Tan senzill com

Tan senzill com passar els plens per la televisió local del Vendrell. No cal anar gaire lluny per veure com altres similars de les nostres contrades que practiquen aquest exercici fàcil de transparència política. Possiblement la rua de carnaval atrau molts més espectadors que no pas la reunió de tots els regidors d’un consistori per parlar del present i futur del municipi, però evidentment hi ha altres esdeveniments públics retransmesos en directe per la petita pantalla que tenen molta menys audiència que el que pugui tenir un plenari municipal.

Tan senzill com fer una convocatòria pública per a les persones que es volen participar a la comissió de festes. La gent qui vulgui prendre part que s’apunti en una llista. A partir d’aquí, només queda fer unes entrevistes i agafar a la gent que compleixi amb un perfil més o menys  preestablert, però que tothom hi tingui la porta oberta. Que cada dia el poble sigui una mica més gran i pugui acollir més gent amb noves iniciatives i propostes. Unes festes obertes a tothom. No com ara que sempre surten els de sempre amb molt comptades excepcions

Tan senzill és com posar un contenidor d’orgànica al costat de cada contenidor de rebuig perquè les persones que tenim la mala mania de reciclar en un sol viatge a la zona de contenidors ho pugui resoldre. No cal anar a la recerca i captura del contenidor marró perquè és innocent i no ha fet res dolent perquè estigui foragitat dels seus companys. Mai saps on el podràs trobar. Té vida pròpia

Tan senzill com agafar la comarca en el seu conjunt i fer una planificació de les rues de carnavals més importants entre altres coses que també són importants. Sembla ser que som una comarca. Per tant encara que no ens agradi hem de mantenir una imatge mínima d’unitat. Reconec que  això de formar part d’una comarca no agrada a ningú en petit comitè, però no es pot dir públicament i hem de guardar les formes.

Tan senzill com tenir un seguit de fires i mostres populars que permeti als nostres comerciants vendre i oferir els seus productes. No ens cal fer venir gent de fora per posar a la venda als seus productes si aquí a casa nostra també en tenim de molt millors. S’ha d’analitzar els motius pels quals els nostres comerciants no participen en aquest tipus d’esdeveniments públics. Seran massa cares? No els hi resulta atractives? On està el nostre error?

Tan senzill com els polítics de la nostra comarca deixin pas a les noves promocions. Crec que després de vuit anys  de càrrec electe s’haurien de buscar altres formes de guanyar-se la vida i deixar pas a les noves fornades. Sinó ens trobem com ara que la majoria de partits fa quasi 40 anys que presenten els mateixos rostres demanant la confiança del poble un cop més. Ja han tingut moltes oportunitat per portar el vaixell a bon rumb i no han estat capaços de redreçar la situació sinó en alguns casos tot al contrari.

Tan senzill com unificar entitats i associacions per treballar millor tots plegats i conciliar sinergies i voluntats.  Tenir un ampli ventall d’entitats petites no ens ajuda a gaire gran cosa perquè el seu camp d’acció és limitat. Té molt més importància que hi hagi poques entitats però amb molta gent que moltes amb un parell o tres de persones al capdavant. En la majoria dels casos en aquestes es van combinant entre ells els càrrecs.

Tan senzill es buscar en el diccionari paraules com democràcia, transparència, igualtat, seguretat i aplicar-ho a la realitat. Deixar d’utilitzar aquests termes en titulars i grans discursos quan saps de bon tros que la realitat i el missatge oficial estan a anys llum. Tan senzill com conèixer la definició del terme superàvit per aquells ajuntaments que arrosseguen un deute que estarem com a mínim 40 anys en poder veure la sortida del túnel dels crèdits bancaris.

Tan senzill com deixar de fer una festa com Turismar que és la versió puntual dels paradistes d’estiu de l’alberg o el de la bicicleta que ja fa anys que estan en uns nivells mínims. Va tenir la seva època i ara és com una ànima en pena que s’aguanta per la solidaritat escolar imposada des dels centres. No passa res per provar noves propostes i deixar enrere altres que ja no ens identifiquen.

Tan senzill com rebaixar les hores de zona blava per fomentar el comerç local i donar més vals per estacionar als pàrquings públics. Aquesta seria una manera de promocionar els nuclis antics. La gent està acostumada a aparcar al costat de l’establiment i no està per atendre gaires raons i menys de rascar-se la butxaca. No ens cal planejar grans estacionaments pels quals després no tindrem usuaris.

Tan senzill com posar la segona i la tercera i la quarta pedra del CAP del Botafoc que va ser víctima d’un acte electoral per captar quatre vots tot just abans de les darreres eleccions municipals. La primera pedra està allí al costat de l’escola Bressol del Botafoc, morta de fàstic. Aviat hi ha eleccions i alguna cosa haurem de fer. També podríem a profitar la carcassa del projecte d’esplai d’avis del Tancat per fer pelis de por o similars. No us sembla?