Tants diners com incompetència

D’ençà un temps cap aquí, i concretament en el darrer mes, he vist dues pel·lícules de terror que val la pena comentar per motius diferents. Una, "Hereditary el legado del diablo". I l’altre el dissabte passat, l’acabada de estrenar "La monja".

La primera, i per més que es digui, no és pas una cinta de terror i si un thriller en certa forma sobrenatural. La segona és un spin-off de la segona part de "L’expediente Warren, The Conjuring", (una bona pel·lícula un pèl per sota de la magnífica primera). Se’ns advertia que Hereditary no sols es tributària de Warren sinó alhora d’igual qualitat, el qual afirmo amb rotunditat és de tot punt incert.

Hi ho és perquè si be té un inici original de sortida molt prometedor i està perfectament construït, amb un aire tèrbol i malsà molt ben trenat, no és menys cert que, té una part intermitja, ambigua on tens la permanent sensació que alguna cosa passarà, un fet que desconeixes però que mai acaba d’arribar, i quan algun canvi de ritme per mínim que sigui, o un punt d’inflexió arriba, està deficientment dibuixat perquè el que s’esdevé no queda suficientment clar d’on ve i on rau el que queda palesat en pantalla. Les connexions causa-efecte precisen d’un manual d’instruccions a estones. Desconeixem sovint si l'acció progressiva del film, que és poca i lenta, és realment amb motiu d’una presència estranya, (l´àvia difunta o la germana, en el sí d’una família) o si en realitat hi ha vàries concauses que mai acaben de sortir a la llum d’una manera indubtable. Hi ha material i bo, però poca diligència alhora de treballar-lo. Falta perícia i es voreja la negligència.

Cert és però, que "Hereditary" entreté i mai avorreix, (els 30 minuts inicials son molt bons) però no és menys cert que no deix de ser al capdavall una decepció del molt que prometia i el poc que ofereix al final, on sembla que una manca de pressupost, o un esclat funest de neurones automàtic de guionista i director, llencen per l’aigüera, el que era una molt bona idea i un plantejament molt digne inicialment apuntat. La part final com dic, els 15 darrers minuts, són senzillament demencials on sembla estem en un altre pel·lícula, per descomptat ben dolenta i que res te a veure amb el que hem vist fins aleshores que era distret. Una broma de mal gust sense cap intent voluntari de fer una broma.

Cap crítica això sí, mereixen tots els intervinents, del primer al darrer, i en especial la nena de la família que ja neguiteja sols mirar-la. Grans interpretacions, gran càsting, i sens dubte el més convincent d’aquest film que és en definitiva un thriller, en cap cas una pel·lícula de por, un film que mai arribar a ser terrorífic, tret d’alguna escena llefiscosa.

Per "Hereditary, el legado del diablo" de 126 minuts. 6/10.

Molt diferent i malgrat que ja anava amb la mosca darrera de l’orella, "La monja" una cinta de terror, aquesta sí, i de molt terror. Produïda per James Wan, el director de les dues Warren, la monja de la pel·lícula és la Taisa Farmiga, es a dir, la germana de la Vera, la protagonista dels dos Warren que aquí no hi surt.

Es tracta d’un compte gòtic molt fosc i fílmicament molt enfosquit quant a escenografia, amb un argument que ja s’endevina de principi a fi, i amb una cerca de com liquidar el diable que ja l’hem vist a moltes altres cintes i molt més reeixides. En especial algunes del Festival del mes vinent com cada any a Sitges. El bressol del cinema de terror d’antuvi.

El disseny de producció és magnífic, la posada en escena, molt acurada, però el problema rau en què el guió llueix per la seva absència, perquè el que és obvi és que no es pot construir una cinta amb cara i ulls, únicament amb el recurs reiterat d’un ensurt darrere l’altre sense cap lligam i com única finalitat espantar l’espectador, si és que algú encara s’espanta amb tanta rucada consecutiva. Un producte que si el veiéssim i apaguéssim el so, faria més riure que por perquè la seva incompetència és manifesta.

És com anar a una restaurant servir-te en una vaixella d’or i posar-te de plat dues patates i a més crues. La poca traça en la direcció és considerable, i el guió és d’estudiant de primer curs. Malgrat tot i si més no fins que corri el boca-orella, la primera setmana està destinada com als Estats Units a fer molts diners, com també els va fer Hereditary i on una bona campanya publicitària americana pot enganyar a molts espectadors, quasi tants com Trump amb les seves mentides i fantasmades.

Sens dubte si "Hereditary" encara que coixa era molt entretinguda, "La monja" és veritablement molt lamentable, una espècie d’anticinema, producte preocupat únicament de fer saltar de la cadira el públic destinat a entrar en aquest joc tant buit.

"La monja" 96 minuts. 3/10