Societat alternativa vendrellenca

Després de veure experiències altament positives com la Nit al Mercat, el Shopping Night, el Vine Tast i el Vine Tastets et vas donant compte que els vendrellencs anònims han decidit ampliar la seva oferta comercial amb cites especials fora de les formes oficials. Fins ara aquest tipus d’esdeveniments anàvem gairebé tots a càrrec de les entitats públiques i amics del partit que venien a representar la veu popular, però molts s’han acabat convertint en un acte mediàtic de presumpta participació ciutadana.

La gent cansada de pagar impostos i patint els efectes de la crisis ha decidit sortir al carrer a fer realitat allò que els passa pel cap. Plantejar les seves propostes que no tenen res a veure amb les oficials que cada dia estan més lluny de les que la societat demana i es veuen menys representants de la vila en aquests esdeveniments públics. Ara estem vivint una doble cultura, per una banda la Fira de Santa Teresa que va perdent pistonada a mesura que passen els anys perquè ja no representa el batec d’un poble i per l’altre costat aquesta cultura alternativa que treu al carrer cites multitudinàries com el “Shopping night”. Ara per ara conviuen. El proper pas és que la voluntat popular vagi agafant protagonisme a aquesta herència del segle XX que no hem volgut actualitzar víctimes d’aquest enganxa i copia que ens marca el nostre dia a dia.

Aquest fenomen que passa en el comerç també s’està estenent a les festes majors alternatives. Enguany, amb excuses barates se’ls han tret de sobre, però fa uns pocs anys tothom recorda el gran èxit que va tenir la primera festa major alternativa celebrada el 2009 a la zona del carrer Colom. Un triomf que el proper any es va convertir en ensopegada que va finiquitar l’invent perquè enguany vulgues tornar a sorgir. Però l’actitud actual del consistori els ha donat una carta blanca per difondre als quatre vents aquesta negativa municipal  a menys d’un any de les eleccions municipals claus amb un resultat que aparenta molt complicat.

En el vessant cultural un exemple clar el tenim en la Fira d’Entitats que se celebra cada any al maig al Vendrell. Ja portem 3 edicions. Després que el consistori muntes fa més d’una dècada una fira d’entitats local i una de comarcal alternatives que per qüestions de pressupost i de rivalitats polítiques se’n van anar en orris. Al final la pròpia gent ha creat la Fira d’Entitats en la seva mesura justa i quan els protagonistes realment creuen que és millor. Abans s’aprofitava la infrastructura de la Fira, però gràcies a la crisis i la mala gestió política  ha sorgit una imatge que si que representa realment el teixit associatiu local amb les seves carpes i entitats.

En la societat la gent ha de tenir més pes específic, s’ha de començar a moure. Per això hem de crear protocols no molt rígids per organitzar les nostres festes. Un exemple clar és la festa major que cada any pateix petits canvis perquè no té un protocol escrit. Hi ha unes tradicions populars que tothom respecta, però falta estipular clarament els papers que han de fer els Portants d’Honor, els Administradors de la festa i altres elements que han esdevingut pilars bàsics. A partir d’aquí ja es pot treballar, però primer hem de tenir el marc clar. Evidentment que s’han de portar a terme variacions, però intentant mantenir el corpus bastant clar per a tothom.

En un poble que ha tingut uns representants socials molts cops massa polititzats en un costat o altre, ja és hora que el poble surti i pugui dir la seva independentment del que vagin dient els caps espirituals del partit. Suposo que això es reafirma  ara que som molta gent i els partits clàssics estan perdent pes específic a mesura que se’ls hi va veient el llautó. La crisis i la pressió fiscal han fet molta feina per mobilitzar a la massa fins ara anònima. A partir d’aquí ha de ser la gent del carrer la que moguda per un impuls natural, solidari i de grup passi a marcar el pas del dia a dia, tenint el compte que la classe política encara viu al segle XX i pel que sembla encara no vol arrencar el full del calendari amb el seu llenguatge heroic i salvador social.

Les coses estan començant a canviar. Un dels elements claus és la crisi que ha provocat que la gent s’espavili i deixi de viure sota el paraigües del veí.