Qui la fa, la caga (de vegades)

Fa fa unes quantes setmanes, em va arribar per correu un paquet amb les "recompenses" per la meva participació en el Verkami del disc "Branques" de la Meritxell Gené. No cal dir que us recomano amb tota l'energia el disc: un recull de poemes de diversos autors, musicats i interpretats amb la màgia que impregna tot el que fa la Meritxell.

Però com que sóc com sóc i sovint m'agrada martiritzar-me, no us parlaré del contingut del paquet sinó del sobre amb què va arribar a casa. Es tracta d'un "Sobre verde", un dels embolcalls normalitzats que Correos (del Grupo Correos) ofereix als seus clients. Com que es veu que l'empresa té vel·leïtats ecologistes, el sobre té un disseny que evoca un paisatge natural i conté els logos de la World Wildlife Fund (Fons Mundial per a la Natura) i de la campanya Plantemos para el Planeta, i un parell més que ens recorden la conveniència de reciclar-lo. Però amb això no en tenen prou. En un gest de complicitat, indiquen que dos cèntims dels que paga el client van destinats a la plantació d'arbres. Ens ho indica una inscripció en un dels vèrtexs del sobre: "Con la compra de esta caja usted colabora con 2 céntimos de € para la plantación de árboles." Fins aquí, molt lloable. Com que es tracta d'una companyia espanyola, tenen el detall de repetir el text en allò que anomenen "lenguas vernáculas" (no totes, només algunes). Hi utilitzen l'euskera ("Kaxa hau erosiz 2 zentimos € laguntza emango duzu..."), el gallec ("Coa compra desta caixa colabora vostede con 2 céntimos de €...") i... dues llengües més. Diuen això:
"Al comprar aquesta caixa col·laboreu amb 2 cèntims d'€ per a la plantació d'arbres"
"Amb la compra d'esta caixa col·laboreu amb 2 cèntims de € per a la plantació d'arbres"

Alguna ment perversa i malpensada em dirà que la voluntat de l’empresa és violar la unitat de la llengua catalana i que, per tant, la primera versió pretén ser català i la segona, valencià. Jo no ho acabo de veure clar, no sabria dir quina de les dues és més catalana. Analitzem-ho per parts.
"Al comprar aquesta caixa"
"Amb la compra d'esta caixa"

La normativa catalana no accepta la construcció “al” + infinitiu, tot i que és comunament acceptada en registres col·loquials. En canvi, seria correctíssima la solució "amb la compra de". Pel que fa als demostratius "aquesta" i "esta", totes dues són formes plenament catalanes des de temps immemorials. Si ho consultem al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, veiem que "est" ens envia a "aquest" sense cap consideració especial de cap mena; el Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua també recull les dues entrades, exactament amb la mateixa definició; i el Diccionari català-valencià-balear també ens fa anar de l'entrada "est" a "aquest" per indicar-nos que tenen un significat idèntic. Aquest mateix diccionari ens aclareix que la forma "est" és viva a bona part del català occidental i que a Tortosa i al País Valencià es transforma en "este" per influència castellana. Alhora, ens demostra que "est" i "esta" s'han utilitzat sempre en català –convivint amb “aquest” i “aquesta” –, amb alguns exemples molt antics: les "Homilies d'Organyà" (finals del segle XII), la "Crònica" de Jaume I (segle XIII) o "Lo somni" de Bernat Metge (1399). Ramon Llull, en canvi, en el segle XIII, utilitzava “aquest”. Per tant, fins aquí, hem de concloure que les dues versions són totalment catalanes (encara que una de les dues contingui un error gramatical).
"col·laboreu amb 2 cèntims d'€"
"col·laboreu amb 2 cèntims de €"

Tant en una versió com en l'altra, hi veiem la forma "col·laboreu", en segona persona del plural, la manera tradicional de dirigir-se en català a un públic indeterminat, en comptes del "vostè". Podríem pensar, veient aquests dos fragments, que la diferència entre català i valencià rau en l'ús o no de l'apòstrof. Però ens equivocaríem: ja hem vist com la segona versió, en el fragment anterior, sí que apostrofava "d'esta". A més, per convenció, en català no apostrofem davant dels signes, ni “€” ni cap altre (podeu consultar-ho, per exemple, a www.esadir.com, el Portal lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió). No és gaire catòlic, tampoc, això d'escriure signes dintre d'un text. Per entendre'ns, no escriurem “dos cèntims d’€” ni “dos cèntims de €” sinó "dos cèntims d'euro" o "0,02 €" (igual que no escriuríem "m'he gastat dos $" sinó "m'he gastat dos dòlars").
L’última part del text (“per a la plantació d’arbres”) és idèntica a les dues versions.

Vist tot això, si la hipòtesi era que la primera versió està escrita en català i la segona en valencià, ens adonem que anàvem errats. Jo no hi sé trobar voluntat secessionista, ben al contrari. La meva teoria és que l'empresa va demanar a dos inútils que traduïssin la frase al català i que, com que no es posaven d'acord en la traducció, hi van deixar les dues versions.

Ai, no ho sé, potser sí, que sóc un ingenu.