La fam de llegir

M’agradaria posseir la vareta màgica, l’encanteri correcte que fes que tothom tingués el cuquet de llegir impregnat en el seu ésser tota la vida. I de passada, per demanar que no quedi, no tan sols en diferents idiomes sinó també llegir música… Aquest seria el meu ideal que, ara, si esteu dedicant el vostre temps a seguir aquests línies al voltant de Sant Jordi, sens dubte compartiu.

No és tan fàcil. S’interposen en el nostre camí lector mil i un inconvenients. Alguns molt clars, com  són la condició social i econòmica. Al principi, la fam de llegir és antagonista a la dura fam, però, curiosament la fam de llegir pot alleujar la fam corporal i, també, l’emocional. Com a murs, s’interposen també en la lectura trastorns de l’aprenentatge no detectats a temps o que fins fa molt poc ni tan sols es coneixien, com la dislèxia… I la societat… o sigui nosaltres i les nostres actituds quotidianes… Mirar la tele fins anar-nos-en al llit… Llegir el conte als fills però no llegir-nos a nosaltres mateixos un conte… Menystenir els tebeos, els manga, les revistes del cor, les de curiositats, els diaris… Decidir segons quins governants… (més ajuts a llibreries, a les editorials, més biblioteques!)... i tantes coses…

Més que una vareta màgica, ara penso que el que necessitem és una poció. Hi ha tants elements que fan que hom tingui l’ànsia de llegir! I fins i tot posant tots els ingredients i els esforços perquè els qui són al nostre càrrec llegeixin, ni tan sols així aconseguir-ho. I, al contrari, sense que sembli que fem res, aparegui i no marxi mai el cuquet de la lectura! Una estimadíssima professora meva de literatura, la persona que primer em va llegir quan jo tenia dotze anys el Sonet a Laura de Petrarca (que no oblidaré mai), enmig d’una discussió ja de col·legues sobre com podríem fer llegir a la canalla, va dir, dedicat als més petits: “Tan sols llegiu, feu que escoltin i que el que llegiu també us agradi a vosaltres”. No és la pedra filosofal, però és bona fórmula. 

I també, malgrat tot, veure com cada any augmentem els de la fam lectora. Augmentem els qui escoltem contes tota la vida i també els expliquem, els escrivim, els llegim… Creixem a poc a poc però inexorablement, decididament, com les roses en un jardí.