Els quilos de més

D’un temps cap aquí, és cada cop més evident que la societat s’engreixa, tota en general i els infants en particular. De fet, la OMS diu que la obesitat infantil és un dels problemes de salut més greus del segle XXI, xifrant en 42 milions, els nens que pateixen obesitat, en xifres de 2010. I les xifres en adults no milloren el tema. Potser no arribem als nivells de països com els Estats Units, peró deu n’hi do. Als que ja esteu fent un mig somriure quan he citat els Estats Units i heu pensat “bah, aquests yanquis que no saben menjar i a més, están sonats!” us recordo que molta gent també reia quan van aprovar la llei anti-tabac, deien coses com ara “bah, aquests ianquis están sonats, prohibir fumar als bars, on s’es vist!!” i ara ja veieu.

És obvi que el nostre país s’ha “ianquitzat” a una velocitat increïble. Recordo de petit veure pel.lícules americanes, o series, i que em semblessin absolutament irreals. Que era alló d’anar al burguer? Cases unifamiliars amb porxo i la cistella de bàsquet sobre de la porta del garatge? Microones? Que carai era tot alló? És evident que el pla per vendren’s la moto als que aleshores erem canalla, va funcionar perfectament. Realment vam creure que la bona vida era la vida capitalista, amb tots aquells electrodoméstics, tres o quatre cotxes per família i casota amb jardí. Pensavem que als Estats Units tothom vivia així, que era el més normal del món. Era com “iep, vosaltres, pringats, que feu que no adopteu el capitalisme? Mireu que bé que es viu!” Amb els anys hem vist que el capitalisme pot ser meravellós... si ets ric, sinó, calça’t!

Peró anem al que parlavem, l’augment de la mitjana de pes de la població és preocupant. Segons l’Instituto Nacional de Estadística, la principal causa de mort, 30,3 de cada 100, son les enfermetats relacionades amb el sistema circulatori, i la gran majoría d’aquestes venen causades pel sobrepés. No sòc metge, per tant no podria explicar-vos exactament perqué passa, hi han molts estudis amb diferents versions, pero bàsicament, tots venen a petar al mateix: no hem evolucionat prou depressa i encara carreguem amb un gen que fa que el nostre cos guardi reserves energètiques per quan vinguin vaques magres. En definitiva, el gen que va permetre sobreviure als nostres avantpassats en temps de penúries, ara ens està matant.

I és per tot aixó que vull felicitar els responsables de publicitat de TV3, la teva (la nostra). Mai havia vist una campanya per lluitar contra aquesta veritable plaga del segle XXI tan eficient com la que han engegat desde fa uns quants mesos enrere. A més, no és el tipus de campanya carrinclona a que ens tenen acostumats: imatges tristes, música de piano semblant a les de les sales d’espera dels dentistes, veu en off amb to conscienciador... no, que va! Per fí algú ha vist la llum i ha decidit fer una campanya amagada, subliminal, gairebé una anticampanya, podríem dir!

No em digueu que el pla no és genial: Cap allà quarts de tres, les quatre, quan tothom hagi acabat d’endrapar i sigui al sofà tranquilament fent el café, el whisky o el que sigui, aleshores pam! fotem els anuncis més fotudament desagradables que existeixin fins que ho vomitin tot! I a més, és nota que no han tingut gaires escrúpuls a l’hora de triar: rentadores plenes de merda, amb primer pla inclós dels tubs plens de la brutícia més desagradable que existeixi, i si teniu la gran sort de sintonitzar TV3 HD i teniu un televisor compatible, aleshores amics meus, gairebé la podreu ensumar. Si amb aixó encara hi ha algú que aguanta, cap problema! Ungles dels peus podrides, sí senyor! Ungles grogues, fongs arreu! Realment, és la campanya contra la obesitat més hardcore que he vist mai! Des que TV3 ha optat per la línia dura, suposo ja que cansats de que ningú fes ni cas de les campanyes sensibleres, la dona i jo ja hem perdut sis quilos cadascú! El que no ha aconseguit cap dieta, TV3 ho ha aconseguit per la via més punk imaginable. Gràcies TV3!

Espero i desitjo, és més, friso per veure quins seran els següents passos dins aquesta nova modalitat de publicitat subliminal amb que TV3 ha canviat el paradigma de les campanyes de salut de tot el món. Pensava enviar-los un correu felicitant a la persona que cada migdia ens fa aprimar-nos amb el vòmit induït, peró he preferit enviar-los un amb una nova proposta de campanya per fomentar la natalitat. No entraré en detalls, ja ho veureu quan ho emetin, només diré que he proposat que els anuncis siguin amb la música de Barry White, que, sota el meu humil criteri, és la millor pels temes del fornici.