La fusta i el ferro

La qüestió és: per quins set sous la paraula culers porta erra i la paraula calés no en porta? Al cap i a la fi no es pronuncien cap de les dues. Ah, que no sabíeu que culers porta erra? Doncs sí, en porta —ha fet molt de mal el «Sang culé cor català»; evidentment està mal escrit.

Bé, doncs culer porta erra perquè ve de cul igual com fuster ve de fusta o ferrer ve de ferro. A aquestes paraules de «base» se’ls ha afegit el morfema «er», el qual n’ha modificat el significat. No té cap secret. Podríem dir que és morfologia elemental. Fixeu-vos que aquesta erra reapareix —vol dir que es pronuncia— en paraules derivades:

Culer → culerada
Fuster → fusteria
Ferrer → ferreria

Veieu, la segona erra sí que es pronuncia. La qual cosa dóna un argument més per tal de mantenir la erra escrita encara que no es pronunciï.

Per què, doncs, calés no porta erra? Doncs perquè no ve de cap paraula. Calés ve de calés. I punt. Així de fàcil.

O sigui que, sisplau, no tornem a escriure culés i calers, que n’estic fins al capdamunt. Gràcies.

Om Hil
Assessorament lingüístic i correcció de textos