Gaudir o disfrutar?

No us fa ràbia quan sentiu coses com aquesta?:
— Els meus fills gaudeixen molt jugant a futbol.

El tema de debat és el verb gaudir. Sincerament, per mi fot pena. Què collons vol dir «gaudeixen jugant a futbol»?, per què no diem directament «els meus fills adquireixen molt de gaudi jugant a futbol»? Va, home, va!, que no veieu en què ens estem convertint?

El problema és que la majoria de catalanoparlants assassinarien la paraula disfrutar si la tinguessin davant —però en privat la fan servir, que els he vist. Sí, ja ho sé, disfrutar és un castellanisme —A LA FOGUERA!—, però també ho va ser al seu dia la paraula enfadar, i no sembla que a ningú li importi.

Així doncs, hi ha tres actituds que es poden prendre en relació a gaudir vs disfrutar. Aniré explicant gradualment des de la que estic menys a favor fins a la que estic més a favor.

En primer lloc podem fer desaparèixer —fer veure que no existeix— la paraula disfrutar i substituir-la sistemàticament per gaudir. Però llavors passen coses com la de l’exemple de més amunt. Aviam, gaudir és una paraula comú del lèxic català, jo no hi tinc cap problema, però passa una coseta; resulta que queda pedant en molts contextos. És una paraula pròpia de registres elevats. Considero que també es pot utilitzar en contextos col·loquials amb moltes limitacions —quan el plaer és molt elevat, llavors es gaudeix.

En segon lloc, podem deixar-nos estar de prejudicis i acceptar la paraula disfrutar per a registres col·loquials i de formalitat mitjana-baixa. Això estalviaria molts maldecaps i expressions forçades. Ara bé, aquesta solució, a part dels problemes «polítics» evidents que comporta, també té un altre problema; fa desaparèixer definitivament les paraules col·loquials genuïnes de la llengua catalana amb aquest significat. La qual cosa ens porta a la tercera solució.

En tercer lloc, podem apostar fermament per les paraules genuïnes que denoten aquest significat i provar de fer-les reviure en, almenys, els registres menys elevats de la llengua —els que ocupa la paraula disfrutar i comença a ocupar la paraula gaudir. Estic parlant de la paraula xalar. Realment no entenc perquè no s’ha fet mai una aposta ferma des dels mitjans per rescatar aquesta paraula, molt més natural que gaudir. També, en català, tenim la paraula fruir.

En fi, m’agradaria a les sèries de TV3, que tant s’esforcen a crear un col·loquial adequat, poder-hi sentir aquesta expressió:
—  Els meus fills xalen molt jugant a futbol.

Espero que hagueu xalat molt amb aquest article.

PS: senyors, pretendre ser més correcte que el que realment cal és tan incorrecte com ser incorrecte.

Om Hil
Assessorament lingüístic i correcció de textos