Ai... estudiar!

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) defineix “estudiar” en la seva primera accepció com: ”Aplicar l'esperit a adquirir la coneixença (d'una cosa), a apendre (alguna cosa) de memòria”.

L'Alcover-Moll defineix “estudiar” com: “dedicar l'atenció i l'esforç a alguna cosa; esforçar-se, procurar”.

Maria Moliner, el meu diccionari preferit, diu sobre estudiar: “Aplicar la inteligencia a aprender o comprender algo”.

Tots els diccionaris dediquen espai considerable al verb en qüestió, parlen de l'aplicació de la inteligència o de l'esperit… L'IEC és més espiritual que Maria Moliner, que aplica intel·ligència, i fins i tot Alcover-Moll dissenteix dels altres perquè “dedica” en comptes d'“aplica” i també s'esforça més i està més atent (més que els altres, sembla).

A mi m'han repetit, ara ho veig, moltes vegades, la definició d'Alcover-Moll una mica tergiversada: estudiar és, sobretot, esforç. Fa molts anys, quan era jove, aquesta definició no s'avenia gens amb mi. Ara només l'entenc de la manera que explicaré.

Escolto massa sovint la paraula “esforç” dedicada a infants. Jo crec que és paraula per a adults. Crec que hem d'esforçar-nos, mestres i pares, per no tirar la tovallola. I això es fa cada dia, i comporta sacrificis, i suor. Comporta no mirar tant la tele i llegir amb els fills, comporta mirar els estels i voler saber d'on venim, comporta intentar fer entendre qualsevol coneixement que l'infant no entén i que aprengui a gaudir-ne i sentir-se realitzat i bé quan l'hagi adquirit. I sí, això requereix esforç, i aplicació, i també amor. Sens dubte és més fàcil dir “estudia”, que esbrinar per què no ho fa. Em ve a la memòria aquella casa on es deia “llegeix” i els adults de la família no tenien llibres i no llegien. O passar les responsabilitats a d’altres, en aquest cas, als Mestres –això és gairebé un esport nacional…-.

El meu problema amb el verb estudiar ve donat pel fet que jo no m'he sentit mai estudiant en l'accepció “esforç”: vaig tenir la sort de trobar persones en la meva vida, com per exemple el meu pare, i també alguns professors i profesores, a qui els agradava saber i així m'ho van transmetre. M'encanta memoritzar cançons i partitures, frases llatines, aprendre coses noves, llegir… Podria dir que m'emociona tenir temps per estudiar, de fet quan arriba l'estiu em preparo un llibre de filosofia i un concert per a flauta de bec i espero el temps d'estudi amb amor. És quan estic treballant que, amb ajut de les famílies i de l'entorn educatiu, intentem esforçar-nos i aplicar-nos a que els nostres alumnes/fills i filles entenguin, en la mesura de les nostres modestes possibilitats, el que no entenen, gaudeixin del coneixement, facin ús de la seva intel·ligència. I estimin, com estimem “forever and ever”, “estudiar”.

Mònica Planas

Escola de Música Freqüències