El Vendrell 20¿?

Engego la  televisió i em quedo bocabadat al sofà mirant les notícies del nou canal baixpenedesenc. Obren els informatius amb una nova franquícia que s’ha establert a la Rambla de Sant Salvador. Un ampli passeig atapeït de conegudes marques que dóna vida a aquest anhelat espai entre el Vendrell i els seus barris marítims. Un lloc que durant molts anys havia estat al servei de l’agricultura i que havia dividit al Vendrell en dues identitats ben diferenciades entre el nucli i la platja. Els joves de la localitat ja no han d’anar ni a Calafell, ni a Tarragona o Barcelona per gaudir d’una variada oferta d’oci i comercial. Més aviat són els del Penedès qui ens visiten per aprofitar les oportunitats d’aquest espai d’oci, un fet fins fa poc inimaginable al Vendrell.

Ara és el torn del nostre estimat born convertit ara en nou museu de la localitat on es pot admirar alguns dels nostres oficis més nostrats, com l’agricultura i la terrissa, entre altres. No hi falta un petit espai dedicat al món de la pesca tradicional per recordar els nostres avis que s’havien guanyat la vida damunt una barqueta cercant el que amaguen els nostres mars. S’havien fet moltes campanyes per intentar donar vida a aquest epicentre del comerç tradicional, però els nous supermercats van anar ensorrant de mica en mica el poc negoci que li restava. No té res a veure amb el nou punt de trobada de la localitat. El turisme termal ens visita en el popular balneari del Tabaris que dóna el tracte que es mereix a la riquesa d’aigües minero-medicinals que tanta estima tenien en el popular riuet de Coma-ruga, ara adquirit per una important cadena hotelera xinesa.

Les persones amb més nivell que gaudeixen d’aquest espai de salut i natura, per les nits s’allotgen al nou hotel Coma-ruga que aprofita l’antiga estructura del teatre Brisamar per acollir a tots els visitants que volen compartir la nostra nova realitat, principalment xinesos.  Només cal veure la premsa digital per la munió d’anuncis buscant, cambrers i hostesses xineses per cobrir l’àmplia demanda de la costa.
Un municipi que està acostumat a rebre milers de visitants amb el seu recinte firal que acull mostres multisectorials de tot tipus. La més popular arreu és la mostra d’ett’s que omple el municipi de gent d’arreu en aquesta singular fira que poc a poc es va consolidant al municipi. Algun emprenedor va saber treure partida als elevats nivells d’atur de la localitat.. Una altra de les exposicions de gran èxit van ser els tallers de cupcakes.

La popular Rambla del Vendrell s’ha convertit en un gran pàrquing que és el lloc ideal per estacionar els vehicles dels qui  visiten els importants museus del centre de la vila. El més destacat és el d’Àngel Guimerà amb el seu auditori per a 400 persones i escaig que serveix d’espai d’assaig a l’elenc local.  La casa nadiua de Pau Casals ha ampliat la seva superfície amb la integració dels locals veïns. Un conjunt cultural que permet veure filmacions dels vendrellencs més universals. Els darrers fitxatges amb una gran curiositat per part dels seus convilatans han estat Pau Padró i Jan Fusté. Dos personatges durant molts anys havien passat per alt als seus veïns. Des d’allí, Pau Casals hagués  pogut veure com l’escola de música que porta el seu nom s’ha traslladat a la zona del Tancat del Galan. L’espai anterior havia quedat massa reduït. En moments claus del dia provocava greus problemes circulatoris en un nucli cada dia més curull de establiments regentats per orientals. El consistori va decidir aprofitar l’estructura bàsica per destinar-la a un espai per la gent gran amb un important servei de catèring que dóna servei a molts avis de la localitat. En les aules s’han habilitat menjadors a preus molt econòmics.
La Riera de la Bisbal ja fa dies que està coberta. Ara tenim un ampli passeig que molts vendrellencs aprofiten per portar els seus gossos. En un racó s’ha habilitat una pista d’Skate per als joves de la localitat.

Les notícies també anuncien que les noves instal·lacions de Càritas municipal aniran abans hi havia el pàrquing del carrer Colom. Una part important d’aquest servei ha passat a una empresa privada que amb els diners recollits per la venda de la roba i altres serveis realitza tasques socials. La botiga de roba i estris de segona mà augmenta en un 10% cada any la seva facturació. Les persones que cerquen feina ja fa anys que no van a l’atur sinó que prefereixen fer cua davant alguna de les ett’s que van proliferant pel municipi. De cop hi volta veig la dona del temps a la pantalla del televisor. Per cert, avui el donen en directe des del nou centre de la cultiu de xampinyons que tothom recorda per les seves formes. Abans hi havia l’antiga piscina del patronat municipal que al tancar-la, ben aviat va ser adquirida per una important cadena alimentària que hi va ubicar un centre de conreu de cultiu ecològic. Estem davant d’un municipi en constant canvi on els trens encara paren cada hora i les autopistes són de peatge. Hi ha essències que no es poden perdre.