Velles tradicions

Hi ha tradicions que ens agradaria que mai no s’acabessin, que les generacions posteriors a la nostra, també poguessin gaudir-ne. Els guisats de la iaia Glòria, el papa roncant al sofà davant tota la família (sense tallar-se ni un pél) desprès de l’àpat de Sant Esteve o bé els cafés de sobretaula, que ningú prepara tan bé com el meu cunyat. Malauradament, tots som conscients que aixó és impossible, que les tradicions i la societat evolucionen, i acceptem com un fet irrefutable, que cada generació crearà i gaudirà (o patirà) unes noves tradicions que nosaltres no viurem.

Les tradicions, a més, també ens serveixen per adonar-nos de com ha evolucionat la nostra societat, el nostre poble. Coses que en altres temps eren, més que habituals, avui en dia ens semblen ridícules. Quantes vegades no hem sentit venint d’un nen alló de “... i si no tenien llum, com s’ho feien per veure-s’hi quan es feia fosc?”. I a l’inrevés. Coses que avui en dia trobem ben normals, fins i tot imprescindibles per la vida moderna, eren absolutament inimaginables, no ja 100 anys enrere, senzillament fa 15 o 20 anys (a no ser que siguis un Amish, estimat lector). Em pregunto quant falta per sentir un fill preguntant al seu pare “... i si no tenien tauletes, com s’ho feien per jugar al Candy Crush, papa?”

Aixó sí, hi han tradicions que son eternes. Les sabreu diferenciar aviat, són aquelles que es justifiquen amb un “Oh, és que tota la vida s’ha fet així, que vol que li digui!”. I tant amples! Hi han diverses, d’aquestes tradicions, algunes de tan arrelades, que la majoria de la gent les accepta com una cosa ben normal, o com quelcom inevitable. Veiem-ne un exemple. Els preus sense IVA. Es poden veure a molts llocs, però un dels principals llocs on podrem trobar-ho, és a les cartes dels restaurants. No hi influeix que siguin cars o barats, ho pots trobar al restaurant de menú d’un polígon industrial o al restaurant d’un conegut club nàutic amb pretensions. Massa sovint, quan mires un carta d’un restaurant et trobes el manit “IVA no inclós” o bé “10% d’IVA no inclós”. Potser molta gent ho troba normal, peró, i aixó ho escriuré en majúscules, a veure si queda clar d’una vegada per totes, posar els preus sense IVA en un carta de restaurant és TOTALMENT IL.LEGAL. Tal com ho senten. Segons l’amable noia del 012, poden multar qualsevol restaurant que no tingui a les seves cartes els preus totals, impostos inclosos, i nosaltres podem fer una reclamació. Peró, com a bona tradició, es perpetua any rere any, com a part del llegat per les properes generacions. Estaria bé recordar als de “tota la vida s’ha fet així!!!” que, si ningú hagués fet les coses de diferent manera en algun moment, encara viuríem en coves i parlaríem a crits.

Darrerament, per Vilanova i rodalies, he detectat una nova tradició. Cada cop la practica més gent. Suposo que no deu ser exclusiva de Vilanova i agraïria als lectors si em poden informar si als seus pobles també ha arribat. Es tracta d’anar conduïnt i no utilitzar mai, sota cap concepte, els intermitents. De tal manera que el trànsit s’alenteix al màxim, doncs el cotxe que portes davant pot fer una maniobra a dreta o esquerra en qualsevol moment i sense avisar i has d’anar a l’aguait tota l’estona. Evidentment, tots ens hem descuidat de posar l’intermitent algun cop, no parlo d’aixó: em refereixo a no utilitzar-lo mai. Si fa temps que no conduiu per Vilanova, us recomano que proveu el següent: mentre aneu conduïnt per la capital del Garraf, feu apostes amb els acompanyants del vostre vehicle a veure qui encerta que farà el cotxe de davant. Jo ja he guanyat dos sopars per aquest métode, barreja de Poker online i autos de xoc.

Si fòssim dolents, podríem pensar que hi ha molta gent a qui la vida dels altres els importa ben poc, o que es creuen pilots de fórmula 1 i pateixen el que podríem anomenar la “síndrome Ayrton Senna” o tal vegada no volen gastar les seves bombetes (el preu mig d’una bombeta d’intermitent de cotxe és de... 2 euros) o potser senzillament no donen per més i prou. Peró no, amics, no vull ser dolent, no sé si és l’esperit del nadal o els ulls de Montserrat Cabllé, capaços d’il.luminar una autopista sencera, que m’han estovat. Jo vull creure que aquestes persones son ecologistes radicals que volen minimitzar el consum eléctric i, per extensió, l’emissió de gasos a l’atmosfera. Així que ja saben, la propera vegada que algú giri de cop en una rotonda, o al mig d’un carrer o faci un cop de volant brusc per aparcar sense posar l’intermitent, un cop l’hagueu esquivat sense conseqüències, enlloc de recordar tota la seva família, penseu que heu salvat  un arbre. És, sens dubte, molt més saludable.