Rastres de Sàndal

Les interrelacions i problemàtiques que giren al voltant del contrast de cultures sempre han tingut pel general bons exponents en el món del cinema. Sense anar més lluny i encara que ja amb alguns anys d'antiguitat, ens ha arribat una bona mostra com és Occident és Occident, segona part d´Ories és Orient.

I Rastres de Sàndal, pel·lícula parlada en els seus primers quinze minuts en anglès i la resta en català, és una bona pedra de toc per analitzar si bé succintament el xoc de cultures entre l'india i la catalana, quan dos germanes són separades forçosament i una d'elles donada en adopció. La primera i més gran en edat, arriba a ser una famosa actriu de Bollywood i la segona una biologia adoptada per una família burgesa catalana, de cognom Vila.

La cinta, limitada en mitjans i pressupost, no pretén ser en cap cas un tractat sobre genealogia ni ancestres, ni tan sols de les dificultats que sol comportar per al adoptat el descobriment de la seva adopció quan li ha estat encoberta, pretén únicament en un to interioritzat i summament personal, obrir el coneixement davant la incredulitat, davant el desconegut, i davant un passat que sense existir existeix en realitat, molt més latent quan es desperta l'instint del coneixement i del saber.

Rastres de Sandàl, pel·lícula sincera, real i honesta, no pretén realitzar maniobres forçades ni artificials ni molt menys adoctrinar l'espectador. Es conforma simplement amb mostrar la curiositat, el ressentiment i la novetat que passa quan un bon dia algú descobreix que no és qui en realitat li han dit que és, i en realitat esta menys sol i acompanyat del que pensava. El projecte serveix per il·lustrar unes circumstàncies que potser resulten ja excessivament trillades i el realitza sense excessiu nervi i en alguns instants sense la necessària convicció tot i que les interpretacions resulten correctes tant en rols principals com secundaris.

Maria Ripoll directora d'un film molt ple de dones en tots els àmbits tant creatius com artístics com tècnics, ens acosta a la realitat amb tota naturalitad i aquesta és la bondat més significada d'un projecte on gairebé tot el que passa és positiu i per persones positives. Si creixes, lluites,creus i perdones el somni americà segueix sent possible tant a Bombai com a Barcelona com a Washington, encara que Woody Allen tractés d'estropearnoslo quan va venir a rodar a Barcelona un pamflet infame.

Molt bé i versemblant Aina Clotet i Rosa Novell ja desgraciadament tocada pel càncer que l'ha deixat cega.

Rastres de Sandàl, vista a Montreal, la Seminci i el Most Festival no ha triunfat ni entusiasmat, però tampoc embafa ni avorreix.

6/10 . 95 m,  Catalunya-India