser tampoc té les idees tan clares.

Però encara hi ha una cosa més: la vista se me’n va a l’angle superior del cartró i m’impacta el preu de tot això: “Oferta de lanzamiento, 1,95 euros”. Vaja, que si no aprens a pensar és perquè no vols, no tens excusa. Pel que val una birra pots entotxar-te aquest llibre dedicat a Plató on t’expliquen “clarament” el que va cavil·lar aquell home... Sembla, doncs, que allò que estan venent-nos és un “aprendre a pensar” fast food, de marca blanca, de rebaixes, de Zara. És prou llaminera, aquesta dieta miraculosa per posar en forma el cervell tan bé de preu...

I amb totes aquestes contradiccions i paradoxes al cap, em ve la darrera reflexió: de fet, això d’aprendre a pensar no és una mala proposta. I, encara més, és un eslògan que podria presidir les aules dels que ens dediquem a l’ensenyament. Una bona part de la nostra activitat hauria de ser ajudar cada alumne a reflexionar sobre el món que l’envolta, a solucionar problemes de tota mena, a adquirir autèntica autonomia i sentit crític davant de la realitat canviant. Tot i que això és un procés lent, de maduració personal, que difícilment aconseguirem per un parell d’euros.