Canelons de peix

Cada Festa Major és diferent, tant si la vius des de dins com si la vius des de fora. L'any passat va ser molt especial, per primer cop des de feia més de 10 anys no vaig sortir als cercaviles portant la mulassa gran de Vilanova, la Boja. Un bon amic, el Jordi Martí, que també havia portat la mulassa fins l'any anterior com jo, en va convidar a participar de la festa d'una manera diferent: fent de comentarista amb ell pel Canal Blau Televisió en la retransmissió del Vot del Poble. La experiència va ser inoblidable, ell i tot el seu equip van fer fàcil i còmoda l'experiència. Aquest any el Jordi també em va convidar a retransmetre aquest acte central de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, l'acte que li dona sentit.

Per fer-ho diferent i no repetir els mateixos comentaris de l'any anterior vaig fer un treball de camp consistent en preguntar als diferents caps de colla dels diables, balls i entremesos dues preguntes: Quin creus que hauria de ser el plat típic del dinar del dia de la Festa Major a Vilanova i la Geltrú?, i Què has dinat avui (el dia 5 d'agost)?. El resultat va ser divertit i molt variat. Varen sortir molts plats fets amb gambes de Vilanova, i dos dels plats que més es van repetir van ser el pollastre amb escamarlans (o amb gambes!) i els canelons. El resultat de tot plegat el podeu veure en aquest vídeo.

Entre moltes altres coses, el Jordi i jo coincidim en que no ens agraden els canelons. Hi ha dos plats que, si ho poc evitar, no demano mai: els canelons i els macarrons. És una rèmora que arrossego des de la infantesa.

Canelons de carn no n'he cuinat mai, i les dues vegades que vaig tenir sogres, quan anava a dinar a casa seva el dia de Sant Esteve, en tastava un per educació, però demanava sempre que em reservessin un tall del rostit, preferentment de cuixa.

Hi ha però una excepció: els canelons de peix.

També feia més de 10 anys que no els cuinava, i a resultes de fer aquell programa, se'm va acudir de fer-los.

Jo els preparo així:

En una paella o cassola plana poso una mica d'oli d'oliva i sofregeixo lleugerament les gambes. Les retiro i les deixo refredar una mica.

A la mateixa paella hi poso ceba i porro tallats ben petits. També els sofregeixo fins que canvien de color i es comencen a enrossir.

Mentre es fa la ceba i el porro, tallo el rap a quadradets petits, d'aproximadament un centímetre, a ganivet.

També trec el cap de les gambes i les pelo. Els caps els porto al morter i els aixafo perquè treguin tot el suc.

Quan tinc la ceba al punt, poso els daus de rap i els hi dono quatre voltes, remenant sovint.

En un pot faig bullir en una mica d'aigua el cap i les espines del rap i les pells i caps de gamba i el seu suc.

Per fer la beixamel poso una mica de mantega en una paella i quan és fosa, poso la farina i la torro una mica. Llavors afegeixo llet tèbia sense deixar de remenar perquè no es facin grumolls. Tot seguit afegeixo caldo del cap de rap i gambes, colat. Continu remenant mentre la beixamel s'espesseix, a poc foc, fins que agafa la consistència desitjada.

Poso a la paella del rap les gambes tallades gruixudes i un raig de conyac, ho flamejo i deixo reduir i llavors poso unes cullerades de la beixamel que he preparat, remenant tot el farciment dels canelons. Ho deixo refredar.

Segueixo les instruccions del fabricant per bullir la pasta dels canelons i estenc les làmines en un drap blanc. Poso una cullerada del farciment i els enrotllo.

Si heu fet més canelons del compte, com sol ser el meu cas, podeu congelar els sobrers per una altra ocasió.

Quan sigui l'hora, escalfeu el forn i prepareu una safata amb una mica de beixamel al fons, els canelons i més beixamel per sobre. Els hi tireu un mica de formatge de gratinar (a mi m'agraden molt amb formatge de Maó) i uns dauets de mantega i els gratineu.

Que us vagi de gust!