En la pell de l'altre

Interessant novel·la on es retraten diverses vides, algunes tenen un sentit col·lectiu molt important i altres malden per sortir d’una rutina anorreadora i sense interès. De com hi ha persones que volen canviar el seu destí malgrat sigui a través de la impostura o de suplantació de la personalitat i la manipulació d’una part de la història. De com posar-se en la pell de l’altre esdevé un manera de viure i en alguns casos donar la paraula als que no la tenen.

És lícita la mentida per ajudar a una causa justa? Potser es fa difícil jutjar si es poden usar tots els mitjans per arribar a un fi, per més noble que sigui.

D’això va la novel·la però de moltes coses més, de les relacions, de la repressió del franquisme, de les víctimes i de la seva reivindicació, de la memòria i de la lluita per dignificar els represaliats.

Maria Barbal és ja un autora consagrada que en els darrers anys ha publicat diversos llibres de relats i ara amb En la pell dels altres torna a la novel·la. Nascuda a Tremp, al Pallars, aquesta pertinença geogràfica va marcar les seves primeres obres a on es denotava una estimació profunda pel país i de la vida rural que queda molt ben reflectida en aquetes primers narracions com queda palesat en una de les obres més conegudes Pedra de Tartera. Va estudiar Filologia hispànica i ha treballat de professora en diversos instituts.  

Va  publicar també diversos reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or demostren la seva qualitat literària i va ser considerada una de les veus més potents de la seva generació literària.

Escriu també més novel·les ambientades ja en els aspectes més urbans com deixant aquell inicial món rural que la va portar a tenir una certa projecció com escriptora d’aquesta nova fornada de narrativa cal destacar  Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008). Ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000).

En la pell de l’altre neix de l’interès que va tenir l’autora pel cas de suplantació de personalitat com va ser el de l’Enric Marco que durant molts anys va presidir el Memorial de presos i represaliats pels nazis. Marco va reinventar la seva història real de treballador d’una indústria de guerra nazi –segurament obligat- que va esdevenir per la via de la suplantació com un supervivent dels camps d’extermini. Quina és al personalitat de qui fa això? Quin són els motius reals per fer-se una nova vida carregada de compromís i de sofriment?. És pura ficció o hi ha altres mecanismes que porten a fer-se una nova vida que tingui una projecció social i cert reconeixement per part de la societat.

Barbal intenta explicar en el seu llibre bona part dels interrogants que ens fem davant de situacions com la que ens descriu la novel·la inspirada en un fet tant sorpresiu com va ser el desemmascarar la impostura de l’Enric Marco. Aquí la novel·la és molt més complexa i amb una ambientació mot ben trobada, ja en l‘actualitat però també la lluita antifranquista des dels primers anys de les lluites universitàries i obreres fins els darrers anys del franquisme. Dues joves, la Ramona i la Mireia, són les que porten el pes de la narració. Provenen de famílies diferents, mentre que la Ramona prové d’una família modesta, treballadora, que va marxar de Reus i que guarda un secret, la mare de la Ramona està internada en un hospital psiquiàtric i això marcarà a la Ramona de manera emocional. Treballadora te amors amb un dirigent obrer de qui queda embarassada però s’acaba casant amb un altre home que desconeix la situació de la Ramona. La Mireia pertany a una família que gaudeix d’un cert benestar però tampoc neda en l’abundància, són resistents, que van viure a l’exili i vetllant per la Memòria de la història, el pare de la Mireia n’és el president d’aquesta entitat de conservar la memòria. La Mireia es converteix en universitària i participa de lluny en les lluites antifranquistes acaba casant-se, sense saber-ho, amb un policia de la temuda “social” amb qui pateix una relació violenta i anorreadora. La vida de les dues es va entrecreuant quan la Ramona entra a treballar a l’Associació per la Memòria i aquí comença tot el procés que porta a la Ramona a iniciar una transformació i volen canviar la història per fer-se un lloc preminent en l’Associació, Memòria i llibertat. 

Des de l’entitat procurar lluitar contra tots i contra tothom per fer ressorgir els històries dels exiliats i morts en la defensa de les llibertats. Aquest compromís va capgirant la seva disposició i acaba inventant una història en que la seva mare esdevé una lluitadora i passa a formar part del relat que es va fent ell i que va explicant lligant ficció i realitat, desig i certesa.

Hi ha altres personatges que donen joc i entrada a les dues protagonistes, - el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín, la Isolda tenen el seu paper però al servei de la narració que genera les vivències de la Mireia i la Ramona. El context polític és també important en el desenvolupament dels fets que culminen en el moment de l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

La concatenació dels fets, les situacions i les reaccions dels personatge al llarg del recorregut literari demostren la qualitat de l’autora. Autora que ens planteja les preguntes que fonamenten les impostures, els de la realitat i els que es donen a la novel·la, per tant a la ficció.

Barbal intenta respondre sens cap acarnissament pels protagonistes de la impostura, no els justifica, però evitant també els judicis viscerals, però es detecta un cert i normal rebuig de les persones que usen la impostura i l’engany com una manera de situar-se en l’àmbit públic encara que sigui a favor d’una bona causa.

Interessant, emotiva, dura en alguns moments, una narració que flueix amb naturalitat.

Molt recomanable. 

En la pell de l’altre
Maria Barbal
Col·lecció Clàssica, 109
Editorial Columna
Barcelona, setembre del 2014