Ateneu poètic, 18

HE HERETAT L’ESPERANÇA

PICO L’ULLET

Pico l’ullet per seduir les noies.
Em pinto roig per espantar el vicari.
Escupo mel per atrapar les mosques.
Surto en ser fosc i encalço les veïnes.

No tinc sis-cents i visc en casa d’altri.
Per no gastar faig l’amor a les fosques.
M’empasso tot el que diu el diari.
Tinc dona i fills i una amant noruega.

M’enfilo al mar i em banyo a la muntanya.
Sóc orellut i calb i pacifista.
Ploro el passat i el futur m’esparvera.
Quan sóc ben sol mastego paraulotes.

Em rento el cap amb aigua destil•lada.
Vaig sempre curt de temps i de butxaca.
Educo els fills en el temor dels homes.
Crido el mal any per les places desertes.

Escric de nits; de dia venc neveres.
Passo l’estiu al bell mig d’una fulla.
Em moriré un dimecres a la tarda.
Quan sigui mort, merda pels vius i a rengle!

QUAN ELS SENYORS

Quan els senyors de les terres
diuen que les collites són escasses,
ja cal que us estrenyeu el cinturó:
no us escapareu pas de passar gana.

Quan els capitans de les indústries
manifesten temors davant la cojuntura,
ja cal  que us esmoleu el cap dels dits:
haureu de treballar de nit i dia.

Quan els paladins de la lluita
fan voleiar els estandarts de l’honor i del deure,
ja cal que us cordeu bé les espardenyes:
com hi ha Déu que us tocarà de córrer.

Quan els patriarques de la virtut
Es planyen de la manca de tendresa,
ja cal que us amagueu ben amagats:
de tot arreu us plouran anatemes.

I, sabent tot això, vinc i us pregunto:
¿Quan de temps deixareu
(deixarem, més ben dit)
que caigui damunt nostre
la solemne injustícia dels homes?

LA PELL DEL VIOLÍ

PER UN TEMPS NOU

L’ona fendirà el vent quan escriguis el nom
a l’origen de totes les marees
i els mots esclataran silenciosament,
com si fossin bombolles.
Enterra la clau d’or.
Ara és l’hora dels bous i les fogueres,
l’hora de les campanes
amb grans batalls de boira,
l’hora dels dèbils, tal vegada.
Aprén, doncs, a restar
amb els peus dins el fang
i ortigues a les mans, tràgicament obertes.
Aprén, aprén,
i no esperis prodigis
ni abundoses collites,
car la terra és eixorca.
El sol i tu la podeu fer fecunda.

                                                                                               
SOLSTICI D’ESTIU

Clava el fibló d’argent al bell mig de la tarda.
El blat és ros i la veu ben madura.
Ve de molt lluny aquest so de timbals
i el dring novell dels mots. Empunya, doncs,
sense cap por la falç, que les messes esperen.