Per a què serveix estudiar música?

He de dir que, antigament, quan escoltava aquesta pregunta, es disparava de cop la meva vena més contestatària i més reivindicativa. Podia contestar, per exemple, que, el que es diu servir, la música no serveix per res ni a ningú (per provocar: esperaven una venedora que els ensabonés perquè els seus nens fessin música). Una altra possibilitat era que els qui ho preguntessin fossin persones agradables (la majoria de vegades) i aleshores enumerava els beneficis que té, que són molts: capacitat d'atenció, disciplina, memòria, i mil més, alguns gens normatius i bastant sensibleros ja que jo, encara ara a la meva edat, estic enamorada de la música.

No cal dir que he evolucionat. Sí. Ara, quan em pregunten per a què serveix, dic sense immutar-me que cap coneixement humà serveix sense d'altres que l'acompanyin. Oi que vostè no voldria que el seu fill no fes matemàtiques? O llengua castellana, catalana i si pot ser, una tercera? Quan oloro la resposta “no és el mateix” sempre pregunto: qui ho diu?. En aquest punt ja sé si he d'explicar quin és el poder vampiresc que ens treu la sang i que retalla en cultura i educació i perquè, o no cal.

La música, d'entrada, és una eina de comunicació universal (ja sé que és un tòpic, però espereu.....). Ho és més que l'anglès. Estudiant l'anglès pots fer negocis, estimar, acostar-te a molta gent, conèixer altres cultures... però per ell mateix no crea sensibilitat. Si algú pensa que la sensibilitat, l'empatia, la companyonia que es crea fent música són xorrades inútils, que ho digui a les desenes d'escoles de negocis de tot el món que cobren preus astronòmics perquè els seus alumnes amb MBA, anglès i tota la pesca, siguin més sensibles, que això els anirà bé per als negocis. Per tant, ben estudiada (en algún altre article explicaré la cursiva), és un llenguatge que et pot acostar, més que cap altre, a un executiu de la City o a un senyor de Papua-Nova Guinea. I, noies i nois, no sabem de qui serà el món dintre de cinquanta anys, sinó mireu com estan els països emergents. Per això i d'altres coses, per descomptat, serveix. No et fa més bona persona. No cura les malalties mentals (algunes les alleugereix). Segurament sí que et fa procliu a desenvolupar més la teva intel•ligència.

Hi ha dues raons per fer música que són les que prefereixo per sobre de totes les altres: la primera és que, malauradament, conreem molt poc els sentits, única via que tenim per descobrir el món. Fem molt de cas de la vista, però desatenem l'oïda, el gust, el tacte i l'olfacte: d'algun d'aquests sentits, molts de nosaltres tenim l'habilitat i la cultura de nens i nenes de 2 anys (Quantes olors sé reconèixer? A quantes textures puc posar nom?...). I el fet inqüestionable, aquell que la boira vampiresca no vol que es vegi clarament, és que els sentits són la nostra única porta al món. No en tenim cap més.

La segona raó, més personal, és que la música t'acompanya sempre. Calma. Reconforta. Esperona. I això, en el món ple de boires que vivim, i volent ser més feliços, ho és tot. 

www.frequencies.cat