Deixem volar els ocells

Quedem per anar-hi un company de la facultat i jo, cadascú amb un tema en ment. Jo buscava saber alguna cosa més sobre Joan de Salisbury, filòsof medieval amb no gaires amics a la seva època ni ara.

El meu company de la facultat va engegar el seu portàtil (fa 22 anys: els de més edat sabreu per aquest detall que era molt pijo) i va començar a escriure, sense consultar cap llibre, durant 4 hores seguides, sense parpellejar (aquí encara no existia internet).

Tres quarts d'hora, una hora... Vaig començar a mirar el sostre, la gent que hi havia (un matrimoni alemany, el meu company i jo...). L'ambient molt seriós i molt d'estudi i jo, que necessitava aire lliure, vaig sortir al jardí a respirar deu minuts.

Quatre o cinc vegades vaig fer aquest recorregut: escoltava els ocells, respirava aire pur, uns cinc o deu minuts. Em relaxava i tornava. El bibliotecari, una persona molt gran,venerable, em somreia. Jo tornava a seure i a la meva investigació! Amb llapis, goma, paper i llibre -exclòs de préstec- en anglès.

Quan jo marxava, a la biblioteca no es movia ni un ànima -tot i que en un lloc tant religiós segurament si que n'hi havia alguna-. Bé, anàvem 4 a 0, en moviments. Jo em sentia una mica incòmoda. El bibliotecari somreia. M'hi vaig acostar, de camí al jardí. Comencem a parlar i li comento: “No sé com s'ho fan, per estar tant quiets i tant callats tanta estona!”. I em contesta: “No es preocupi, jo també faig el que feu, de fet, va molt bé fer una pausa per relaxar-se. Per això tenim el jardí”, i em somriu amb complicitat.

A les nostres escoles no hi ha jardins. Els jardins són molt cars. Tampoc hi ha gaires possibilitats d'anar entre classe i classe a fer un volt a un lloc amb bellesa. S'han de fer les hores, encara que no serveixin per a res, com ha demostrat la ciència: de mitjana, el nivell de concentració baixa en les persones entre els tres quarts d'hora i l'hora.

I jo em pregunto: això que la ciència i que un capellà bibliotecari de 80 anys coneixen tant bé, com és possible que no es contempli a les escoles? I em refereixo a un descans de debò, no a la preparació a l'aula de la propera classe enmig dels altres companys, convertits tots i totes en feres engabiades que s'escridassen i tiren llàpis i altres coses. La meva fe en la naturalesa humana es reitera cada dia quan veig que, malgrat les condicions d'estudi que patim, alguns alumnes meus prosperen i continuen volent saber més, però també estic segura que deixem enrere grans persones que podrien aportar grans coneixements. Ens ho podem permetre?

Per els fanàtics de les notes, sapigueu que aquell cop vaig treure un excel•lent. Deambular pel jardí, els ocells i la natura també van ajudar a treure nota.